Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 31 de maig de 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (Ib)

Després de visitar l’ermita de Pedra i els seus voltants, per continuar l’itinerari en cotxe pel Montsec d’Ares retornem a la pista asfaltada i la seguim amunt en direcció al coll d’Ares, tot deixant a mà esquerra l’accés al Parc Astronòmic del Montsec (PAM) o Centre d’Observació de l’Univers, una infraestructura que aprofita la poca contaminació lumínica de la contrada i que acull un gran planetari on, a més d’estrelles i planetes, s’hi projecten espectaculars pel·lícules de divulgació científica. El centre també acull diversos telescopis, alguns situats dalt la muntanya, entre els quals està el Telescopi Joan Oró, dedicat al bioquímic lleidatà que va impulsar aquest projecte.


Esquema de l’itinerari 
extret del Mapa Comarcal de Catalunya, núm. 23 (Noguera)

A partir d’aquí anem seguint una imperceptible, però prou important, divisòria d’aigües ja que a la nostra esquerra les aigües s’escolen cap al Noguera Ribagorçana i cap a la dreta s’escolen cap a la Noguera Pallaresa. Ambdós rius, però, són afluents del Segre, i aquest darrer és afluent de l’Ebre. També anem seguint l’itinerari número 7 (Mas d’en Gassol-Coll d’Ares) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart.

Esquema de la distribució hídrica al nord d’Àger

Esquema geològic general 
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec de Joan Rosell

Ens dirigim cap als voltants del Mas d’en Gassol on al marge de la pista afloren les argiles i guixos de la fàcies Keuper sobre els quals ha lliscat tot el mantell del Montsec, tot encavalcant els sediments de l’Eocè continental (gresos i conglomerats). Aquest encavalcament només és observable al peu del turó del Castellet. La resta està cobert pels esbaldregalls quaternaris.

Argiles i guixos del Keuper vora el Mas d’en Gassol

Seguim pujant per la pista asfaltada que remunta el primer graó del Montsec. Estem més o menys a la mateixa alçada de l’ermita de Pedra i, per tant, caldria esperar trobar-hi el Juràssic i el Cretaci inferior, però enlloc d’això ens trobem amb les calcàries bioclàstiques del Cretaci superior... Aquí comencem a sospitar que la naturalesa de l’encavalcament del mantell del Montsec no és una estructura tan senzilla com es mostra al mapa geològic general. Deixem aquest misteri (que resoldrem... en una altra ocasió) i continuem amunt tot entrant al replà del Montsec on trobem una pista a mà esquerra que porta al castell de Sant Llorenç.

El Clot d’Olzí sota el serrat de la Corona

Aquesta pista, només apta per tots terrenys, s’endinsa a l’anomenat Clot d’Olzí on s’hi ha fet una replantació amb pi blanc (Pinus alepensis) i on afloren les margues noduloses, de colors grisos i marronosos, del Santonià (Cretaci superior). En aquests materials han aparegut alguns mol·luscs (ostreids, radiolítids, hipurits), restes d’equínids, i sobretot coralls individuals i també de colonials, com els que hem vist a l’entrada d’Àger i com el que es conserva a la vitrina dels holotips del Museu.

Exemplar de Phyllocaeniopsis gasseri dipositat al Museu

Per aquesta pista arribem a una gran esplanada cultivada on hi ha les ruïnes del Mas del Batlle i on es veuen les restes del castell de Sant Llorenç al capdamunt d’un turonet. Ens trobem a la capçalera del barranc de la Pardina.

Per la pista arribem a les envistes del castell de Sant Llorenç

El castell de Sant Llorenç d’Ares són un conjunt de restes que foren propietat de l’abadia de Sant Pere d’Àger i que es troben penjades sobre la capçalera del barranc de la Pardina, el qual el qual ja vam creuar en l’itinerari cap al congost de Mont-rebei . Entre aquestes restes destaquen els murs d’una torre semicircular i d’una capella del s.XI, juntament amb les ruïnes d’un vilatge pre-medieval, el qual s’escampa pels peus del castell, tot encerclat per unes muralles que conformen un recinte poligonal molt irregular i que s’adapta a l’orografia del terreny. La fortalesa està documentada des del 1044, però a inicis del s.XVI ja només hi vivia una família.

