Com ja sabeu, la renovació de
l’exposició permanent està suposant un dels desafiaments més grans dels
darreres anys per la institució, abordant l’actualització dels continguts i la
seva museografia. Avui us presentem les darreres adquisicions que podreu veure
exposades a les vitrines, fruit de convenis (Institut Català de Paleontologia) i
compres que s’han realitzat aquest any per part del Museu Geològic del Seminari
de Barcelona.
Ursus spelaeus
En primer lloc, tenim una rèplica
d’un crani complert de os de les cavernes (Ursus spelaeus). Aquest animal fou
una espècie d'os que visqué a Europa durant el Plistocè i s'extingí al principi
de l'últim màxim glacial, fa uns 27.500 anys.
Homo cf. sapiens
Després, podeu gaudir de la
rèplica de la mandíbula de Banyoles. Aquest és un fòssil de difícil assignació
taxonòmica. D'ençà que fou descoberta, s'han proposat moltes teories diferents
pel que en fa a la classificació. El problema és que les mandíbules, en
general, són força variables, que les dents no estan en massa bon estat com per
estudiar l’anatomia interna, i que no s’han fet anàlisis de DNA antic de
paleoproteòmica. O sigui que no hi ha una resposta definitiva sobre què és. Els
resultats de les darreres investigacions són bastant clars en el sentit que no
es pot dir que sigui un Homo
neanderthalensis, més aviat el contrari. Llavors, què és exactament és més
difícil de dir, podria ser un dels Homo
sapiens més antics que van arribar a Europa, o podria, si ens posem a
especular, ser alguna mena d’híbrid entre les dues espècies. Per tant, i de
manera provisional, a l’espera de noves recerques, queda assignat com Homo
cf. sapiens.
Homo habilis
Seguin a les vitrines de
l’Evolució Humana, podeu veure una rèplica de crani d’Homo habilis, el primer
representant del gènere Homo. L'H. habilis tenia una capacitat cranial
d'uns 600 centímetres cúbics. El nom habilis
ve de la seva capacitat per fabricar utensilis. El material que tenim exposat
és el KNM ER 1813, un crani d'adult possiblement femení datat en 1,9 milions
anys i va ser descobert el 1973 a Koobi Fora, Kenya.
Anoiapithecus brevirostris
Sense deixar l’Evolució humana,
veurem una rèplica del crani d’Anoiapithecus brevirostris, un
primat d'11,9 milions d'anys, en el Miocè mitjà, d'antiguitat desenterrat el
2004 a l'abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola, Anoia) per l'Institut
Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). El sobrenom de l'exemplar és “Lluc”
(qui il·lumina). El nom genèric Anoiapithecus
deriva de la comarca on es trobà, l'Anoia, i el nom específic brevirostris de la característica
distintiva de no presentar gaire prognatisme (les mandíbules no es projecten
cap enfora). Aquesta manca de prognatisme es creu que és deguda a una
convergència evolutiva a la produïda en els humans i no pas al fet que
l'exemplar en sigui un ancestre directe.
Hispanopithecus laietanus
Aquí viem Hispanopithecus laietanus,
popularment anomenat “Jordi”, és un primat extint que va viure a Europa durant el Miocè
superior. Se n'han trobat restes fòssils a Sabadell (Can Llobateres). L'anàlisi
del microdesgast de les dents d'aquests primats indica que preferien aliments
tous com la fruita i, possiblement, les fulles tendres. Evitaven els fruits
secs i els llavors excepte quan hi havia penúria d'aliments tous.
Pierolapithecus catalaunicus
Aquestes són les restes de la
cara de Pierolapithecus catalaunicus, localitzat a l’abocador de Can
Mata, a Hostalets de Pierola. Visqué fa uns 13 milions d'anys. És un mascle
adult i la seva massa corporal estimada és de 34 kg. La premsa el batejà amb el
nom de “Pau”. Es creu que podria ser l'antecessor comú de l'home i els grans
simis.
Pliobates cataloniae
Ara podem veure una rèplica del
crani i la reconstrucció del mateix, de la petita “Laia”, una femella adulta de
Pliobates
cataloniae, que és una espècie extinta d'hominoïdeu que visqué fa 11,6
milions d'anys i pesava entre 4 i 5 kg. L'espècie fou descrita per
investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir
de 70 restes fòssils trobades l'any 2011 a l'abocador de Can Mata (Hostalets de
Pierola).
