Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 30 de desembre de 2021

Amics del Museu: 10è aniversari del Blog

Ja han passat més de 10 anys (com passa el temps...) des d’aquell març del 2011, moment en que vam posar en marxa el Blog dels Amics del Museu.

Aquest blog va néixer, en principi, per complementar la tasca de difusió que, des de l’any 1994, portaven a terme els membres de l’Associació d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona a través del seu Butlletí Intern imprès. Però des de feia un temps el butlletí de paper, i sobretot el seu enviament per correu ordinari, s’anava fent cada cop més costós econòmicament.


Així el juliol del 2011 es va publicar el darrer butlletí en paper, el núm. 68, i en ell s’anunciava el pas al format digital. Des d’aleshores el treball del blog no s’ha interromput en cap moment (ni durant la pandèmia de 2020) i ja portem publicats més de 580 articles, tenim 45 seguidors i el comptador registra una mitja d'unes 38.000 visites a l’any.

Però el blog sempre ha volgut mantenir l’esperit del seu germà gran, i per això hem seguit informant sobre les sortides al camp (agrupades amb l’etiqueta “Sortides”), i també de visites (oficials o particulars) a museus o exposicions que han fet els membres de l’Associació d’Amics i agrupades amb l’etiqueta “Exposicions”. En aquest sentit cal recordar la tasca de la nostra col·laboradora Jorgina Jordà, qui ens ha mantingut puntualment informats de les principals fires i taules d’intercanvi de minerals i fòssils, tema que va quedar aparcat per la pandèmia però que enguany es va recuperant poc a poc.

Així mateix hem anat informant sobre les conferències que Mn. Francesc Nicolau feia a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar, així com també s’han anat publicant puntualment els resums d’aquestes conferències (agrupades amb l’etiqueta “Conferències”).

Hem seguit informant de l’arribada de noves col·leccions al Museu, i de llibres i guies a la biblioteca. També s’ha donat notícia de les publicacions del Museu (la revista Batalleria i l’Scripta) que hem agrupat sota l’etiqueta “Publicacions”, i també hem tingut el goig de ressenyar alguns actes de celebració, com aquell en què es va explicar com es va trobar, excavar i estudiar el Sireni de Montserrat i, finalment, com es va guardar en una vitrina feta a mida, així com també l’acte d’homenatge a Mn. Nicolau pel seu 60è aniversari de prevere. I parlant de Mn. Nicolau, ell és un dels principals col·laboradors d’aquest blog ja que regularment anem penjant algunes de les seves ressenyes d’actualitat científica (que apareixen publicades cada setmana a la revista Catalunya Cristiana), i que hem agrupat amb l’etiqueta “Retalls de Ciència”. Un altre col·laborador molt actiu d’aquest blog és el geòleg Roberto Espínola, i sota l’etiqueta “Geologia” estan agrupats els seus magnífics treballs i itineraris.

En el blog del nostre museu no podien faltar treballs dedicats a la paleontologia i, així, tenim alguns pocs articles (però molt bons i molt consultats) dedicats a aquesta especialitat i agrupats amb l’etiqueta “Paleontologia”.

També hem dedicat un espai a alguns membres de la nostra associació que han destacat en algun aspecte, així com també hem volgut tenir un record pels que ens han deixat. En les etiquetes “Biografies” i “Personatges” els podreu veure a tots ells, així com també alguns científics famosos. També no hi falta un espai dedicat a la “Història” on s’hi han agrupat molts i molt interessants articles.

De seguida es va veure, però, que el poder afegir imatges de gran qualitat a les ressenyes, unit a la gran difusió que té un blog, es podia anar més enllà amb un objectiu força ambiciós: donar a conèixer la gran riquesa del nostre patrimoni geològic. Així es va voler començar pel començament, o sigui, presentant les roques més antigues de Catalunya, però això suposava haver d’explicar abans com era una serralada que ja no existeix: la Serralada Herciniana, i per això hem començat per explicar com són i com es van formar les serralades modernes, les que podem veure amb els nostres ulls...