Restes de la torre semicircular

Restes de la capella

Des d’aquí tenim una magnífica vista de l’osca de Mont-rebei, produïda pel riu Noguera Ribagorçana i que separa el Montsec d’Estall de la serra de la Corona, l’extrem més occidental del Montsec d’Ares. Els materials marronosos que veiem són les margues del Santonià sota les calcàries del Campanià que formen el cingle dit Paret de Catalunya, farcida de vies d’escalada. Al fons s’albira el pic del Turbó, ja al Pre-pirineu d’Osca, i al seu darrera i ben nevat es veu el pic de Cotiella.

Vista a ponent des del castell de Sant Llorenç

Si anem cap al caire del cingle sobre el barranc de la Pardina veurem una cosa extraordinària: un escampall de blocs esllavissats que es desprenen de l’anomenat Montsec de Badia, i que semblen provocats per un fenomenal col·lapse de l’estil del que ja vam observar a l’indret de Montclús.

Vista enlairada de l’espectacular conjunt de blocs esllavissats

Per continuar el nostre itinerari, retornem a la pista asfaltada que s’enfila a coll d’Ares on afloren àmpliament els materials del Cretaci superior, format per calcàries massives i noduloses, margues i calcarenites, els quals conformen el cingle més elevat del Montsec.

Per la carretera, prop de coll d’Ares,
afloren els materials del Cretaci superior

Deixem a mà dreta una pista de terra que es dirigeix cap a la font de Gabrieló i al santuari de Colobor, els objectius del proper itinerari, i continuem fins prop del coll d’Ares, punt que separa el cos principal del Montsec d’Ares de la serra de la Corona. Aquí deixem la pista asfaltada per prendre una pista de terra que té un gran aparcament des d’on s’enlairen els practicants del parapent, i continuem a peu per aquesta pista carenera fins al cim de Sant Alís, punt culminant del Montsec d’Ares.

Deixem el cotxe a l’aparcament d’enlairament de parapents...

... i continuem a peu per la pista carenera....

...amb vistes laterals del cingle superior

Per aquesta pista anem tenint esfereïdores vistes laterals del cingle superior del Montsec i també vistes de les serres que tenim al sud entre les quals destaca la serra del Mont-roig que ja visitarem... en una altra ocasió. Per la pista afloren les calcarenites del Cretaci superior on podem trobar fòssils de rudistes i de coralls.

Ens dirigim de dret al cim de Sant Alís

Fragment de corall colonial

Així arribem al cim a 1676 metres d’alçada i coronat per un vèrtex geodèsic car és un mirador de primera categoria, des del quals tenim vistes cap al sud de la vall d’Àger i del castell de Sant Llorenç que acabem de visitar. També, més enllà, tenim privilegiades vistes de l’anomenat anticlinal de les Conclues i que aviat veurem de ben a prop des de la torre de les Conclues. Cap al nord se’ns desplega una bona part del nostre Pirineu occidental i del Pirineu d’Osca, amb l’Aneto com a element destacat.

Vistes enlairades del castell de Sant Llorenç...

...i de l’anticlinal de les Conclues

Cap al nord se’ns desplega una bona part del Pirineu axial

Després de restar una bona estona a la cresta d’aquesta onada petrificada, tot contemplant la vista que ens ofereix aquest mirador excepcional que, amb paraules de Joan Rosell, és «un lloc que invita a la meditació», ha arribat l’hora del comiat de les altures....

Un bon lloc per meditar....

La nit cau sobre la Vall d'Àger

Així retornem per la pista a l’aparcament de prop del coll d’Ares des d’on baixem per la pista asfaltada de nou al nucli d’Àger per tal de descansar car el proper itinerari serà a peu en la seva totalitat.

dimarts, 24 de maig de 2022

Amics del Museu: MINERALEXPO Barcelona-Sants 2022

Els pròxims dies 3,4 i 5 de juny tindrà lloc a les Cotxeres de Sants a Barcelona, la fira MINERALEXPO Barcelona-Sants, esdeveniment organitzat pel Grup Mineralògic Català.


Llistat d’expositors:

  • Tesoros Naturales
  • Totdiamant-Gemmesterra
  • Alfredo Petrov
  • Silva-Miguel Minerals
  • Litos
  • Gea
  • Col·lecció E.B.
  • Carlos Hamman
  • Fabre Minerals
  • Mineanto Minerales
  • Intan S.L
  • Euskalduna minerales y fósiles
  • Litosphera
  • Amazing Minerals
  • Mineralspauli
  • Eliecer Minerales
  • Natura Kucera
  • Elite Fine Minerals
  • Peix globus
  • Tropaeum Fòssils
  • Rosell Minerals
  • Trencapedres minerals
  • Smail Khella
  • Juan Félix Silva
  • Prisma

També es realitzaran, tallers, activitats i conferències, per a tots els públics.

