En l’anterior capítol d’aquest “viatge” ens vam quedar a Senterada, poble del Pallars Jussà situat a l’entrada de la Vall Fosca per on discorre el riu Flamisell. Des d’aquí seguirem el curs del seu principal afluent, el riu de Bellera, fins a l’inici del port de la Creu de Perves, el segon coll de la jornada, passat el qual baixarem cap a la vall del Noguera Ribagorçana on visitarem una part de la Vall de Boí.
L’objectiu
d’aquest “viatge” és donar un cop d’ull general al mantell de l’Orri, un dels
mantells que formen la zona axial pirinenca (els anomenats Mantells Inferiors), el qual ocupa una posició entre el mantell de
les Nogueres (el més antic i erosionat) i el mantell de Rialp (el més modern i
que amb prou feines aflora) i on aflora el sòcol paleozoic format,
principalment, per materials del Cambroordovicià i del Siluro-Devonià.
Passat
Sarroca de Bellera, deixem a mà dreta un estret congost obert a les dolomies
negres del Juràssic (mantell de Bóixols) on es troba entaforada l’antiga
cimentera de Xerallo, la qual sorprèn per les seves grans dimensions. Aquesta
fàbrica de l’empresa ENHER va subministrar, fins l’any 1973, ciment a les
centrals hidroelèctriques que s’anaven construint i, en els primers temps, els
forns rotatoris funcionaven amb el carbó que s’extreia de les mines de Malpàs
que veurem més endavant. Tant les mines com la cimentera van ser autèntics
motors de la comarca.
A partir
d’aquí entrem a la comarca de l’Alta Ribagorça i la carretera s’enfila de
valent cap al port tot passant a frec del petit poble de Perves penjat del
vessant solei del barranc que estem remuntant. Així arribem al coll de la Creu
de Perves on tenim bones vistes dels relleus que ens separen de la vall de Boí:
Lo Corronco, el Cap dels Vedats d’Erta i la Pica Cerví, als quals ens hi volem
acostar aquests dies.
Ara anem en
suau baixada tot deixant a mà esquerra la desviació que porta a Adons des d’on
s’accedeix a la Serra de Sant Gervàs, de la qual ja en parlarem...en una altra
ocasió. Arribant al capdamunt del Port de Viu tenim el poble de Viu de Llevata,
famós pel descens del seu barranc, on hi destaca l’església romànica de Santa
Maria. Tot seguit ja baixem de dret cap a la vall del riu Noguera Ribagorçana.
Quan finalitza el fort descens, prenem la desviació cap a Malpàs per donar un cop d’ull a aquesta zona on afloren els materials volcànics, volcanosedimentaris i carbonosos tardihercinians. Així arribem a Castellars des d’on, a peu, ens desplacem cap a Peranera tot admirant les alteroses vistes on hi destaca la capa quasi vertical d’andesites sobre la qual s’asseuen els pobles d’Erillcastell i Peranera. Al fons del barranc es veuen les terralleres de les antigues mines de Malpàs i que ja vam visitar el seu dia.
Tornant a la
carretera principal, i abans d’arribar a Pont de Suert, fem una petita parada a
l’àrea de lleure de la Font de la Mena, des d’on es pot pujar al tossal de la
Faiada, per prendre l’antiga calçada de la N-260 i així arribar a tocar del
pantà d’Escales on podem veure l’antic pont de Montiberri i les ruïnes del
monestir de Santa Maria de Lavaix (s.X), del qual només en resten alguns murs
que sobresurten quan el nivell del pantà està baix. Aquest monestir fou molt
important però després de la desamortització del 1821 es va abandonar i
espoliar i, des del 1950, el nega les aigües del pantà.
Continuem per
la carretera fins que desemboquem a la N 230 sobre el pont que creua el riu Noguera
Ribagorçana just a l’entrada de Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça. Per
la seva artèria principal passem a frec de l’Església Nova (o de l’Assumpció),
obra feta amb formigó i altres materials per l’enginyer Eduardo Torroja i, des
del 1955, n’és l’església parroquial. Consta d’una nau, rematada per un absis,
de volta apuntada, un parell de capelles laterals en forma d’ou, i un campanar
separat de 16 m d’alçada. El sorprenent conjunt està decorat amb pintures de
Maria Röesset i escultures de Jacinto Higueras.