Machairodus aphanistus
Només entrar a la Sala
d’Exposicions Permanents, a mà dreta, podrem veure en una urna prominent, on hi
ha una rèplica de crani de Machairodus aphanistus. Aquest és un
gènere extint de mamífers felins dents de sabre que van viure a Europa, Àsia,
Àfrica i Amèrica del Nord. Era d'una mida similar a la de lleó actual i a causa
de la seva morfologia, desenvoluparia pràcticament tota la seva activitat a
terra.Aquest exemplar va ser trobat al jaciment Cerro de los Batallones a
Madrid, i va viure durant el Miocè (Vallesià, fa 9 milions d'anys).
Gorgonops torvus
En la vitrina del Permià, trobem Gorgonops torvus,
un gènere extint de teràpsids que va viure fa uns 255-250 milions d'anys. La
seva grandària superava els quatre metres de longitud i comptaven amb grans
canines, així com altres característiques típiques dels seus descendents
mamífers. S'ha formulat la hipòtesi que els sinàpsids d'aquest període eren
endotèrmics, però no existeixen proves que corroborin aquest fet. La rèplica és
d’un crani que prové de Sudàfrica.
Dimetrodon limbatus
En la mateixa vitrina, trobareu
una rèplica del crani de Dimetrodon limbatus, de prop de
Whichita (EUA). La seva característica
més destacada és l'enorme vela dorsal, similar a una aleta, l'estructura de la
qual es basa en espines vertebrals allargades. La funció que va poder exercir
possiblement va ser la d'estabilitzar la columna vertebral per millorar la
locomoció o escalfar i refredar el cos com un sistema de termoregulació. Tot i
això, estudis recents sostenen que la vela va poder ser inefectiva per regular
la calor corporal i va poder complir en el seu lloc una funció reproductiva
durant els desplegaments destinats a l'aparellament.
Velociraptor mongoliensis
En la primera vitrina de l’itinerari
informatiu “Què és un fòssil ?” podem trobar un Velociraptor mongoliensis.
És una rèplica d’un animal juvenil, que simula el moviment característica de
l’espècie. Va viure cap a finals del període Cretaci, entre 75 a 71 milions
d'anys durant el Campanià, en el que és avui Àsia.
A la darrera vitrina del Cretaci,
podreu veure un altre peça de Velociraptor, aquest cop
el crani d’un exemplar adult.
Allosaurus fragilis
En la vitrina del final del
Juràssic podeu trobar la rèplica d’un crani d’Allosaurus fragilis, un
dels primers dinosaures teròpodes coneguts que visqueren fa entre 161,2 i 145
milions d'anys. Com un dels més popular dinosaures carnívors, ha atret des de
fa temps l'atenció del públic en general, i ha estat un dinosaure protagonista
a diverses pel·lícules i documentals.
Bothriolepis canadensis
Bothriolepis canadensis va
ser un peix cuirassat de distribució cosmopolita. Aquest exemplar va ser trobat
a Campbellton al Canadà. Bothriolepisera
un petit peix bentònic d'aigua dolça detritívor que va viure al Devonià mitjà
tardà (fa 387-360 milions d'anys). Se suposa que passaria la major part de la
vida a rius i llacs, però, probablement podien entrar també en aigua salada
perquè la seva distribució sembla correspondre amb la línia de la costa
continental. Podria haver estat anàdrom, és a dir, viure realment en aigua
salada, i tornar d'aigua dolça per reproduir-se. El seu cos estava protegit
contra els depredadors per una armadura de plaques.
Eurypterus remipes
Finalment, podreu conèixer als Eurypterus remipes,
més comunament anomenats escorpins marins, perquè tenia una afilada
agulla en la seva cua, que probablement usava en combat, però és membre dels Merostomata
un grup d'artròpodes que actualment inclou únicament al cranc ferradura i que
no està directament emparentada amb els aràcnids. Probablement vivia en les
aigües marines, salobres o d'aigua dolça. Alguns científics creuen que, no
obstant això, les formes més petites van poder fer viatges curts al fons.
S'alimentava de petits invertebrats i petits peixos primitius. Estan estretament relacionats amb
els escorpins actuals. Eren uns depredadors formidables. Aquest espècimen
pertany al Silurià Superior (420 milions d'anys) i va ser descobert a Herkimer,
Nova York (EUA).
Bé. Això és tot. Us convidem a
venir a visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, per gaudir de la
paleontologia, l’evolució i la història de la vida a la Terra. ENS VEIEM AVIAT
...!!!