Horaris:

  • Divendres, 3 de juny de 10 a 21 h.
  • Dissabte, 4 de juny de 10 a 21 h.
  • Diumenge, 5 de juny de 10 a 19:30 h.

Entrada Gratuïta.

Per a més informació, podeu consultar el web del Grup Mineralogic Català.

diumenge, 15 de maig de 2022

Mn. Francesc Nicolau: Una estrella sorprenent

Es tracta de la que s’anomena P Cygni, és a dir, que és de la constel·lació del Cigne i porta la lletra P (que li fou posada per l’astrònom Johann Bayer el 1603). Què té de particular aquest astre? Doncs una història molt curiosa.

P Cygni (muyinteresante.es)

Era l’any 1600 quan l’astrònom holandès Willem Janszoon Blaeu la va descobrir. Va publicar que en aquell punt del cel hi havia una estrella, però era un lloc que per a tots els catàlegs existents era buit sense cap punt brillant. Què havia passat? Havia nascut un astre? La comunitat astronòmica mundial hagué de reconèixer que, efectivament, allà hi havia una estrella i el 1603 ja apareixia en el catàleg oficial com de 3a magnitud. Però sis anys més tard va començar a minvar de resplendor fins a desaparèixer de la vista el 1626. Però la cosa no acaba aquí.

Willem Jansz Blaeu (1571-1638)

El 1655 es tornà a veure, encara que molt dèbilment i el 1659 tornà a apagar-se. Però el 1665 s’albirà un altre cop tot fent oscil·lacions en la seva lluminositat fins que al 1725 s’estabilitza amb una llum que correspon aproximadament a magnitud 5a i així és com es veu actualment. Recordeu que, a simple vista i si el cel és ben clar, podem veure estrelles fins a la 6a magnitud, per tant, ara és de les visibles als nostres ulls. Què li havia passat, doncs, a aquesta estrella?

No cal dir que que es astrònoms actuals l’han poguda estudiar amb molt detall. Es tracta d’un estel situat a 6.000 anys llum de distància del nostre sistema solar, d’una massa 30 vegades la del nostre sol, amb un radi que equival a 76 radis solars i a una temperatura superficial d’uns 100.000 ºC que fa que brilli com 610.000 sols. És a dir, es tracta d’una variable lluminosa blava supergeganta. I per què ha experimentat tantes oscil·lacions en la seva lluminositat?

Aquesta és la pregunta que s’han fet els astrònoms i que encara ara no té una resposta clara del tot. Una explicació seria que aquesta estrella, per la seva gran gravetat, ha engolit estrelles més petites del seu voltant i que cada vegada que n’engolia una, augmentava en resplendor, però això no ho explica tot. El que sí que podem dir amb tota seguretat és que, per les seves dimensions, acabarà amb un esclat de supernova i després farà una gran contracció tot convertint-se en un forat negre... però perquè això passi encara falten milers d’anys!

dissabte, 7 de maig de 2022

Jorgina Jordà: IV TROBADA INTERPIRENAICA DE MICROMINERALOGIA I SISTEMÀTICA MINERAL.

Després d'un llarg parèntesi de tres anys per culpa de la pandèmia, finalment, els passats dies 30 d’abril i 1 de maig, es va poder celebrar la IV Trobada de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna. En aquesta ocasió, l'indret escollit va ser el Pavelló Vell de Camprodon, molt més ampli que l’anterior emplaçament, cosa que va permetre, en tot moment, poder gaudir dels minerals sense patir aglomeracions.



Cal dir que l'entitat organitzadora, el Grup Mineralògic Català, havia pensat en tot. Només arribar, els participants ja teníem la taula assignada i estava tot a punt per instal·lar el binocular i les llums addicionals que fossin necessàries.



A més dels companys francesos, enguany es van afegir aficionats de zones més llunyanes com Itàlia i Bèlgica, cosa que va ser molt enriquidora i va fer que hi hagués més varietat de minerals.



