Joan Barrull: Les conferències del COLGEOCAT

El passat dijous 28 de maig, a les 18h de la tarda, membres del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, vam assistir a la conferència titulada “Impacte de la presència d’isòtops radioactius en l’actual i futur desenvolupament de la mineria de materials crítics”. La xerrada estava organitzada per COLGEOCAT (Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya), en el marc dels CAFÈS COLGEOCAT, i impartida pel Dr. Fidel Gandia.

Dr. Fidel Grandia, es va formar en Geologia i Geoquímica a la UAB i va fer part del doctorat als EUA. Investigador de l'Institut de recerques envers la Cultura (IREC), és també director de projectes a Amphos 21 Consulting. Ha estat nomenat president de l'European NORM Association (ENA) per al període 2025-2029. És expert destacat en protecció radiològica i materials NORM (materials d'origen natural radioactiu) i compta amb una dilatada trajectòria en la gestió de residus radioactius.

La xerrada va començar amb puntualitat, i el Dr. Grandia, dotat d’una extraordinària facilitat de paraula, ens va explicar les implicacions socials i polítiques de les Terres Rares. El seu llenguatge clar, planer i divulgador, enganxà des del primer moment al públic assistent. Va fer una breu passada per les aplicacions de les Terres Rares a la tecnologia actual. També va comentar les lleis que regulen el processament i extracció d’aquests materials, i un repàs de la situació a Catalunya, l’Estat Espanyol, Europa i la resta del món respecte a les reserves de Terres Rares. La presència d’elements radioactius , els impactes, el reptes tecnològics, i la gestió han estat el gruix de la conferència.

En acabar, es va obrir el torn de preguntes. Han estat moltes i molt interessants, i el ponent les ha respòs amb molta claredat, to divulgatiu i amb bon humor. De fet, les preguntes van passar a ser un col·loqui distès que el moderador va haver de tallar perquè ens havíem passat del temps.

Per finalitzar, els assistents ens vam atansar a una taula on hi havia una variada exposició de minerals que pertanyien a Terres Rares. El Dr. Grandia va aprofitar per fer una classe pràctica amb un comptador de radioactivitat.

Un cop clausurada la part oficial de la conferència, els organitzadors tenien disposada pels assistents, una taula per fer un beure amb sucs de fruita, cafè, te, aigua i un berenar amb pastes. Tot plegat, una tarda d’allò més enriquidora, on a banda d’aprendre ens hem retrobat amb els amics del COLGEOCAT...tot rodó...i radioactiu !!!

Amics del Museu: Una història gràfica del Museu

Dins dels actes de celebració del 150è aniversari de la fundació del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (1874-2024) el passat dia 18 de desembre, a la Sala sant Jordi del Seminari, es va programar una ponència a càrrec d’Enric Aragonès, assessor científic i encarregat de l’arxiu històric del Museu. Les seves investigacions l’han portat a traçar una acurada evolució del Museu des dels seus orígens com a Gabinet d’Història Natural  fins a l’actualitat.

Presentació de la ponència a càrrec de Francesc Carrasco

Enric Aragonès inicia la ponència

Puntualment el Sr. Francesc Carrasco, subdirector del Museu, va fer la presentació de la ponència i, acte seguit, va començar un exhaustiu i molt estudiat repàs de la història del Museu amb fotografies d’època i imatges amb text, gràfics i esquemes molt entenedors, i tot això projectat a través de dues magnífiques pantalles de què disposa actualment la Sala Sant Jordi.

Així els presents a la ponència vam conèixer com va començar oficialment el Museu l’any 1874 de la mà del canonge Jaume Almera, essent rector del Seminari el Dr. Salvador Casañas. El Dr. Almera va crear l’Escola Catalana de Geologia i va nodrir el museu amb exemplars que recol·lectava amb els seus deixebles. La seva tasca més important, però, fou la confecció del mapa geològic de la província de Barcelona, del qual només va arribar a publicar cinc fulls però de tan extraordinària qualitat que encara són vàlids avui dia.