Si continuem
per la carretera en direcció nord, cap al túnel de Viella, deixarem enrere el
mantell de Les Nogueres i entrarem de nou al mantell de l’Orri on observarem
els materials del Silurià i Devonià que cobreixen el seu nucli (Dom de l’Orri)
cambroordovicià. Passat Vilaller, sobre el vessant oest del Tossal de la Posa
encara es poden veure les restes de la que fou Mina de Cierco, un altre motor
de la comarca ja que van ser tan importants com les de Bellmunt del Priorat.
D’aquestes
mines, que van funcionar fins l’any 1983, es va explotar principalment galena i
esfalerita, minerals dels quals s’extreia plom, zinc i petites quantitats de
plata. Aquesta zona es troba sota la falla de Bono i es tracta d’un enreixat de
dics de pòrfir, encaixats entre els materials devonians, relacionats amb la
intrusió del batòlit de la Maladeta. A l’interior dels dics es troben els
filons mineralitzats. Cal advertir que la zona, a més de ser de molt difícil
accés, està dins una propietat privada.
Deixem la
vall del Noguera Ribagorçana per endinsar-nos a la Vall de Boí per la qual
discorre un dels seus afluents: el Noguera de Tor. Tota la vall amb el seu
important conjunt arquitectònic van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per
la UNESCO l’any 2000. L’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall (s.XI-XII)
n’és un prestigiós exemple amb la seva nau de capçalera trilobulada i l’esvelt campanar
de sis pisos amb decoració llombarda. Encara que no es conserven pintures
murals, sí que és d’admirar el conjunt del Davallament,
els originals del qual es conserven al Museu Episcopal de Vic i al MNAC.
Per anar a
fer un cop d’ull als materials siluro-devonians que formen la cobertora del Dom
de l’Orri, anem cap a l’estació d’esquí de Boí-Taüll des d’on podem pujar al
cim del Cerví de Durro. Pel camí observem les calcàries i pelites finament
foliades i crenulades. Al vessant solei del Serrat del Graller podem observar
grans plecs i també trobem restes de fauna (crinoïdeus) i filons de quars amb
petits cristalls.
Si des del
Cerví de Durro ens desplacem cap al sud per la suau carena en direcció al Cap
del Vedats d’Erta, al final tindrem una panoràmica dels relleus pertanyents al
mantell de Bóixols on hi destaca la Serra de Sant Gervàs, i tancant l’horitzó
tenim el Montsec i el pas de Mont-rebei. Si baixem pel vessant oest d’aquesta
muntanya arribaríem al petit estany de Durro, arraulit entre el Serrat del
Graller i Lo Corronco, el qual va ser una antiga cubeta glaciar. Nosaltres,
però, anem en diagonal descendent pel vessant llevantí fins al Port d’Erta on
retornem a l’estació tot seguint les pistes d’esquí amb fermes vistes del punt
culminant del batòlit de la Maladeta i del Pirineu: l’Aneto.
No marxem de
la Vall de Boí sense visitar un espectacular mirador penjat sobre la vall des
de la Roca de l’Espà, als afores de Durro. Durant la seva construcció, el 25 de
juliol del 2024 alguns treballadors van patir un desgraciat accident amb el
resultat d’un mort i tres ferits... un preu massa alt per gaudir d’aquestes
enlairades vistes de la vall on es pot apreciar perfectament la seva forma en U
causada pel pas d’antigues glaceres.
També hi ha
un altre mirador, el de la Santeta, al qual s’arriba per un deliciós camí que
surt dels afores de Taüll i des del qual es poden veure els dipòsits d’una morena
lateral, adossats al vessant est de l’Aüt, un pic piramidal format per l’erosió
de les glaceres, i sobre la vall suspesa de les Bordes d’Erill.
Ens acomiadem de la vall pujant al vessant est de les Roies de Cardet pel Camí de Sant Miquel el qual ens proporciona unes espectaculars vistes de Barruera i el seu salencar i també de Durro penjat del vessant oposat. Esperem tornar a visitar el Mantell de l’Orri ben aviat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada