Una de les ultimes visites que vaig fer a casa del meu
mestre de fotografia, company de viatge a Namíbia i amic Soldevilla, en va
ensenyar unes fotos d’un viatge que ell va fer a Níger, com que en van agradar
molt, li vaig demanar si podia compartir-les amb tots vosaltres. Aquí podeu
llegir la crònica juntament amb les imatges.
L’any 2006, un grup
d'amics ens vam desplaçar a Níger (quan encara s’hi podia anar) amb la idea de
creuar bona part del desert, seguint l'antiga Ruta de la Sal que ens portaria
des de la capital Niamey fins Agadez per després seguir al nord fins a l'arbre del
Teneré, (que per cert, va ser atropellat per un camioner libi a el 1975, l'únic
arbre a 300 km a la rodona), i substituït ara per una espantosa escultura a
base d'un bidó i quatre ferros soldats que vol recordar un arbre i més
s'assembla a una antena de televisió.
Cotxe
enfonsat a la sorra del desert enmig d’una tempesta.
Endinsant-nos més al
desert acabem al territori dels ergs, que son grans dunes mòbils que creen
passadissos en un gegantí laberint i on ha de ser facilíssim perdre’s sense
l'ajuda de l'ull expert d'un tuareg. De totes maneres, és possible seguir les
rutes de caravanes de camells pels esquelets dels camells que no resisteixen la
dura travessia carregats de sal. Per la ruta ja anem trobant llacs i surgències
salades on es recull la sal per dessecació, i on és molt fàcil enfonsar el tot
terreny a la traïdora sorra, que tan aviat suporta el pes del vehicle com cedeix
sense cap senyal exterior. Recordo un dia especialment nefast que enfonsàrem el
vehicle una dotzena de vegades, amb el
paleig de sorra que això comporta per recuperar el 4x4 i que se't torni a
enfonsar als 100 metres, i així fins arribar a Bilma, un infern de sal enmig
del no res, on no creix absolutament res i on els seus escassos habitants
recullen la sal de tolls i la fiquen en uns cons de trenat vegetal per
assecar-la, i depenent per a la seva subsistència del que els arriba a través
de les caravanes de camells que els aporten tot el necessari per a la vida i
marxen carregats amb els preuats cons de sal.
Esquelets dels camells que no resisteixen la dura travessia
carregats de sal.
Cons per assecar la sal.
Recullen
la sal de tolls.
Des de Bilma la ruta
es dirigeix cap al nord-oest, per tornar a través de més inhòspit desert i
algun petit oasi, a Agadez.
Sorprèn trobar sovint
en aquest desert dur i sorrenc alguna roca que examinada de prop es veu feta d’arbres fossilitzats, convertits en
òpal i la superfície adquireix un polit característic pel fregament constant de
la sorra transportada pel vent. També és freqüent que en desplaçar-se una duna
deixi al descobert restes arqueològiques, en forma de ceràmica o estris de pedra
que reposaven enterrats des de quan l'ara desert era una sabana habitada per
antílops, girafes i grans felins, i dels quals aquells antics habitants van deixar
constància en multitud de gravats a les formacions rocoses que de tant en tant
aconsegueixen aflorar entre la sorra.
Gravats
a les formacions rocoses.
Ja a Agadez un altre
cop, sentim parlar d'un jaciment de dinosaures situat al sud d'aquella població,
a uns dos dies de marxa, i vam decidir apropar-nos-hi.
Si algú intenta seguir
aquest text en Google Maps, que no s’enganyi ... les carreteres marcades són
inexistents. Tan sols hi ha una cosa semblant entre la capital i Agadez, i en
tant mal estat que els vehicles poques vegades s’aventuren a passar pel seu
asfalt, preferint circular per la sorra, paral·lels a ella. Dormim al mig del
no res, amb un ull obert perquè ens havien avisat de possibles bandits i
arribem al dia següent al jaciment. Tot just una tenda de campanya vella on
s'alberguen dos nadius i cobren poc més que la voluntat per col · laborar en
l'escola local (local? On hi ha el poble?) per visitar una bona extensió de dinosaures
articulats perfectament conservats. Sorprèn que hagin delimitat amb pedres cada
exemplar en un lloc tan àrid en què hi ha més ossos que pedres ... fins que un
examen més proper revela que les línies de pedres són realment fragments de xilòpal.
No conec les espècies
que hi havia i no hi havia cap informació.
Vaig preguntar als
cuidadors-vigilants perquè no s'havia continuat treballant en un jaciment tan
excepcional i la resposta fou que allò ho havien destapat uns americans, però
que les condicions de vida allà eren inassumibles per a ningú que no fos un
tuareg. Vaig mirar 360 º al meu voltant, desert pla i dur, sense una pinzellada
vegetal o animal fins on arribava la vista, i no vaig poder més que estar
d’acord amb ells.
Restes
dels dinosaures articulats perfectament
conservats.
Després d’aquesta crònica d’en Soldevilla tant entretinguda,
he volgut saber més sobre els dinosaures de Níger, i he trobat que ja hi han hagut
paleontòlegs que, tot i el clima extrem del desert, no els han frenat les ganes
de fer-hi excavacions en una zona compresa entre les províncies d’Agadez i
Tahoua. Aquesta zona ha proporcionat diverses espècies, unes ja conegudes i altres
de noves. Tot molt interessant.
Mapa de la zona on s'han trobat els dinosaures:
Fotografies: J.A. Soldevilla
