Amics del Museu: Les activitats del Dia Internacional dels Museus

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el nostre Museu Geològic del Seminari va organitzar dues activitats. La primera, el dissabte 16 al matí, on en Joan Barrull va fer un recorregut guiat i comentat al que va anomenar “Evolució, fòssils i extincions”. Ens vam moure per la Sala d’Exposicions explicant la relació i importància que tenien els fòssils per comprendre l’evolució i les extincions.

Després d’una petita introducció sobre la història del Museu, per situar als assistents en el marc de la institució, tots plegats vàrem recórrer les vitrines que expliquen què és un fòssil, el procés de fossilització i la importància científica dels fòssils. Com que els assistents estaven molt motivats, va haver un munt de preguntes relacionades al respecte.

Finalment, a poc a poc, i amb molta tranquil·litat, es va fer una passejada per la Sala que abastava 4.500 milions d’anys, on ens vàrem aturar en les cinc grans extincions que ha sofert el planeta, i es van debatre les causes i el per què, i si es podia extreure alguna conclusió pels dies que vivim a l’actualitat.

Després de dues hores de xarrameca, i ja a l’entrada del Seminari, ens vàrem fer una foto familiar... i va ser l’hora de l’adeu-siau, amb la promesa que tornarien tots!!!... I nosaltres, des de l’equip científic del Museu, encantats!!!

La segona activitat es va realitzar el dilluns dia 18 per la tarda. Aquest cop va ser una interessantíssima conferència sobre un tema sempre polèmic i d’actualitat: “Radioactivitat: l’energia amagada dins la matèria”. Els ponents eren l’Amadeo Triviño, químic i col·laborador científic del Museu, i Víctor Guisada, físic i professor d’aquesta matèria, així com divulgador científic i escriptor de novel·les de ficció científica.

En començar, en Víctor va treure un aparell inquietant, que no feia més que xiular... ens va explicar que era un comptador Geiger... i que mesurava la radioactivitat ambiental!!! El públic va quedar una mica espantat, però ell ràpidament ens va explicar la història dels grans personatges que hi ha darrera del descobriment de la radioactivitat, quina és la física del nucli, i va deixar molt clar el grau de penetració de les radiacions. Tothom va respirar una mica més tranquil.

Després l’Amadeo va estar parlant dels diferents tipus de minerals radioactius, de les seves característiques, propietats, i explotacions. Ens va donar bons consells per si volem començar una col·lecció a casa nostra amb aquestes peces. També ens va explicar les mesures que prenem en el Museu a l’hora d’emmagatzemar el material radioactiu.

Finalment, va repassar els museus on podem trobar exposats minerals radioactius, a més de tot un ventall d’aplicacions que se’n aprofiten. Per acabar la xerrada, va relaxar l’ambient amb unes divertides anècdotes relacionades amb la radioactivitat.

En la segona part de l’activitat es va fer una experiència en la que els assistents van poder veure com funcionava un comptador Geiger. Vam observar com les emissions anaven disminuint a mesura que el comptador s’allunyava de la font, i com l’aire, un cartró, un full de paper d’alumini o una capseta de metacrilat, poden protegir-nos de les radiacions.

Els assistents es van atansar a la taula, i amb una animada conversa amb els ponents, van poder comprovar de primera mà, el que els hi havia explicat en la part teòrica. Tot plegat va ser una tarda fantàstica, on tothom va quedar encantat..,., ponents i públic!!! Amb ganes de repetir-ho, tots plegats.

I així va ser les nostres jornades del Dia Internacional dels Museus al Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Si no has pogut venir aquest any... t’esperem en els propers esdeveniments o que ens facis una visita per veure les nostre instal·lacions..,. t’esperem..,. no tardis!!!!

Amics del Museu: Comunicació de la nova Scripta 37

Comuniquem l’edició de la Scripta 37 editada pel Museu amb el títol “Catalogue of Eocene Ichnofossils Recorded in the MGSB / Catálogo de Icnofósiles del Eoceno registrados en el MGSB”, escrita per Pere Adserà.

