Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 17 de novembre del 2026

Isabel Benet, Les Serres Marginals XI: Artesa de Segre - Oliana (I)

Després de veure l’extrem occidental del mantell de les Serres Marginals en terres aragoneses, ara toca veure el seu extrem oriental el qual es desenvolupa entre les poblacions d’Artesa de Segre i Oliana, aquesta darrera situada just a l’entrada del congost homònim i als peus de la Serra d’Aubenç.

Oliana i la Serra de les Canals

En anteriors capítols d’aquesta història ja vam veure alguns aspectes d’aquest extrem, sobretot quan vam visitar el turó de Lo Castellot (o Sagrat Cor) al voltant del qual es troba la població d’Artesa de Segre i on aflora un retall del mantell de les Serres Marginals format, sobretot, per materials del Triàsic superior (fàcies Keuper) i unes calcàries juràssiques i del Cretaci superior. Aquestes darreres formen el característic monòlit del Roc del Cudós, al peu del qual es troba l’encavalcament.

Vista lateral de Lo Castellot amb el Roc del Cudós als seus peus

Passem sota el Roc del Cudós

Per una pista cimentada es pot accedir al cim del turó del Castellot situat a 470 metres d’alçada, veritable mirador d’aquest sector. Pels voltants del cim encara es conserven alguns murs i una cisterna que, sembla ser, son les restes de l’antic castell d’Artesa de Segre. Al 1964 es va inaugurar un gran monument al Sagrat Cor situat sobre una antiga edificació de ciment, que sembla un búnquer o la plataforma d’una bateria antiaèria, però que es podria haver construït sobre les restes d’una antiga torre islàmica. De fet es pensa que aquest antic castell tenia tres torres representades en un relleu de ferro on s’indiquen els punts cardinals. Actualment, acompanyant el Sagrat Cor hi ha un munt d’antenes de telecomunicacions.

Monument al Sagrat Cor d’Artesa

Relleu amb les tres torres de l’antic castell

Des d’aquest punt privilegiat podem observar com els relleus que ens tanquen l’horitzó pel nord, i que arriben a la plana de manera obliqua, queden bruscament interromputs per una línia tectònica la qual aprofita el riu Segre per excavar el seu curs erràtic.

Vistes al nord des de Lo Castellot

A aquesta línia tectònica, de direcció SW-NE, se la coneix com falla (o accidents) del Segre la qual deixa, al llarg del seu traçat de 40 Km, tot un rosari de relleus on afloren materials mesozoics aïllats entre els materials cenozoics de la conca d’avantpaís i que seran l’objectiu dels darrers capítols dedicats al mantell de les Serres Marginals.

Encara que aquests afloraments aïllats formen tot un conjunt, els veurem en dos capítols diferents perquè les seves característiques també ho són. Així aquest primer capítol el dedicarem a l’observació dels afloraments més propers a Artesa de Segre com són els del nord de Baldomar, els de la Muntanya de Sant Ermengol al nord d’Alentorn, la muntanya de Montmagastre, i l’aflorament dels voltants de Bellfort, els quals se’ls considera d’origen diapíric.

Per a fer algunes modestes observacions d’aquesta complicada i controvertida estructura tectònica, anirem primer cap al petit nucli de Clua de Meià (o simplement Clua) entaforat enmig d’un vistós congost del vessant sud de Sant Mamet format per les calcàries del Paleocè i els conglomerats oligocens.

Vistes dels vessants de Sant Mamet des de Clua

Per anar-hi ens caldrà prendre l’estreta carretera que des d’Artesa es dirigeix a Baldomar, tot creuant les seves conegudes vinyes de la DO Costers del Segre. Des d’aquest poble surt una pista asfaltada que, seguint el curs del riu Boix aigües amunt, es dirigeix cap a Clua.

Pels marges d’aquesta estreta carretera van aflorant els guixos i calcàries de la fàcies Keuper del vessant est de la Serra Grossa, responsables de l’estructura en forma de diapir d’aquest petit aflorament. Passada la font de la Trilla, la carretera deixa el curs del riu Boix i s’endinsa al barranc de Clua obert als conglomerats oligocens tot deixant a mà dreta la pista que puja a la Vall d’Ariet, la qual ja vam visitar en les nostres incursions a la vall de Meià.

