Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 23 de setembre de 2022

Mn. Francesc Nicolau: Obtenció d'energia eòlica amb estels?

No havíeu fet volar estels alguna vegada quan éreu petits? I no us havíeu fixat que el vent us els enduia d’una banda a una altra de tant en tant? Aquell moviment era produït per la petita porció d’energia eòlica que captaven els vostres artefactes. No es podria fer que amb estels molt més grans s’obtingués aprofitable? Heus aquí una pregunta plantejada no fa gaire i que ha obtingut una resposta afirmativa, per alguns interessats en el tema, amb assajos que s’han fet i ja posada en perspectiva d’arribar a instal·lacions d’aquest tipus que proporcionin energia per a l’ús social.

Entre Europa i Estats Units ja arriben a deu les empreses que investiguen la possibilitat de fer instal·lacions d’aquesta mena. Es tractaria de col·locar a uns 800 metres d’alçada uns enormes estels de molts metres quadrats units a terra per cables transportadors de l’energia que rebessin del vent. És clar que un parc eòlic d’aquest tipus resultaria més econòmic que qualsevol parc terrestre de molins de vent com els que ara existeixen, si bé tindria l’inconvenient de presentar un impacte visual notable no gens bonic a la vista. 

Projecte de la Sky Sails Power
 bbva.com

De totes maneres se sap que una petita empresa n’ha fet instal·lació útil per a una dotzena de cases amb un cert èxit, i la SkySails Power ha presentat un model d’estels de 180 metres de llarg, per ser col·locats a una alçada d’almenys 500 metres, on se sap que el vent és ja més fort que arran de terra. Es tracta encara només d’un projecte. Veurem aviat la realització d’aquest projecte? No es veu pas de realització immediata. Resten moltes coses a pensar i fer perquè siguin una realitat a gran escala. Sembla ser, però, que va endavant. Serà una altra manera molt senzilla d’aprofitar l’energia que ens ve del sol. Energia aprofitable i neta, contínuament renovable. Hi donem, no cal dir, la nostra aprovació i desitgem que es faci realitat.

divendres, 16 de setembre de 2022

Amics del Museu: MINERALEXPO Sant Celoni 2022

Després d'un llarg parèntesi per culpa de la pandèmia, aquest diumenge dia 18 de setembre se celebrarà Mineralexpo-Sant Celoni al teatre de l'Ateneu de Sant Celoni (Carrer Germà Emilià, 1 – Sant Celoni).




L'horari és de 10 a 19 h i l'entrada és gratuïta.

Activitats:

10 a 13 h. Travessa mineralògica.

11:30 a 13:30 h. Taller "Iniciació a la Mineralogia".

13:00 h aprox. Lliurament dels premis de les travesses mineralògiques i premis a les millors peces de la Fira (millor peça catalana i millor peça de la Fira) a càrrec de l'Ajuntament de Sant Celoni i del president del GMC.

dimarts, 13 de setembre de 2022

Amics del Museu: Visita a l'exposició "Cervell(s)"

Aquests dies, i fins l’11 de desembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) té lloc una altra interessant barreja de ciència i art, aquest cop centrada en l’objecte més complex que coneixem: el cervell humà, amb el qual podem explorar, somiar, recordar, imaginar i entendre l’univers que ens envolta... però la mostra és molt més que això.

L’exposició es desplega en una sèrie de sales diàfanes però al llarg d’un traçat lineal on, per mitjà de plafons (en tres idiomes), audioguies per a mòbils, rèpliques, models, audiovisuals, aparells de tota mena, llibres (alguns amb preciosos gravats), i nombrosos dibuixos, poder fer un recorregut a través de l’evolució de l’estudi del nostre cervell, la nostra ment i, finalment, el descobriment de les “altres ments” i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

Les pintures rupestres són una mostra de la capacitat de la nostra ment

Rèpliques de cranis dels nostres avantpassats 
on es pot observar l’augment de la seva capacitat

A les vitrines s’hi exposen nombrosos llibres amb bells gravats

Representació de les parts internes del cap 
de Daniel & Mangetus, Jacob Clericus

L’exposició s’estructura en dos grans àmbits, el primer dels quals està dedicat a l’estudi de l’òrgan en sí, des dels seus inicis, fa gairebé cinc mil anys, fins a la moderna neurociència, tot passant per la frenologia, un fenomen que es va posar de moda a finals del s. XVIII mitjançant el qual hom podia conèixer el caràcter d’un individu només examinant-ne les seves “prominències” cranials!