Així, després de 10 anys, hem pogut donar un cop d’ull als principals materials que donen cos a aquestes serralades modernes, formades al llarg del Cicle Alpí i aixecades durant l’orogènia Alpina, i que hem agrupat sota les etiquetes de “Posthercinià”, “Triàsic”, “Juràssic” i “Cretaci”, complementades amb diversos itineraris (veure etiqueta “Itineraris”) on es poden observar aquests materials al camp. També vam creure convenient mostrar en cada moment els fòssils característics de cada època tot fent un repàs a la nostra col·lecció del Museu i agrupar-los amb l’etiqueta “Museu Virtual”.

Capítol apart mereix el conjunt de ressenyes agrupades sota l’etiqueta “Conca Alt Berguedà” on es fa un repàs tant del patrimoni geològic com del patrimoni industrial de la que fou una de les zones industrials més importants del nostre país: la conca lignitífera de l’Alt Berguedà, i de la quan encara en queden moltes restes que val la pena de preservar.

Ara toca explicar la complicada estructura en que es van plegar tots aquests materials que hem anat veient al llarg d’aquests 10 anys. Així hem donat un cop d’ull al Pirineu, principal relleu del nostre país, i al seu “descobriment” per part dels seus habitants, estudiosos i turistes, i que hem agrupat amb l’etiqueta “Pirineu”.

I encara que no ens hi hem posat amb la serralada Herciniana, i per anar acostumant la vista a aquestes roques tan complicades com són les pissarres, esquists, gneis, etc, al blog ja hem pogut veure alguns d’aquests materials en alguns itineraris i sortides, i que hem agrupat amb l’etiqueta “Paleozoic”.

Ara ja hem entrat de ple al Terciari (o Cenozoic), època convulsa en la qual s’aixequen els principals relleus a casa nostra, i això deixa la seva empremta en els materials i estructures tectòniques que anirem veient al llarg dels propers anys i que anirem agrupant sota l’etiqueta “Cenozoic” i “Tectònica Alpina”.

Només ens queda agrair a tothom que ens ha seguit fins ara, i amb el desig de que ho continuïn fent, ja que els propers anys es seguiran penjant al blog moltes i molt interessants ressenyes. Aprofitem l'avinentesa per desitjar-vos a tots un Feliç Any Nou 2022!!!

divendres, 24 de desembre de 2021

Amics del Museu: Visita a l'exposició "FòssiL'Hs. L'Hospitalet fa milions d'anys"

Aquests dies, i fins al març del 2022, a les pot veure a la sala d’exposicions de l’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat l’exposició “FòssiL’Hs. L’Hospitalet fa milions d’anys” en la qual s’explica la transformació geogràfica i geològica de l’entorn de l’Hospitalet, de quan aquests terrenys estaven sota el mar o formaven part de la línia de la costa.

Cartell de l’exposició

L’edifici que acull l’exposició és un gran casal del s.XVI i d’estil renaixentista que es troba en ple nucli històric de l’Hospitalet juntament amb altres edificis emblemàtics com són Can Oliver, Casa Espanya, Can Sumarro... tots ells agrupats a l’entorn del carrer Xipreret d’origen romà.

Casal l’Harmonia de l’Hospitalet

A tocar d’aquest edifici destaca una torre aïllada, dita la Talaia, la qual havia estat una antiga torre de vigilància que formava part del Mas Modolell. Quan aquesta masia es va enderrocar l’any 1972, la torre es va traslladar fins els seu emplaçament actual.

La Talaia

Al vestíbul de l’Harmonia trobem un plafó on s’explica la història del casal, el qual es va construir sobre un edifici anterior del s.XII. Al seu costat hi havia un petit hospital (o hostal de camí), anomenat la Torre Blanca, i que és l’origen de l’Hospitalet. Després de moltes reformes, ara aquest casal és l’Espai d’Art del Museu de l’Hospitalet.

Plafó informatiu

Acte seguit entrem a la sala on Enric Baulenas i Jordi de la Pinta han preparat aquesta exposició científicament rigorosa però que es mostra amb un llenguatge entenedor per a que tots els públics en puguem gaudir.

L’exposició s’estructura en 10 vitrines d’exposició de fòssils i altres elements i una vitrina d’introducció al fenomen de la fossilització amb alguns exemplars actuals i fòssils per a comparar. Tot això es complementa amb uns grans plafons on es fa un breu repàs de la història del nostre planeta, així com també sobre els canvis en el nivell del mar que van tenir lloc al Baix Llobregat i rodalies durant el Pliocè i que tenen relació amb el final de la “crisi” messiniana.