Castell de Clua

Aquest poblet arraulit al voltant de l’església de Sant Julià, d’origen romànic però reconstruïda en època barroca, va quedar abandonat l’any 1960 però als anys 70 s’hi van instal·lar un grup de joves que, des d’aleshores, l’han anat recuperant. Damunt del poble hi ha les restes del castell de Clua bastit a l’interior d’una balma a mig aire del cingle conglomeràtic que el domina i del qual se’n té notícia a partir del 1059.

Sant Mamet pel camí de Gàrzola

Des de Clua surt una pista, només apta per tots terrenys, que es dirigeix a Gàrzola i a la carretera que puja a Vilanova de Meià, però nosaltres retornem a Baldomar i a Artesa per prendre la carretera que, creuant el riu Segre pel Pont d’Alentorn puja a Vilanova de Meià. Per aquesta carretera es travessa el vessant est de la Muntanya de Sant Ermengol on aflora el Cretaci superior abans d’arribar a Gàrzola. Però sens dubte l’aflorament més espectacular d’aquest sector és la muntanya de Montmagastre.

Montmagastre des del Munt de Montsonís

Montmagastre des de Comiols

Montmagastre, topònim que sembla que prové del llatí mamma (mamella), és una piràmide perfecte que es veu des de molts llocs, un punt de referència de primer ordre i mirador excepcional. Val la pena pujar al seu cim al qual s’accedeix per una pista asfaltada que surt de la carretera C-13 poc abans d’arribar a Montargull.

El turó, de 764 metres d’alçada, és el punt més elevat d’una franja de calcàries del Cretaci superior, en posició quasi vertical, que afloren en forma de petita escata pel moviment de l’accident del Segre i a la intervenció dels guixos de la fàcies Keuper.

Sota el cim es troba la canònica romànica de Sant Miquel de Montmagastre, gran temple on hi destaca un absis de considerables dimensions. Malauradament tot l’edifici està en ruïnes. Al capdamunt del turó resten alguns murs de l’antic castell el qual va ser molt important en època del Comtat d’Urgell.

Ens enfilem cap a Sant Miquel...

...amb espectaculars vistes al sud

El gran absis de Sant Miquel

Des del cim es gaudeix d’una gran vista de tot el frontal de muntanyes que venen a desaparèixer contra l’accident del Segre: Sant Mamet, Montsec de Meià i Serra d’Aubenç, aquestes darreres mig cobertes pels conglomerats de l’Eocè final i l’Oligocè i que afloren àmpliament al port de Comiols.

Pugem cap al cim...

...des d'on tenim una magnífica vista

Aquest turó tan destacat no va passar desapercebut en temps prehistòrics i per això en ell es troben diversos jaciments com un dolmen datat entre el Calcolític i l’Edat del Bronze (entre 2200 i 650 aC).

Dolmen de Montmagastre

Des de Montmagastre, la pista continua planejant sota els serrats del Bosc de la Mua i de les Forques tot creuant diversos barrancs i passant pel nucli de Llargues fins a Gombaus on desemboca a la carretera 1412 la qual s’uneix a la C-13 a l’alçada de Folquer i puja al Port de Comiols. Abans d’arribar a Folquer però, a l’alçada del coll del Molí de la Guàrdia, hi ha la desviació que porta al petit poble de Bellfort on tenim el darrer aflorament de materials mesozoics d’aquest primer sector. Es tracta d’un aflorament, tipus diapir, de guixos i calcàries de la fàcies Keuper.

Montmagastre des de la carretera de Comiols al capvespre

Fins aquí hem fet un primer repàs als afloraments dispersos del mantell de les Serres Marginals que acompanyen la falla (o accidents) del Segre prop d’Artesa. En un proper capítol anirem a l’oest d’Oliana per veure els afloraments que es troben pels voltants de Peramola i que constitueixen el sòcol de la Serra d’Aubenç.

dilluns, 9 de novembre del 2026

Joan Barrull: Visita a la MineralExpo Barcelona-Sants (Edició Tardor)

Els dies 6, 7 i 8 de novembre del 2026 es va dur a terme la segona edició de la MineralExpo Barcelona-Sants (Edició Tardor), com ja és habitual al recinte de les Cotxeres de Sants.


Aquest any els col·laboradors científics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona ens hem retrobat amb els amics paradistes com en Domingo, Joan, Isidre, Griselda i molts altres.