Es van poder veure mostres molt diverses i per a tots els gustos però, com cada edició, no van faltar els minerals catalans. Vam poder gaudir de minerals que s’han donat a conèixer, recentment, als darrers números de la revista del Grup Mineralògic Català "Mineralogistes de Catalunya", com per exemple: vanadinita, mottramita i gearksutita d’Ulldemolins; anatasa, brookita, titanita, fluorapatita i clorita de Montanero; piromorfita i wulfenita de Can Magre o mostres de willemita, wulfenita i mimetita de Can Rovira i Can Donadéu. També es van poder veure exemplars de localitats clàssiques com la Mina Elvira de Bruguers, el Turó de Montcada o la Pedrera Berta, entre d’altres. Entre els minerals de les nostres contrades, m’agradaria destacar uns bonics exemplars d'hidroxilapatita de Bellver de Cerdanya i unes halotriquites de Santa Creu d'Olorda extretes l'any 1982.

Apatita Espot (Lleida) Cristall 2,2mm


A nivell peninsular hi havia força material per escollir. Destacar les mostres procedents de diverses localitats de Múrcia com ara, La Celia (Jumilla), la Mina Dolores (Pastrana), La Aljorra, Lorca o La Unión. També es van veure mostres de Toràs (Castelló), Lanzuela (Terol), la mina de La Paloma (Zarza La Mayor, Caceres), Cadalso de los Vidrios (Madrid) o cinabris amb boletes de mercuri d'Almadén (Ciutat Reial), trobades ja fa molts anys.

També m'agradaria destacar el gran assortit de minerals provinents d'Almeria i que van tenir molt bona acollida. Es va poder gaudir de mostres de spangolita de la mina Feliz; argent de la mina Santa Matilde (Las Herrerías); agardita, natrofarmacosiderita, arsenosiderita, i clorargirita del filó 340 de Rodalquilar i un llarg etcètera d’espècies.

Com en la primera edició, un dels minerals estrella van ser les anatases. Se’n van poder veure de moltes localitats de diversos països. França: Massif de la Lauzière, Plan-du-Lac, Clavans le bas, Entre Deux Roches, La Lauzière, Pointe Gravelotte; Itàlia: Monte Bregaceto, Ghiacciaio del Triolet, Lappago, Vamlera; Suïssa: Canariscio; Àustria: Grauleitenspitze, etc..

Anatasa Vamlera (Itàlia) Cristall 0.8mm

Anatasa Vamlera (Itàlia) Cristall més gran 1mm


També de França es van veure mostres molt estètiques de cuprita de Villecun; olivenita de Cap Garonne o altres minerals menys habituals com ara camerolaïta de Ceihes-Pas de Moutoune, bayldonita de Falgayrolles o glaukosphaerita de Correc d'en Llinassos.

No podien faltar minerals d'altres indrets força coneguts pels aficionats als micromuntatges com ara Laurion (Grècia), Eifel (Alemanya), Lengenbach (Suïssa), Folgosinho (Portugal), la Península de Kola (Rússia), Windhoek (Namíbia) o Nador, Khenifra i Bou Azzer (Marroc).

Tuperssuatsiaita Península de Kola (Rússia),


A més de l'intercanvi de micromuntages, es van dur a terme altres activitats, com ara un taller d'iniciació a la mineralogia, a càrrec d'en Josep Ignacio que va tenir molt bona acollida o l'activitat del "sorral", amb minerals enterrats que els més menuts havien d'aconseguir garbellant la sorra. També es va realitzar la Micro-Travessa-PRO, on els participants havien de jugar a identificar catorze mostres de micromuntatges.



Només resta donar les gràcies a tots els participants i organitzadors que han fet possible aquesta IV Trobada de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna però, en especial en Joan Rosell que ha estat, sens dubte l’alma mater d'aquest esdeveniment.

Fins a la propera!!!


diumenge, 1 de maig de 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (Ia)

Després d’haver visitat l’espectacular congost de Mont-rebei, tornem al Port d’Àger (o Cap de la Creu) a on hi hem arribat per la carretera C-12 procedents de Balaguer (capital de la Noguera).