Col·lecció de cranis frenopàtics pintats amb tintes

Phantom model, de Christian Fogarolli que recrea un model de cervell
 confeccionat per l’anatomista Christoph T. Aeby i l’enginyer Alfred Büchi l’any 1885

L’autèntica neurociència neix amb els treballs de Santiago Ramón y Cajal, pels quals va rebre el Premi Nobel l’any 1906 juntament amb Camillo Golgi qui va desenvolupar un sistema de tinció que va permetre l’estudi del teixit cerebral i el descobriment de les neurones.

Dibuix de Ramón y Cajal d’un teixit cerebral... una autèntica obra d’art

Talls histològics amb diferents tècniques de tinció

A partir del s. XIX, amb el desenvolupament de l’electricitat es van fer grans avenços tecnològics: telers mecànics que funcionaven amb targetes perforades, màquines capaces de fer càlculs complexes, el telègraf, el telèfon, l’ordenador... en totes les màquines s’ha volgut veure una certa semblança amb el funcionament del cervell.

Aritmòmetre electromecànic de Leonardo Torres Quevedo

Gravats de Giovanni Aldini sobre un experiment de galvanisme

El segon àmbit de l’exposició està dedicat a la ment humana principalment. Conceptes com consciència, intel·ligència, artificial, malalties mentals, percepció de la realitat... tenen cabuda en aquest àmbit. L’activitat cerebral té la seva extensió en la resta del cos, el qual li proporciona informació de l’entorn; informació que s’acumula en forma de records en la memòria. Aquí l’adquisició del llenguatge ha estat clau per tenir accés a gran part de l’experiència humana, però entendre com funcionen la memòria i els mecanismes del llenguatge és encara un gran repte.



A l’exposició, entre el material científic s’intercalen obres de diversos artistes inspirades en les investigacions que sobre el cervell s’estan fent avui gràcies a les noves tecnologies.

Brainbow Hippocampus de Greg Dunn i Brian Edwards

Projecte Blue Brain de l’École Polytecnique Fédérale de Lausanne

Sobre el mecanisme del son i els somnis també s’ha escampat molta tinta, sobretot avui dia amb els nous estudis que han permès comunicar-se amb persones suposadament inconscients. Així mateix es dona un cop d’ull al fenomen del “somnambulisme artificial”, mitjançant el qual el metge alemany Franz Mesmer induïa el trànsit als seus pacients amb finalitats curatives, i amb el descobriment dels raigs-x , Louis Darget pretenia “capturar” els pensaments.

Louis Darget: Photographies de la Pensée

James Sharpe: Visualització de les neurones d’un ratolí

També es dona un cop d’ull a d’altres cervells complexos que, com el nostre, han evolucionat per adaptar-se al seu entorn. Així mateix també estan les “ments col·lectives” de formigues i, potser, aranyes. I també estan les “ments artificials” on els recents avenços de l’enginyeria robòtica està desenvolupant un camp d’estudi on es reuneixen ciència, tecnologia i filosofia. I aquí sorgeix l’eterna pregunta: poden les màquines vèncer la intel·ligència humana?

El robot humanoide Robothespian

Exemplar del llibre de Karel Capek «R.U.R» 
on apareix per primer cop el mot robot 

Finalment, l’artista Godfrey Reggio, a través d’una pel·lícula experimental de curta durada (dita Koyaanisqatsi), es pregunta si les ciutats són com els cervells, amb la seva arquitectura i plasticitat.

L’exposició acaba amb aquesta conclusió: «En avançar cap a una comprensió més rica i diversa de la ment, ens enfrontem a noves preguntes, però seguim confiant que, un dia, els misteris del cervell finalment es desvelaran»

dissabte, 3 de setembre de 2022

Mn. Francesc Nicolau: El canvi climàtic afecta també l'agricultura

Les instàncies dels agricultors de Lleida, per obtenir una ajuda després del que els ha passat aquest hivern, van fer manifestacions i van venir a Barcelona a marxa lenta per reivindicar el que demanen. Tots ens vam assabentar del seu problema, i és que les pèrdues que han tingut han estat notables. I de què ve la cosa? «En últim terme, el culpable ha estat el canvi climàtic». Tal i com deien els entesos, aquest canvi pot produir, i produeix moltes vegades, ratxes sobtades d’augments tèrmics i tots recordem com va anar aquest gener passat quan ens vam trobar amb temperatures gairebé primaverals, perquè eren uns sis graus més elevades del que és habitual.