La borsa i exposició de minerals, fòssils i bijuteria va estar completada amb actes culturals, exposicions i tallers. Nosaltres vàrem adquirir algunes peces com un ou de dinosaure, una gran peça d’ambre, un tros de vanadinita amb uns cristalls preciosos, i uns quars. Tots ells ben aviat estaran a les vitrines del MGSB.





I això és tot... amb ganes que arribi la nova edició de l’any vinent per tornar a gaudir d’aquest “akelarre” geològic.

Salut!... i ens veiem al Museu.

dilluns, 2 de novembre del 2026

Amics del Museu: Fira MineralExpo Barcelona-Sants (edició de tardor)

Els dies 6, 7 i 8 de novembre tindrà lloc la borsa-exposició de mineral, fòssils i elements relacionats amb la natura MineralExpo Barcelona-Sants (edició de tardor) a l’Auditori de les Cotxeres de Sants (carrer de Sants, 79 de Barcelona)

A aquest esdeveniment, organitzat pel Grup Mineralògic Català, els visitants, a més de comprar peces de col·lecció, gemmes i pedres naturals tallades, podran trobar actes culturals, exposicions, presentacions de llibres, i participar als tallers que es faran a la Plaça de la Ciència:

● Llum a la foscor! Amb en Marc Altés (Fission Boy) farem un viatge per la història i la ciència de la llum

● Dels minerals als metalls. Amb l’Arnau Boada veurem com del mineral malaquita en surt coure amb la intervenció del foc.

● Fem plàstic! Amb en Marc Altés descobreix com els plàstics van revolucionar el nostre món i aprèn a fabricar-ne

● Fem gelats! Amb en Marc Altés descobreix la ciència que s’amaga darrera d’aquestes postres delicioses.

● Taller de sílex. El Dr. Antoni Palomo ens farà unes demostracions de com es poden fabricar eines prehistòriques.

● Taller d’Iniciació als minerals (consells i idees bàsiques) i Taller d’Introducció a les propietats i característiques dels minerals.

Els horaris de la fira seran:

● Divendres 6: de 10 a 20:30h

● Dissabte 7: de 10 a 20h

● Diumenge 8: de 10 a 19;30h

Per a més informació, cliqueu aquí   Us hi esperem a tots!!!!

dimarts, 27 d’octubre del 2026

Mn. Francesc Nicolau: S'investiga l'endarreriment de l'envelliment

Podrà trobar-se la manera de fer que el nostre organisme trigui més temps a envellir? És el que creuen alguns investigadors que es podrà aconseguir ben aviat. Esperant poder tenir èxit, el 2022 es va fundar als USA una empresa anomenada Altos Labs, amb una inversió de 3.000 milions de dòlars i amb el suport de Jeff Bezos i Yuri Milner, amb l’objectiu de trobar la medicació que porti a la longevitat.

L'investigador Juan Carlos Izpisúa
Wikipedia

Aquesta empresa té diferents centres de recerca el més important dels quals és a Califòrnia, el Redwood City, al nord de Palo Alto. Però és el centre de San Diego el que fins ara ha aconseguit més avenços en el tema. El seu director és Juan Carlos Izpisúa Belmonte qui, l’any 2000, havia estat director d’una institució a Barcelona. El 2016 aquest científic va fer una descoberta amb ratolins amb malalties genètiques: una reprogramació genètica parcial els allargava la vida un 30%. El 2012 ja s’havien fet experiments d’aquest tipus amb ratolins però les cèl·lules començaven a dividir-se sense control i a formar tumors.

Actualment es continua treballant i alguns investigadors se senten optimistes. Un d’ells és el professor David Sinclair qui diu que, segurament, la primera persona que viurà 150 anys ja ha nascut. Però nosaltres no en sabem prou i només direm que ens alegra que continuïn les indagacions i que sigui el que Déu vulgui.

dimecres, 14 d’octubre del 2026

Amics del Museu, Conferència: PALEOBIOLOGIA DELS TRILOBITS. Descobreix els secrets dels trilobits al MGSB

T'has preguntat mai com vivien els reis dels mars del Paleozoic. Vine a la conferència Paleobiologia dels Trilobits i viatja milions d’anys enrere en el temps.

El Dr. Francisco Javier López-Soriano, Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, ens revelarà tots els detalls sobre l’anatomia, el comportament i l’evolució d’aquests fascinants animals fòssils. A més, en acabar la xerrada, farem una visita al Museu!.