El seu deixeble i successor fou el Dr. Josep Ramon Bataller qui, després de la destrucció total del museu durant la Guerra Civil, es va encarregar de la seva reconstrucció i de recuperar materials, exemplars, mobles, biblioteca, i de distribuir-ho tot en el nou i més gran espai adjudicat al Museu. L’aspecte actual del Museu és fruit d’aquella reconstrucció.

El successor de Bataller fou Mn. Lluís Via i, durant el seu guiatge, es van fer les principals adquisicions d’aquest Museu: el mastodont (i la seva vitrina), i el sireni de Montserrat. També es dona forma a la tipoteca, s’inicia l’arxiu històric, comença a publicar-se la revista Batalleria i es fa el primer catàleg d’holotips.

La següent etapa és la dirigida pel Dr. Sebastià Calzada en la qual es crea l’Associació d’Amics del Museu (1994-2023) amb la publicació d’un butlletí intern per als socis, així com també una petita revista paleontològica coneguda com l’Scripta. També al 1999 s’inaugura la Sala Cardenal Carles, de caire didàctic, es posa en marxa la pàgina web (2007), i li és concedida la Creu de Sant Jordi (2009). Al 2011 s’inaugura aquest blog, en substitució del butlletí intern de paper, i es construeix una vitrina a mida pel sireni de Montserrat (2013). Els temes de les publicacions es decanten clarament cap a la paleontologia d’invertebrats enfront de la geologia.

Els reptes de futur són la nova fototeca, la qual recull gran quantitat de negatius, positius i diapositives. La recent renovació de l’espai d’exposició a càrrec del Dr. Joan Barrull, i inventariar la gran quantitat de material emmagatzemat (fins a un milió d’exemplars!). Després d’un calorós aplaudiment del públic assistent, i d’un torn de preguntes, es va passar a fer una visita guiada a les instal·lacions del Museu.

El Dr. Barrull ens va fer de guia de la visita

Se’ns van mostrar les novetats presents: nova il·luminació, noves vitrines, nous plafons informatius (amb la incorporació de codis QR), vitrines amb una bona col·lecció de minerals, i la recreació d’un antic Gabinet de Curiositats, l’origen de tot museu de ciències naturals.

Però sens dubte el que més vam apreciar els presents van ser les antigues vitrines i la sala que, des dels anys 70, ocupa l’actual biblioteca, tot comparant l’actualitat amb les imatges projectades a la ponència.

Per acabar l’acte es van omplir copes de cava per tal de brindar per l’èxit de la ponència així com també per a desitjar llarga vida al Museu i als seus principals col·laboradors.

Aprofitant l’avinentesa, i com que aquest és el darrer article d’enguany, des d’aquí volem desitjar a tothom unes Bones Festes de Nadal i un Feliç Any Nou 2026!!!!

Amics del Museu: Cicle de Conferències Mineralògiques de Tardor

Després d’una pausa de cinc anys, avui s’ha reprès l’esperat Cicle de Conferències Mineralògiques de Tardor, organitzades pel Grup Mineralògic Català a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, una preciosa sala gòtica dins el conjunt de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al cor del barri gòtic de Barcelona.

Claustre de l'Institut d'Estudis Catalans a la Casa de Convalescència

La sala gòtica Pi i Sunyer

Malgrat l’adversa climatologia, un nombrós públic entusiasta s’ha aplegat per escoltar la primera de les cinc conferències programades: Geoarqueologia del complex neolític miner de Gavà: coneixements actuals i nous avenços, a càrrec de la Dra Yael Díaz Acha, geòloga i Conservadora de Petrologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, col·laborador d’aquest cicle de conferències.

Programa de conferències

D'esquerra a dreta: 

Dra. Yael Díaz, Frederic Varela (president del GMC) i Josep Ignacio

Després d’una breu presentació per part d’en Josep Ignacio, l’ànima d’aquest cicle, la Yael comença la seva xerrada fent una mica d’història del descobriment d’aquest important centre miner on en època neolítica, i posteriorment, s’hi va explotar sobretot la variscita, un fosfat d’alumini hidratat d’un bonic color blavós que s’utilitzava per a fer-ne collarets i que es forma per l’alteració de les pissarres (shales) silurianes riques en sulfurs.