La major part dels fòssils exposats són de l’Eric Baulenas, qui també n’és l’autor dels textos i d’una part de les il·lustracions dels murals juntament amb Thaïs Borri Bas. Els exemplars estan numerats i molt ben col·locats, amb una separació adequada i un fondo senzill per no marejar gaire els observadors.


També el nostre Museu hi ha col·laborat amb el préstec de molts exemplars de gasteròpodes, lamel·libranquis i impressions de fulles. També hi ha una vitrina amb material procedent de la col·lecció de Joan Vicente Castellsl’home de la cartera, i a qui ja se li va dedicar tota una exposició a la seva localitat de Sant Coloma de Gramenet.

Exemplars prestats pel Museu

També es poden veure algunes curiositats com un article publicat l’any 1908 al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural on es descriu la troballa a l’Hospitalet d’una tortuga pliocènica. L’escrit té un estil i una gramàtica propis de l’època.

L’exposició es complementa amb una sèrie de grans plafons on es representa la flora i la fauna marina i terrestre més característica en cada moment ,i cadascuna en el seu ambient, i un altre plafó amb la localització dels principals jaciments del Pliocè de l’Hospitalet.

Plafó informatiu sobre la fauna marina del Pliocè

Cada exemplar està numerat

Una altra vista de la sala d’exposició

Aquí finalitza la nostra visita a aquesta exposició paleontològica que, a més, aquests dies té l’al·licient de poder fer un tomb pel nucli urbà decorat amb les llums de nadal i aprofitar a degustar una deliciosa xocolata calenta... Bon Nadal a tothom!

dilluns, 20 de desembre de 2021

Amics del Museu: Resum del Curs sobre Patrimoni Subterrani de l'ICEK

Des del passat 10 de novembre fins a dia d’avui, i dins el marc del Año Internacional de las Cuevas y el Karst, ha tingut lloc el Curso de Patrimonio Subterráneo, Cuevas y Karst, curs obert i gratuït organitzat per l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK), la Sociedad Internacional de Geologia y Mineria para el Desarrollo y la Gestión del Territorio (SIGMADOT), i la Sociedad Española de Espeleologia y Ciencias del Karst (SEDECK), amb el suport, entre d’altres, de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Lleida, la UPC, la Red Ibérica de Espacios Geomineros i la Unión Internacional de Espeleologia (UIS).

El curs ha consistit en sis sessions teòriques telemàtiques, enregistrades i penjades a la xarxa, complementades amb quatre sortides al camp, amb l’objectiu de mostrar la gran riquesa del món subterrani en tots els seus vessants científics, i posar de relleu la seva fragilitat dins el context de canvi climàtic global. Les sessions teòriques han anat a càrrec de prestigiosos professors com el Dr. Chris Groves qui en la sessió inaugural, traduïda per Jaime Fernández, ens va parlar dels 50 anys que la UNESCO promou la protecció del geopatrimoni kàrstic, posant especial èmfasi en el cas de la Mammoth Cave.

En la segona sessió, el geòleg Dr. Policarp Garay, de la Universitat de València, va fer un aclariment sobre el concepte de karst i karstificació, i les condicions que calen pel seu desenvolupament, tot fent un repàs històric sobre els pares de l’espeleologia a la regió del Karst (Eslovènia).

Explicacions geològiques al peu de La Morella 
punt culminant del massís del Garraf

Per veure tot això sobre el terreny es va fer una sortida al massís del Garraf conduïda pels geòlegs Roberto Espínola i David Rabadà. El metge Ignasi de Yzaguirre va tractar del preocupant tema de la contaminació dels avencs per causa de l’antic abocador de la Vall de Joan.

Les boques dels avencs exhalen nivells preocupants de CO2

En la tercera sessió, el Dr. Alberto Sendra, de la Universitat de València, ens va mostrar alguns exemples de la delicada fauna invertebrada pròpia dels nostres ambients subterranis i per veure’ls es va fer una sortida, conduïda per Floren Fadrique (espeleòleg del BIOSP) i el geòleg Josep M. Mata-Perelló, a la cova del Petrecó d’Esparreguera.

A l’interior de la cova del Petrecó

En la quarta sessió el Dr. Llorenç Sáez, biòleg de la Universitat de Barcelona, va tractar sobre la flora associada al karst, fent especial èmfasi en els briòfits (molses i hepàtiques) i en les falgueres, i per veure’ls sobre el terreny es va fer una sortida a Sant Llorenç del Munt on a l’entrada de l’avenc de Can Pèlags es van poder observar una gran quantitat i varietat d’aquesta flora tan delicada i amenaçada.

A l’entrada de l’avenc de Can Pèlags...

....el Dr. Sáez ens mostra les molses de ben a prop

Per la tarda es va fer un petit itinerari, a càrrec del geòleg Marc Anglés, qui ens va portar fins a l’entrada de l’avenc de Castellsapera per mostrar-nos l’origen de les coves i avencs del massís.

Rebent les explicacions d’en Marc Anglés...

...sobre l’origen d’avencs com el de Castellsapera

La cinquena sessió, conduïda per l’arqueòleg Dr. Ramon Viñas, va estar dedicada a l’art prehistòric, les seves característiques i el seu estat de conservació. Aquesta sessió teòrica va estar complementada amb una visita a les Coves de l’Espluga de Francolí, un espai museïtzat en el qual, a més de les explicacions sobre les diverses troballes que s’han anat fent al llarg de molts anys, ens van assabentar del recent descobriment d’uns gravats força interessants donada l’escassetat d’aquest tipus d’art parietal rupestre a les nostres contrades. A totes les sortides, excepte als espais museïtzats, els gossos han estat benvinguts... vaja, uns companys més.

Rebent explicacions a l’entrada de les Coves de l’Espluga

Els nostres companys de quatre potes

Després el geòleg Dr. Josep M. Mata-Perelló ens va mostrar la surgència de la Font Major, tradicional safareig de la vila de l’Espluga, i la cova del Castell o dels Moros on també s’hi ha fet troballes arqueològiques molt importants. I encara vam tenir temps de visitar una exposició permanent en record de les víctimes i destrosses que va provocar la tempesta del dia 22 d’octubre del 2019.

Visita a la surgència de la Font Major

Explicacions del Dr. Mata a l’entrada de la cova del Castell

Exposició dels aiguats que han afectat la vila al llarg dels anys

Finalment per la tarda vam anar a visitar, acompanyats pel Dr. Ramon Viñas, el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (CIAR), ubicat a l’antiga presó de Montblanc, un petit espai aprofitat el 100% amb panells informatius, reconstruccions de balmes i rèpliques de gravats poc accessibles.

El Dr. Viñas ens informa del què veurem a l’exposició

Les antigues cel·les i corredors estan farcits d’informació

Avui el Dr. Josep A. Alcover, zoòleg i paleontòleg del CSIC, ens donarà la darrera conferència del curs la qual versarà sobre la fauna fòssil insular, i amb això es donarà per finalitzat aquest curs sobre patrimoni subterrani, que de ben segur no serà l'únic, el qual ha servit tan als professionals de l’educació, amateurs del món subterrani i amants de la natura en general a que tinguem cura, no sols dels espeleotemes sinó també de tot allò que ens és gairebé invisible...

NOTA: Autoria de les fotos: David Rabadà, Rafel Solanas, Montserrat Ubach i Isabel Benet

dijous, 9 de desembre de 2021

Amics del Museu: Visita a una exposició sobre Nikola Tesla

Aquests dies, i fins el febrer del 2022, es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona l’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna on hom pot endinsar-se al fascinant món d’aquest personatge visionari i idealista que fou admirat i envejat alhora.

Només entrar a l’espai d’exposició, ens rep un pensarós Tesla de cera sota un dels seus invents més famosos: el transformador electrònic i que més endavant tindrem l’oportunitat d’observar el seu funcionament.

Aquest espai d’exposició està estructurat en una línia que ens condueix a través de la seva vida des del seu naixement l’any 1856 en una granja del poble de Smiljan (actualment a Croàcia) una nit de tempesta elèctrica que, segons diuen, va marcar el seu esdevenidor, fins la seva trista mort ocorreguda en l’habitació d’un hotel de Nova York l’any 1943.