Apunta-te’l a l’agenda:

● Data: Dimarts 27 d’octubre de 2026

● Hora: 18:00h (durada de la xerrada: 1h aprox.+ visita posterior)

● Lloc: Sala Sant Jordi del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer Diputació 231, Barcelona.

● No t’ho perdis. L’entrada és lliure. T’hi esperem!


#Trilobits #Paleontologia

#Geologia #Barcelona

#MuseuGeologicSeminariBarcelona

#Conferencia #CienciaBCN

#CulturaBarcelona #Fossils

#DivulgacioCientifica

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Mn. Francesc Nicolau: Progressa la investigació de l'Alzheimer

Ja se sap que, dels 55 milions de persones que pateixen demència al món, 33 milions és per culpa de l’Alzheimer, i l’OMS preveu que els afectats per aquesta malaltia podrien triplicar-se el 2050, per això tot el que es faci per combatre-la serà important.

La notícia és que es va iniciar un estudi clínic per frenar aquesta malaltia amb la col·laboració de l’IrsiCaixa, la Fundació Lluita contra les Infeccions, la Fundació Pasqual Maragall, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), i el servei de neurologia de l’Hospital Trias i Pujol. És una iniciativa que s’ha posat en marxa gràcies a la generositat de molts donants anònims que han volgut posar-se al servei de l’exploració de possibles teràpies que actuarien en aquests sentit d’aturar el deteriorament de la facultat cognitiva.

Es cosa sabuda que en el nostre organisme hi ha molts virus que s’hereten i que provenen de malalties dels nostres avantpassats però que estan inactius i no fan cap mal llevat del cas que siguin activats per alguna causa. Aleshores s’han de combatre amb antivirals. El que s’ha vist és que, segons sembla, l’Alzheimer prové també de l’acció de certs virus que tenim al cos i que s’activen per la causa que sigui.

Ara bé, com totes les menes de virus, poden frenar-se amb els antivirals corresponents i investigar quins antivirals són els adequats per al cas present és el que ha motivat aquest estudi d’exploració, ja que trobar aquests antivirals sembla una cosa relativament senzilla i per això s’han lliurat a aquesta investigació amb l’esperança fomentada d’arribar a una solució per aturar la progressió d’aquesta mena de demència que, a més, va lligada a l’allargament de la vida. Esperem que sigui ben aviat.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

Amics del Museu, Història d'una passió: quan les col·leccions naturalistes expliquen la història de les persones

Acaba de sortir de la impremta Història d’una passió, una acurada publicació del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès-Nord (CENBN), escrita per Joan Devis Ortega i Roser Vicente Vila. Es tracta d’una obra de notable qualitat editorial, profusament il·lustrada amb excel·lents fotografies, que ens apropa a una part significativa del patrimoni naturalista reunit al llarg dels anys per aquesta entitat.

Però el llibre va molt més enllà d’una simple presentació de col·leccions. El seu veritable interès rau en haver sabut recuperar la història que s’amaga darrere de cada exemplar. Darrere d'un fòssil, d'un mol·lusc, d'un insecte o d'una planta hi ha persones que el van buscar i recol·lectar, especialistes que el van determinar, naturalistes que el van classificar i voluntaris que van dedicar hores a ordenar-lo, catalogar-lo i estudiar-lo.

Així, les peces deixen de ser objectes aïllats i adquireixen una dimensió humana. Les fotografies evoquen excursions, sortides de camp, jaciments avui desapareguts sota carreteres o edificacions, viatges en tren i autobús, intercanvis de materials, hores de treball de gabinet, publicacions científiques i, també, les inevitables discussions entre naturalistes sobre la interpretació i el valor d'una troballa. És precisament aquesta combinació entre patrimoni científic, memòria i experiència personal la que dona al llibre una singularitat especial.

L'obra recupera, a més, una part de la trajectòria de la recerca naturalista desenvolupada a Santa Coloma de Gramenet des de mitjan segle XX, des de la Secció d'Estudis del CEP i el Museu Municipal Puig Castellar fins a l'actual CENBN. En aquest recorregut apareixen també nombroses persones i institucions que, d'una manera o altra, van contribuir a la formació i estudi de les col·leccions. Entre elles trobem especialistes i professors de la Universitat de Barcelona, així com investigadors estrangers que van col·laborar desinteressadament en la determinació dels materials.