La Yael és una geòloga que col·labora amb l’èquip d’aqueòlegs que treballen en les excavacions dels sectors de Can Tintorer i Les Ferreres del nord de Gavà on, des dels anys 70, s’han anat descobrint aquestes galeries en urbanitzar-se aquesta zona. Amb una presentació molt entretinguda, la Yael ens fa veure com n’estaven d’avançats a nivell miner al neolític, en descobrir-se aquest complex de 15 metres de fondària distribuïts en diversos nivells, amb suposats sistemes de ventilació i rampes d’accés, i de com l’explotació anava sempre de baix cap amunt tot seguint els filons disposats en vertical. També, a través de l’arqueometria, s’ha demostrat la presència de turquesa a les mines de Gavà.

En acabat hi ha hagut un torn on s’han fet moltes i molt interessants preguntes que la Yael ha contestat de manera molt didàctica, i així la hora i mitja que ha durat la xerrada se’ns ha fet molt curta. Fins a la propera!

Joan Barrull: Conferència d'Steve Brusatte

Aquest 24 d’octubre, a les 19h de la tarda, i dins del cicle de conferències “Grans de la Ciència”, el Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, ha convidat el prestigiós paleontòleg Steve Brusatte, a fer una xerrada sobre la relació evolutiva entre dinosaures i mamífers. Steve Brusatte és doctor en Ciències Ambientals i de la Terra per la Universitat de Columbia, Estats Units, i llicenciat en Ciències de la Terra i Paleobiologia per la Universitat de Bristol, Regne Unit. Actualment és professor de Paleontologia a la Universitat d'Edimburg. Ha descrit quinze noves espècies de fòssils, té més de cent deu publicacions científiques i n'ha escrit deu llibres.

La conferència ha fet un passeig de més de 325 milions d'anys, des dels primers mamífers que intenten sobreviure a l'ombra dels dinosaures fins a l'ésser humà actual. Ha comentat el paleoambients del Carbonífer i del Permià, així com la gran extinció que es va produir al final d’aquest període. També ha repassat l’era del Mesozoic fins arribar a l’extinció dels dinosaures i demés fauna del final del Cretaci. Després, Brusatte, gràcies a l'avenç tecnològic i a fòssils recentment descoberts ens ha aportat noves dades que ens han ajudat a entendre millor l'evolució dels mamífers supervivents i descobrir els que s'han extingit: com els micromamífers, els mamífers que menjaven dinosaures, les balenes que caminaven o els mamuts llanuts.

Amb una narració trepidant i amena ha recorregut cataclismes i glaciacions, per explicar-nos l’increïble i variat llinatge dels mamífers, que no tan sols es va apropiar del món, sinó que també va desenvolupar trets característics que van cimentar la seva història d’èxit. A la conferència ha barrejat les seves pròpies investigacions amb el treball d’altres científics per reconstruir una història que arriba fins a nosaltres. A més, de fer palesa, en diversos cops, la seva preocupació per les espècies actuals en perill d’extinció.

La xerrada ha durat una hora, i s’ha fet molt curta. Després hi hagut un torn de preguntes de trenta minuts. Cal constatar el gran nombre de nens i nenes que han assistit a la conferència i les preguntes tan assenyades que han fet, on han intercalat les seves intervencions amb les del públic científic adult, i sense mostrar cap tipus de recança o timidesa. Personalment, aquest relleu generacional em posa molt content, i crec que a Brusatte també.

Posteriorment, i un cop acabada la conferència, el paleontòleg ha tingut l’avinentesa de dedicar-nos als assistents els seus llibres. Al que subscriu aquestes línies, i que hi ha anat en representació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, n’hi ha dedicat tres. Brusatte, ha dit que estava preparant un altre manuscrit sobre l’evolució de les aus...i s’ha comprés a tornar a Barcelona, per fer promoció del llibre. Esperem doncs que tot això sigui ben aviat.

Joan Barrull: Conferència del Dr. Neil Shubin al CosmoCaixa

El passat dijous dia 9 de novembre a les 19h vaig assistir a la conferència “Les grans transicions de l’evolució. La història del Tiktaalik”, a càrrec del Dr. Neil Shubin, que organitzava Cosmocaixa. 

El professor Shubin és un paleontòleg, biòleg evolutiu i divulgador científic, que va néixer a Filadèlfia, el 22 de desembre de 1960, i va estudiar a la Universitat de Columbia i a la de Califòrnia en Berkeley, doctorant-se a Harvard en 1987. Actualment és professor i degà associat de Biologia i Anatomia d’Organismes a la Universitat de Chicago i rector del Museu Field d’Història Natural, de la mateixa ciutat. És mundialment conegut perquè a l’abril del 2006, ell i el seu equip, van donar a conèixer al Tiktaalik, una espècie de peix fòssil de 375 milions d’anys d’edat, amb extremitats. Era la baula perduda entre els antics vertebrats marins i els que varen començar a caminar en terra ferma. Els seus descobriments fòssils han canviat la manera d’entendre moltes de les transicions clau en l’evolució de les espècies vertebrades.

Durant els 45 minuts de conferència, i uns altres 45 minuts de preguntes del públic, el Dr. Shubin en va fer entendre els mecanismes que hi ha darrere de l'origen evolutiu de noves característiques anatòmiques de les faunes. El seu treball empíric es deriva de la convicció que el progrés en l'estudi de la biologia evolutiva resulta de la vinculació de la investigació a diverses escales temporals, filogenètiques i estructurals. L'origen de les noves faunes i sistemes anatòmics: gran part de la diversitat de vertebrats actuals es va definir pels canvis ecològics i evolutius que es van produir durant dos intervals crítics en la història de la Terra: el Devonià i el Triàsic. Aquests períodes serveixen de punt focal per a la seva recerca perquè són testimonis de l'origen tant de nous ecosistemes com de nous dissenys anatòmics. 

Ens va explicar com la seva investigació expedicionària a l’illa d’ Ellesmere, en el territori Nunavut de Canadà, a 1.600 km del pol Nord,va proporcionar nous fòssils i un context paleoambiental per entendre l'origen de les faunes, mentre que els seus estudis morfològics, funcionals i de desenvolupament donaven hipòtesis sobre transformacions anatòmiques. El crani, extremitats, dits, peus, turmells i canells del Tiktaalik proporciones un vincle entre els peixos i les criatures vertebrades vivents més antigues que deambulaven per la terra ferma.

Ens va explicar, de manera molt amena i pedagògica, com durant els últims quinze anys, ha desenvolupat programes de recerca expedicionària al Canadà, Àfrica, els Estats Units continentals, Àsia i Groenlàndia. Aquestes expedicions han donat lloc a noves idees sobre l'origen dels principals grups de vertebrats (mamífers, granotes, cocodrils, tetràpodes i peixos sarcopterigis).

Durant tota la conferència, va fer peu en l’origen de la variació morfològica: la història d'uns 400 milions d'anys dels animals terrestres que revela patrons sorprenents d'estasi anatòmica i evolució paral·lela, dissenys similars apareixen en diferents espècies que viuen en diferents entorns. La seva investigació ha implicat recollir dades sobre la variació intraespecífica de poblacions diverses, desenvolupar models predictius de variació basats en l'ontogènia i comparar processos de desenvolupament en diversos animals que viuen en diferents entorns ambientals.

Diversos cops va mostrar-nos una rèplica del crani del Tiktaalik per explicar les pressions de selecció que van patir els primers tetràpodes aquàtics fins a esdevenir en terrestres, i com aquestes transformacions evolutives han tingut un extraordinari impacte en el cos humà. L’origen dels animals, la transició de peixos a amfibis, l’origen dels mamífers, i molts altres esdeveniments clau de l’evolució han estat capturats en els nostres gens, esquelets i òrgans.

Al final de la conferència, el Dr. Shubin va conversar molt amigablement amb la gent que ens vàrem atansar a la tarima, i va ser molt amable en signar-me el seu llibre “Tu pez interior” i voler fer-se una fotografia de record amb mi.