Entrada de l’exposició

Al llarg d’aquesta línia, i gràcies a uns plafons informatius en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), hom pot copsar com de petit ja tenia molta curiositat pels fenòmens elèctrics i una gran facilitat per les matemàtiques, cosa que el va portar a estudiar enginyeria elèctrica a l’Escola Politècnica de Graz (Àustria).

Després en una vitrina, i gràcies a les explicacions d’un guia de l’exposició, podem contemplar el funcionament d’un dels seus primers invents: el motor d’inducció magnètica, amb rotor de disc que utilitza corrent altern polifàsic, i que prové del Nikola Tesla Museum de Belgrad, com la majoria d’objectes que s’hi exposen.

Demostració del funcionament d’un motor d’inducció magnètica

Després arriba el seu trasllat a Estats Units, la terra de les patents, on entra a treballar a les ordres de Thomas A. Edison (a l’Edison Machine Works) l’abanderat del corrent continu que aleshores il·luminava una part de Nova York i que Tesla va ajudar a millorar però sense rebre la compensació econòmica que se li havia promès.

Tesla marxa als USA en el vaixell City of Richmond


Una de les primeres patents de Tesla

Decebut entra a treballar pel rival d’Edison: Georges Westinghouse, l’abanderat del corrent altern més proper a les idees de Tesla. Així “sin comerlo ni beberlo”, com se sol dir, es veurà involucrat en la famosa “guerra dels corrents” entre aquests dos magnats.

Una pantalla ens ajuda a diferenciar els dos tipus de corrent elèctric

Però serà a la Westinghouse Electric on Tesla es veurà recompensat amb la posada en marxa del seu sistema de generadors bifàsics que van il·luminar l’Exposició Universal Colombina de Chicago, i amb la inauguració de la central hidroelèctrica del Niàgara, la primera que va subministrar electricitat a gran escala gràcies al seu sistema de transport més eficient.

Rèplica d’una placa en un generador de la central del Niàgara

Motor d’inducció amb rotor en forma d’ou, dit “Ou de Colom”
que Tesla va presentar a l’Exposició Universal Colombina

Durant aquests anys es produeix l’explosió del seu geni, i del seu laboratori de Houston Street surten invents tan famosos com la bobina Tesla i l’oscil·lador mecànic amb els quals aconsegueix tensions de 4 milions de volts i arcs elèctrics de 5 metres de llarg.

Bobina Tesla que il·lumina uns tubs sense cables

Demostració del funcionament d’un transformador elèctric

Imatge icònica de Tesla al seu laboratori

Per continuar les seves investigacions en el camp de la ressonància, i complir el seu somni de la transmissió elèctrica sense fils, trasllada el seu laboratori a Colorado Springs. A l’exposició hi ha alguns experiments que s’accionen gràcies a un sistema de raigs làser i així s’evita l’haver de tocar botons, molt recomanable per aquests temps de pandèmia.

Experiment sobre la ressonància accionat per raig làser

El somni de Tesla fet realitat: una bombeta encesa 
sense necessitat d’estar connectada enlloc

El nucli de l’exposició està al voltant del seu projecte més ambiciós: la Torre Wardenclyffe (aixecada a Long Island), un generador gegant des del qual havia de transmetre energia sense fils pel fenomen de la ressonància... però aquest sistema no va ser viable a gran escala.

Model de la Torre Wardenclyffe per a la transmissió d’energia sense fils

Malgrat tot, Tesla no va deixar d’inventar coses com un vaixell teledirigit per control remot (l’antecedent del comandament a distància), una turbina sense àleps ni pistons, un avió d’enlairament i aterratge verticals i el seu invent més pertorbador: el “raig der la mort”, un canó electromagnètic que llança partícules metàl·liques carregades per repulsió magnètica... per sort mai va arribar a desenvolupar-lo.

Model del vaixell amb control remot de Tesla

Ens acomiadem de l’exposició amb la imatge d’un vell Tesla acompanyada d’una frase seva :«El futur mostrarà els resultats i jutjarà cadascú d’acord amb els seus èxits»... Si sabés que hi ha una marca de cotxes elèctrics que porten els seu nom i que es mouen amb bateries... de corrent continu!