Un dels aspectes més emotius del llibre és precisament el record de totes aquelles persones que ja no hi són. La seva tasca, sovint silenciosa i allunyada dels grans centres de recerca, forma part d'una historia col·lectiva de la ciència naturalista que mereix ser conservada. Les col·leccions es converteixen així en una mena de memòria material de diverses generacions de naturalistes.

Història d'una passió és, per tant, un homenatge a la curiositat científica, a la constància i al treball desinteressat de tantes persones que han dedicat bona part de la seva vida a conèixer i preservar la natura. Un llibre que mostra que una col·lecció científica no és només un conjunt d'exemplars: és també el resultat de moltes biografies, amistats, vocacions i hores de dedicació.

Una lectura recomanable

Des del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) ens alegra especialment poder comptar amb un exemplar d'aquesta publicació a la nostra biblioteca. Convidem naturalistes, estudiants, investigadors i, en general, totes les persones interessades pel patrimoni naturalista a descobrir aquesta Història d'una passió i la trajectòria d'un grup de persones que han fet de l'estudi de la natura una part essencial de la seva vida.

I, més enllà del llibre, us animem a visitar el Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès-Nord, on recentment s'ha remodelat la seva exposició de Ciències Naturals. És una bona ocasió per conèixer directament les col·leccions i continuar descobrint, darrere dels exemplars, la història de les persones que els van estudiar i conservar.

Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès-Nord (CENBN)
C/ Sant Josep Oriol, 5, local
08921 Santa Coloma de Gramenet

Horari d'atenció: dijous, de 18.00 a 20.30 h
Correu electrònic:
cenbn@cenbn.cat

Apartat de correus 37
08921 Santa Coloma de Gramenet

 

dimarts, 29 de setembre del 2026

Isabel Benet: Montsent de Pallars, el gegant de la Vall d'Àssua

Tal i com vam prometre en l’anterior capítol dedicat a l’observació general del mantell de l’Orri, hem tornat al Pallars, concretament a la Vall d’Àssua, aquest cop amb la intenció de pujar al seu cim més emblemàtic: el Montsent de Pallars (2883 m).

Primers raigs de sol sobre el Montsent de Pallars

El viatge cap a la vall d’Àssua, però, resulta ser una mena de repàs geològic de moltes localitats que ja hem visitat. Així que des de Balaguer i Camarasa prenem la carretera C-13, coneguda com la Carretera del Doll, per on travessem de sud a nord el mantell de les Serres Marginals al qual hem dedicat tota una sèrie de capítols d’observació de les seves principals característiques. Deixant a mà esquerra la desviació que porta a Àger, travessem la serra del Montsec, l’extrem sud del mantell del Montsec, pel famós congost de Terradets i que també vam visitar al seu dia.

Congost de Terradets

Un cop creuat el congost, el paisatge s’obre i s’eixampla perquè entrem a la Conca de Tremp on trobem els pantans de Cellers i Sant Antoni. Aquesta conca és un gran sinclinal molt laxe i es correspon amb el cos del mantell del Montsec. Cap a l’est veiem la Muntanya de Sant Corneli, el Gallinova (el punt culminant de la Serra de Carreu), i la Serra de Carrànima que ja són la part frontal del mantell de Bòixols, el cos del qual travessem pel congost de Collegats.

Encavalcament de Bóixols des de Tremp

Arribant a l’àrea de lleure de Les Morreres, deixem enrere la Unitat Sudpirinenca Central (els mantell superiors), coneguts geogràficament com a Prepirineus, i entrem de ple a la Zona Axial Pirinenca (els mantells inferiors) on aflora el sòcol paleozoic. Així travessem la Zona de les Nogueres, de gran complicació tectònica, i arribem a Sort i Rialp des d’on prendrem la pista que puja al mirador de Campollongo.

Abans, però, anem a donar un cop d’ull a la finestra de Rialp, una estructura tectònica de gran importància per entendre que els materials que afloren a la zona axial pirinenca no són autòctons com es creia sinó que s’empilen en forma de mantells: el mantell de Les Nogueres (el més alt i més antic), el mantell de l’Orri, i el mantell del Rialp (el més profund i més modern) i que aquí és l’únic lloc on aflora.


El Montsent des del Colomer d’en Martí a Rialp

Per observar aquest fet, anem pel passeig que uneix la gasolinera amb el nucli de Rialp. A mà esquerra, i darrera d’uns camps, tenim el vessant est del Serrat de Sant Josep, coronat per l’ermita de Sant Josep d’Olp, on apareixen uns gresos rojos del Triàsic, la part alta del mantell de Rialp, encavalcats pels materials del sòcol paleozoic (Cambroordovicià, Silurià i Devonià) del mantell de l’Orri. Que el Triàsic estigui involucrat en la deformació vol dir que aquests mantells es van formar durant l’orogènia Alpina.

Finestra de Rialp 


Fetes aquestes observacions tan interessants, anem en cotxe per una pista, un xic precària, per la qual ens endinsem a la Vall d’Àssua, excavada al vessant llevantí del Montsent i tributària de la Noguera Pallaresa i on, anys enrere, hi va haver una estació d’esquí. Per tot aquest vessant hi ha petits pobles penjats com Surp, Altron, Sorre, Bernui, Seurí, i la seva capital Llessuí.

El petit nucli de Llessuí 

Així anem avançant, tot creuant els remuntadors abandonats de l’antiga estació d’esquí, fins al mirador de Campollongo on hi ha un petit aparcament i un parell de plafons orientatius de les muntanyes que ens envolten. El primer que constatem és la blancor del Gran Pic del Pessó, on afloren els granitoides del batòlit de la Maladeta, i que contrasta amb els altres cims de colors més foscos. També entreveiem un vell conegut: la Pica Cervi, darrera el qual es troba la Vall de Boí.

Mirador de Campollongo

Vistes a ponent des del mirador

Des d’aquí ja comencem l’ascens per l’ampla carena que separa la Vall Fosca de la Vall d’Àssua on afloren les calcàries i margues del Devonià molt deformades i metamorfitzades. En alguns punts les calcàries s’han transformat en marbres (potser par la proximitat del batòlit de la Maladeta?) i en d’altres afloren com si fossin estaques que defensessin un castell. També observem unes pissarres negres (Silurià?) que sembla que marquen un encavalcament (potser?) relacionat amb l’orogènia Herciniana. Des que hem entrat a observar de prop el sòcol paleozoic que tenim més preguntes que respostes.... 

Comencem l’ascens tot observant 
un possible encavalcament

Materials devonians molt metamorfitzats

Aspecte dels marbres

Traspassada una primera barrera, ens toca travessar un segon conjunt rocós més important però sense massa dificultats on trobem tota una gama d’estructures provocades pel metamorfisme regional d’edat herciniana. Així veiem com la foliació és més penetrativa en materials de tipus argilós (margues?) que en les calcàries que són més rígides.

Superat un primer graó....

...toca traspassar una segona barrera

Els diferents comportament de les roques 
davant una deformació intensa

Molt a prop del cim veiem un preciós plec on s’aprecia molt bé com una segona fase de deformació plega les estructures formades durant una primera fase (S1) i desenvolupa una foliació (S2) en forma de ventall... de tot això n’haurem de parlar, però en una altra ocasió!

Preciós plegament

i la seva possible interpretació

El darrer esforç

Arribats a una mena de replà ja només ens queda superar el petit desnivell per guanyar el cim de 2883 metres d’alçada i contemplar la meravella de la gran estesa de llacs de la capçalera del riu Flamisell (on hi destaquen els estanys Gento, de Mar, Tort, Cubieso, Colomina), antigues conques glacials excavades en els blanquíssims granitòides del batòlit de la Maladeta. Molt a prop tenim el Montorroio de pissarres vermelloses per la presència d’òxids de ferro.

També gaudim amb la vista del gran massís de la Maladeta, amb l’Aneto que és la màxima alçada del Pirineu, i la vista del sinclinal de Llavorsí una complexa estructura tectònica entre els doms cambroordovicians de l’Orri i de la Pallaresa.

L’Aneto a ponent

El sinclinal de Llavorsí a llevant

Per acabar d’arrodonir aquest “viatge” no marxem sense passar pel anomenat Balconet de Port Ainé, magnífic mirador de vidre situat a quasi 2000 metres d’alçada a tocar de les instal·lacions de l’estació d’esquí. Des d’aquí fem un darrer repàs del paisatges que ens ha acompanyat tot aquest estiu tot esperant retornar en una altra ocasió per a fer observacions més detallades de la tan complexa zona axial pirinenca.


Mirador encarat al massís de Certescan

Ens acomiadem del Montsent... de moment