D’aquesta edició, cal destacar dos punts importants a banda del text científic que, com a catàleg, permet mostrar als investigadors la riquesa de les col·leccions dipositades al MGSB:

1. Homenatge a Joan Vilella: La Scripta 37 s'ha dedicat a la memòria del nostre bon amic i col·laborador incansable del Museu, Joan Vilella, traspassat el 2024.

2. 150 anys del Museu: El catàleg s'ha redactat com a homenatge i fent esment als 150 anys de vida del nostre Museu. Com es constata en el text, la majoria de nous gèneres d'icnofòssils van ser definits al llarg del segle XIX; per aquest motiu, s’ha inclòs la referència i el text descriptiu de la primera definició de tots els icnogèneres, acompanyada d'una descripció realitzada per científics actuals. Això permetrà als investigadors que revisin el Catàleg disposar de totes dues definicions i comprovar l'avenç de la icnologia en aquest període.

Acompanyant les descripcions de cada gènere, hi figuren: el número de cada registre del MGSB, la localitat, el jaciment i l'edat geològica dins de l'Eocè.

Amics del Museu: Dia Internacional dels Museus i nou web

El proper dissabte 16 de maig tindrà lloc el Dia Internacional dels Museus, i el nostre participarà amb una visita guiada anomenada “Evolució, fòssils i extincions” conduïda pel col·laborador, i conservador de l’àrea de mamífers, Dr. Joan Barrull. La visita, que s’iniciarà a les 11h, serà gratuïta però cal inscripció prèvia al correu: jbarrull@xtec.cat

També, dins el marc del Dia Internacional dels Museus, el dilluns dia 18 es farà una conferència dinàmica i accessible, a càrrec del nostre col·laborador Amadeo Triviño i del professor de física Víctor Guisado, que hem anomenat “Radioactivitat: l’energia amagada dins la matèria” on s’exploraran els principis bàsics dels minerals radioactius, les seves aplicacions, i algunes sorpreses. Una oportunitat per entendre el fenomen clau de la ciència moderna. L’horari de la conferència és de 18:30h a 19.30h i per assistir-hi cal fer una reserva al correu: amadeotrivino@hotmail.com 

També aprofitem l’avinentesa per anunciar la posada en marxa d’una nova pàgina web: www.mgsb.es. En aquest renovat mitjà d’informació del museu, on hi han treballat les col·laboradores Érika Pérez i Marina Lucio, es poden trobar dades del patrimoni que acull i eines per poder consultar-lo: biblioteca, arxiu històric i fotogràfic, fòssils i holotips, minerals, i la col·lecció de malacologia. Al web es fa especial referència als investigadors que busquin informació, així com també el poder programar visites guiades a escoles, empreses, grups o de manera individual. També disposa d’un enllaç a Instagram.

Amadeo Triviño: VI Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna

La VI Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna 2026 es va celebrar del 17 al 20 d'abril del 2026. Aquest esdeveniment bianual, iniciat el 2016, s'ha consolidat com una de les cites de referència per a col·leccionistes i aficionats a la micromineralogia a nivell europeu.

La Trobada està coorganitzada pel Grup Mineralògic Català, amb el suport de l'Association Française de Microminéralogie, el Club 4M, l'Associazione Micromineralogica Italiana, el Gruppo Mineralogico Cremonese i el Gruppo Orobico Minerali. Compte a més amb la col·laboració de l'Ajuntament de Camprodon i els veïns de Rocabruna.

És un esdeveniment exclusivament d´intercanvi i està reservat als aficionats participants, és una activitat no lucrativa, per tant la venda directa de minerals està prohibida.

L'objectiu principal és fomentar l'intercanvi de microminerals i les relacions cientificoculturals entre col·leccionistes d'espècies minerals.

Les activitats principals han consistit a exposar les peces portades pels participants el primer dia, examinar-les a simple vista i estudiar-les amb la lupa, i procedir a l´intercanvi durant els dies restants 18 i el 19 fins al migdia.

Durant les sessions d'intercanvi, també hi ha hagut altres activitats, com els premis a la “Quiniela” microsistemàtica i el concurs al millor micromount de “TiO₂”.

La nit del dissabte 18 ha tingut lloc un sopar de germanor conjunt amb la majoria d'expositors, que han gaudit d'una vetllada d'entranyable camaraderia.

La trobada es complementa el darrer dia dilluns 20 amb una visita programada a la mina de les Ferreres Rocabruna, la qual va dirigida exclusivament als expositors de fora de Catalunya. Malauradament, aquest any a causa del mal temps i la quantitat de pluja caiguda, que ha deixat la pista d'accés en mal estat i per motius de seguretat, l'organització s'ha vist obligada a suspendre la visita a la mina.

Malgrat tot, els participants han gaudit del tres dies 17,18 i 19 d'una activitat col·leccionista intensa i d'un ambient de cordialitat immillorable. Les col·leccions de “micros” s´han ampliat!

Aquest any la participació ha estat molt concorreguda assistint col·leccionistes de Catalunya, resta d'Espanya, França, Bèlgica, Itàlia i Alemanya.

La VI Trobada de Camprodon-Rocabruna 2026 ha complert amb èxit els seus objectius de promoure l´intercanvi de minerals i microminerals, reforçar els llaços entre associacions europees i divulgar la mineralogia sistemàtica.

Cal subratllar, sense escatimar elogis, i afirmar que aquesta fira s'ha consolidat com a punt de trobada internacional, d'estudi i intercanvi de microminerals, cada cop més coneguda a nivell europeu.

Amics del Museu: Visita al Jardí Geològic de Barcelona

El passat 22 d’abril, coincidint amb el Dia de la Terra i previ al dia de Sant Jordi, es va inaugurar oficialment el Jardí Geològic de la Zona Universitària de Barcelona, ubicat al carrer Menéndez Pelayo, tot al llarg de la façana principal de la facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, perquè la Geologia és l’eina per poder “llegir” la Història, i les històries, del nostre planeta.

Joan Guàrdia, rector de la UB, i David Escudé, regidor del districte de les Corts, van ser els encarregats de “tallar la cinta” d’aquest espai que la premsa va qualificar de “primer museu a l’aire lliure de Barcelona”, cosa que no és del tot certa ja que el primer espai d’aquesta mena fou la col·lecció petrogràfica del Parc de la Ciutadella, obra de Font i Sagué, que va existir entre els anys 1907 i 1929 i que fou vilment destruïda durant la dictadura de Primo de Rivera.

L’arquitecta encarregada de dissenyar aquest jardí, Eliana Crubellati, assessorada pel museòleg Jordi Vives i pel professorat de la facultat, ha distribuït l’espai en quatre àmbits: el Temps Geològic, la Terra, el Tall Geològic, i els Recursos Geològics. Així que aquest espai vol ser alguna cosa més que un “jardi de roques” com els que hi ha al poble de Rubió, o a Platja d’Aro, o també a la Universitat de Girona, o el del Parc de la Ciutadella que encara està en procés de restauració. Aquest de la UB és un projecte ideat fa 20 anys pel aleshores degà de la facultat Miguel Ángel Cuevas qui volia connectar, amb un espai públic i didàctic, la Universitat amb el barri de les Corts però que, malauradament, no ha pogut veure acabat.

Al jardí es pot accedir, des de la parada Palau Reial de la línia 3 del metro, tant pel carrer Martí i Franquès com per l’avinguda Joan XXIII i, com la geologia, aquesta exposició s’ha de llegir tant en vertical, als plafons, com en horitzontal al paviment del passeig, ja que està carregada de subtils detalls.