AgronewsCastillayLeon

I és clar, la vegetació també ho va notar i va actuar conforme al que sentia: els ametllers ja van començar a florir a primers de febrer i molts altres arbres fruiters van iniciar el cicle corresponent... però allò no tocava encara. Passada la ratxa tèrmica, van tornar les temperatures normals i es va malmetre la producció d’ametlles i de fruita en uns tants per cent molt elevats perquè aquests arbres no aguanten el fred.

L'investigador Sergio M. Vicente-Serrano 
cadenaser.com

«Això és exclusivament un efecte més del canvi climàtic» ha sentenciat Sergio M. Vicente-Serrano, investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia del CSIC, que afegeix que això anirà cada vegada a pitjor segons les anàlisis fetes. I és que també s’ha desequilibrat la marxa dels temps pel que fa a temperatures. Recordeu, per exemple, que pel gener de l’any passat vam tenir una onada de fred, dita Filomena, que va deixar mitja península Ibérica coberta de neu. Això pot semblar que no és compatible amb el que diem del canvi climàtic, però l’estadística no falla: la temperatura mitjana global continua creixent i a Espanya les anomalies climàtiques no han deixat d’augmentar en els últims anys, i ja en van sis de consecutius en què la temperatura mitjana es troba per damunt de la normal.

L'investigador Fernando Valladares
csic.es

El canvi climàtic s’ha de poder frener com sigui! Per això hi ha plans ben programats per a realitzar-se, però Fernando Valladares, investigador del CSIC afirma: «Per molt bé que fem els deures, necessitarem com a mínim unes quantes dècades per recuperar-nos». El panorama està servit i cal que ho tinguem en compte.

dissabte, 27 d’agost de 2022

Amics del Museu: Una nova guia de camp: "El vulcanisme del Parc Natural del Cadí-Moixeró"

A mitjans de març del 2021, en plena pandèmia i de manera telemàtica, es va donar a conèixer aquesta nova guia geològica dels autors Joan Martí, Llorenç Planagumà i Joan Casòliva, editada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i amb il·lustracions d’Albert Martínez. Aquesta guia és sobretot un compendi de tots els materials de caràcter volcànic i subvolcànic, del Carbonífer superior i Permià inferior, que afloren als peus de la cara nord del Cadí i dels quals ja n’hem vist alguns exemples en aquest blog: Serra del Cadí; Serrat de la Moixa; Martinet; Prat de Cadí; Viatge a l'altra Cerdanya, però que gràcies a aquesta guia en veurem molts més.

La guia està estructurada en tres capítols, el primer dels quals fa una àmplia introducció a la vulcanologia tot analitzant, amb fotos i didàctics esquemes, els indrets on es produeix aquest fenomen, els productes que generen, així com també els diferents tipus de magmes i el llarg trajecte que aquests han de fer fins a la superfície on es converteixen en laves expulsades per volcans més o menys explosius segons la composició i condicions de pressió i temperatura dels magmes que els originen.

El segon capítol està dedicat a donar un cop d’ull al vulcanisme de caràcter explosiu que va tenir lloc per aquestes contrades entre el Carbonífer superior (finals del Westfalià i Estefanià) i els inicis del Permià inferior (Autunià) i que es correspon amb les darreres empentes de l’orogènia Herciniana, la qual va culminar amb la formació del supercontinent Pangea. També s’analitza com i quan es va formar l’actual Pirineu com a conseqüència de l’orogènia Alpina.


En el tercer i darrer capítol es descriuen 12 itineraris que van d’est a oest tot seguint l’evolució del fenomen, des d’un vulcanisme molt explosiu, el qual és indicatiu del règim compressiu de finals de l’orogènia Herciniana, fins a un vulcanisme més “tranquil” que indica un canvi de tendència cap a un règim distensiu de trencament de Pangea i l’inici del cicle alpí, el qual culminarà amb l’orogènia Alpina que va aixecar les actuals serralades.


Els itineraris, indicats sobre un mapa general, estan estructurats en forma de fitxes amb una sèrie de símbols que ens indiquen la dificultat de l’itinerari i la seva duració aproximada, si a l’aflorament es va a peu o en cotxe, tipus de roques i la seva edat, tipus de dipòsit, etc... i a cada itinerari ens informen de l’accés als diferents afloraments que podem visitar, alguns tan emblemàtics com les riolites de Grèixer, les ignimbrites de Castellar d’en Hug, les dacites de Prat d’Aguiló i del Querforadat, les andesites de coll de Vanses o les traquiandesites basàltiques del serrat dels Esquerps. Per finalitzar, la guia disposa d’un glossari, que explica la terminologia científica que apareix en el text, i una àmplia bibliografia. La nostra biblioteca del Museu aviat disposarà d’un exemplar d’aquesta guia. Així que des d’aquí desitgem que en gaudiu força!

dijous, 18 d’agost de 2022

Mn. Francesc Nicolau: El canvi climàtic no s'atura

El 28 de febrer d’enguany, el grup internacional d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC), que consta d’uns 200 membres que han estudiat la temàtica durant tres anys, va publicar un extracte del seu treball, que arriba a la conclusió que cal seguir de debò prenent les mesures, tantes vegades reclamades i reiterades, per frenar l’escalfament global del nostre planeta. La qüestió es va fent cada cop més urgent.

El desglaç dels pols per l'escalfament global 
fa augmentar el nivell del mar 
VilaWeb

Era el 21 de març del 1994 que es fundava el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants en gran part del canvi. Aquesta associació, en la seva XXI conferència del 12 de desembre del 2015, va donar a conèixer un informe molt detallat, i signat per 197 països, on declarava la necessitat de posar en pràctica per a tothom certes mesures, tot reduint la quantitat d’aquestes emissions per tal d’aconseguir un augment de temperatura global de només de 2°C. Es va publicar en sis idiomes: anglès, francès, castellà, àrab, xinès i rus. Hi va haver estats que van fer-ne cas, però no del tot i, per desgràcia, molts altres que es quedaven sense cap canvi.

Què ha passat? Doncs el que era d’esperar. El canvi climàtic no s’atura. I no cal dir que es va notant cada vegada més els seus efectes nefastos: augment del nivell del mar a causa del desglaç dels pols, desaparició de zones de conreu, canvis de règim en les precipitacions, augment de malalties tropicals, variacions en la vegetació, escassetat de certs productes... Però com que aquests resultats, per ara, no són encara alarmants per a tothom, no es tenen prou en compte.

D’altra banda, l’escalfament no és uniforme. Hi ha anys en què es nota més que altres. Però ja n’hi ha hagut de molt notables, com ara el 2015 quan a l’Índia es van registrar temperatures superiors als 45 °C durant molts dies, i per aquesta causa van morir més de 2000 persones. No s’havia vist mai una cosa semblant. Així que no cal dir com desitgem que els governs de totes les nacions facin cas del que passa i s’hi apliquin mesures per aconseguir el que convé per a tothom.

diumenge, 7 d’agost de 2022

Mn. Francesc Nicolau: S'ha publicat un nou atles dels ocells que nidifiquen a Catalunya

Aquesta és una notícia prou interessant ja que la gent que vivim en una ciutat (cosa que es pot dir de més de la meitat dels catalans) poca experiència tenim de la varietat de la natura i que tan bona és de conèixer. Segurament que serien pocs els ciutadans de Barcelona que ens ser preguntats sobre el nombre d’espècies d’ocells de Catalunya diguessin un nombre que fos aproximat. Per això és bo donar a conèixer la publicació d’aquest nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya.

Aquest constitueix la tercera edició (publicada per l’Editorial Cossetània) d’un atles que es publicà per primer cop ja fa quaranta anys i que es reedità, posat al dia, ara ja fa vint anys. L’actual atles és fruit dels treballs impulsats per l’Institut Català d’Ornitologia, treballs que s’han dut a terme durant tres anys i han tingut la participació de 1.275 ornitòlegs voluntaris a més de la col·laboració d’altres entitats com l’EBCC (European Birds Census Council). No cal dir que les investigacions s’han centrat en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i 2000.

La primera pregunta: Quantes espècies diferents aixopluga el nostre territori? La resposta és: 207 el 1980, 221 el 2000 i 233 en són en l’actualitat. I quantes són les parelles d’ocells existents ara a casa nostra? Doncs, entre vuit i dotze milions, i l’espècie més nombrosa és la dels pardals que arriben gairebé a les 900.000 parelles que es troben a les zones més “humanitzades” del territori.

El pardal, l'ocell més abundant a Catalunya

Al pardal li segueixen el gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, que en posseeixen més de 400.000 parelles. De les espècies restants s’ha de dir que ,és de la meitat no arriben a les 2.000 parelles, cosa que fa que se les classifiqui d’escasses i algunes d’elles ja es troben en perill d’extinció. D’elles n’hi ha 124 que tenen protecció legal a escala catalana, estatal o europea.

Diguem finalment que el registre es clou amb nou espècies exòtiques que han estat introduïdes per l’home, Al 1980 només n’hi havia una: el faisà. Oi que hem d’estar joiosos de posseir aquesta abundosa riquesa ornitològica?