Entrant per Martí i Franquès, el primer que trobem és l’àmbit dedicat al Temps Geològic on un plafó, molt dens i en català, ens assabenta del registre geològic; les etapes tectòniques; eons, eres i períodes del temps geològic; l’escala magnetoestratigràfica; les èpoques i esdeveniments globals com glaciacions, megavulcanisme, extincions globals, la corba del CO2... També hi ha mapes paleogeogràfics amb una estrella que indica la posició de la Península Ibèrica en cada moment. I tot això acompanyat d’una pila de codis QR que donen aquesta informació en altres idiomes.

Pel darrera d’aquest plafó es dona informació general del què és el Sistema Terrestre, aquest conjunt de factors que intervenen, de manera complexa i en canvi continu, i que donen lloc als climes i relleus, damunt i dins dels quals vivim els éssers vius... i valgui la redundància. Això dona una idea del complicat que resulta fer qualsevol predicció...

Així, a l’agradable ombra d’unes moreres que, segons com, complica el fer bones fotos, comencem el nostre particular passeig per una mostra de roques de grans dimensions dels darrers 600 Ma, ordenades cronològicament, de Catalunya encara que també n’hi ha un parell procedents de Lleó. Cada roca, que té una cara polida per poder copsar la seva textura, va acompanyada d’un plafó on s’informa del seu nom, la localització dins d’un mapa, les seves principals característiques, una foto, un codi QR, i qui va fer la donació. Totes les roques tenen en comú que són molt resistents a l’erosió.

Aleshores és quan també hem de mirar a terra ja que, sobre el paviment està gravat l’Era i el Període de cada roca, a més de l’escala temporal, amb un recordatori de les espècies animals més representatives, l’escala magnetoestratigràfica, si era un període distensiu o compressiu... i tot això caminant en compte sobre un enllosat de les roques corresponents a cada època.

A les escales d’accés a la facultat hi ha un xic de coneixements geofísics: les capes de que està composta, l’estudi dels sismes, els mecanismes de la tectònica de plaques, i el geomagnetisme amb una representació del camp magnètic que sembla una obra d’art modern.

Seguidament ve un espectacular tall geològic de Catalunya, des del Pirineu fins a la costa, que s’ha elaborat a partir dels talls ECORS (Estudi Continental i Oceànic per Reflexió i refracció Sismica) i ESCI ((EStructures Corticals de la península Ibèrica), amb roques i materials de diferents colors per representar cada època i on es poden reconèixer la Zona Axial, els mantells inferiors de les Nogueres, Orri i Rialp, la Unitat Sud-pirinenca Central (amb els mantells de Bóixols, Montsec, i Serres Marginals), la Conca de l’Ebre, i la Serralada Costanera Catalana, amb un plafó on s’explica tot.

També cal mirar a terra on continuen les “arrels” del Pirineu, amb una roca carregada de granats, que representa l’escorça inferior, i unes serpentinites que representen el mantell litosfèric, separats per la discontinuïtat de Mohorovicic (MOHO pels amics) descoberta pel sismòleg croat Andrija Mohorovic͂ic͗ el 1909.

Després de quedar extasiats amb tan bellíssim tall, toca entrar a l’apartat dels Recursos Geològics tot fent un repàs als principals processos que donen lloc a la concentració dels elements sensibles dels quals depenem. Tota aquesta informació està repartida entre plecs de metall i plafons escrits pel davant i pel darrera. També hi ha grans roques, que representen cadascun dels processos, entre les quals destaca un bloc de magnesita.

El passeig finalitza amb una reunió de tres grans columnes de basalt, extretes de la famosa pedrera de Can Saboia de Fogars de la Selva. La Universitat de Barcelona apel·la a la ciutadania per la conservació d'aquest espai tan singular....

I si no hem tingut prou de pedres, a tocar de la Diagonal, però lluny del seu brogit, hi ha els jardins de Jaume Vicens i Vives on es poden contemplar altres usos de les roques i aliatges com els diversos animals, repartits per tot el jardí, que Frederic Marès va esculpir en marbres, calcarenites, gresos, i bronze.