Panoràmica del Montsec des del Port d’Àger

Des d’aquest mirador privilegiat, situat en plena carena de la serra de Montclús, tenim una visió frontal dels vigorosos cingles del Montsec d’Ares, el més extens i elevat dels “montsecs” amb el cim de Sant Alís (1676 m) com a punt culminant. Com ja vam explicar, el nom Montsec no prové de la sequedat del terreny sinó del llatí Mons Sectus que vol dir muntanya segada. I és que aquesta serra, alineada d’est a oest, està tallada de nord a sud pels rius Boix, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, els quals excaven els congostos del Pas Nou, Terradets i Mont-rebei respectivament.

Mapa geològic general
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec de Joan Rosell

Els materials mesozoics que formen el cos del Montsec també s’alineen d’est a oest i, més o menys, ordenadament. Així tenim els materials més antics del Triàsic superior (fàcies Keuper), i al seu damunt es troben els materials del Juràssic, del Cretaci inferior i del Cretaci superior. Tots ells encavalquen els materials cenozoics (Eocè) que ocupen la vall presidida pel poble d’Àger, que veiem just als nostres peus envoltat de camps de conreu. Si ens hi fixem bé, a mig aire del cingle podrem distingir la blanquíssima ermita de Pedra i el santuari de Colobor mig ocult darrera una gran roca.

Els voltants d’Àger, extret del Mapa Comarcal de Catalunya
num. 23 (Noguera), E: 1:50.000

Mapa geològic general del Montsec d’Ares

Per aquest punt on ens trobem hi ha les restes d’una antiga calçada romana (s.II) que comunicava les terres baixes d’Ilerda (Lleida) amb les terres altes del Pirineu. Si la seguim ens conduirà fins al portal de Sant Martí obert a la muralla oest d’Àger... però aquest és tot un altre itinerari que farem en una altra ocasió.

Traçat de la via romana d’Àger

Així que baixem del port per la carretera i en pocs quilòmetres ens situem a Àger, on val la pena aturar-se per recórrer els seus tortuosos carrers medievals que rodegen i s’enfilen al cim del turó on s’asseu l’impressionant col·legiata de Sant Pere.

Entrem a l’Àger medieval pel Portal del Pedró

La torre-campanar des d’un carrer de pujada

Així arribem a la rampa d’entrada al recinte de la col·legiata, però abans d’entrar-hi ens fixem en les roques que formen aquest turó car es tracta de cossos lenticulars d’unes sorrenques de color daurat, d’edat eocena i amb belles laminacions creuades i de les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.

Rampa d’entrada al recinte de la col·legiata de Sant Pere

Detall de les laminacions creuades

Com que la col·legiata està dins un recinte tancat per una muralla, per veure-la cal demanar hora per una visita guiada al conjunt d’edificis dels segles XI al XVI, en ruïnes però consolidades, on hi destaquen les restes de l’església romànica de Sant Pere amb la cripta reconstruïda i la seva torre-campanar; mig claustre d’estil gòtic amb un parell de curiosos gravats del taulell d’un joc d’estratègia dit “La guineu i les oques” de possible origen víking; una sala capitular amb sostre de volta estrellada pròpia del gòtic tardà, i el que queda del palau vescomtal. Tot el recorregut està ple de plafons informatius.

Plafó informatiu

Nau de l’església de Sant Pere

Cripta reconstruïda

Claustre gòtic

Gravat d’un joc

Volta estrellada

Restes del palau vescomtal

A més de la col·legiata, a Àger també podem visitar lliurement la resta del seu conjunt monumental a través d’un itinerari amb plafons informatius i a on podrem veure, entre d’altres, l’església parroquial de Sant Vicenç d’origen romànic, un molí, un pou de gel, i el que queda de les seves muralles amb els portals de Solsdevila, del Pedró i de Sant Martí. A més, a l’entrada del poble hom pot contemplar dues joies de la fauna cretàcica: un parell de grans coralls colonials.

Plafó informatiu del conjunt històric d’Àger

Corall colonial del Cretaci superior

Després de l’obligada visita al conjunt històric d’Àger, des d’aquí podem fer dos itineraris: un en vehicle i un altre a peu. Començarem, però, per l’itinerari en vehicle, de caràcter més cultural, el qual ens donarà una visió més de conjunt del Montsec d’Ares i de la Vall d’Àger. Aquest itinerari general té dos itineraris optatius, el primer dels quals s’enfila a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra (a llevant) i l'altre va cap al castell de Sant Llorenç (a ponent).

Esquema de l’itinerari a l'ermita de Pedra

Així, per a fer el primer dels itineraris, sortim d’Àger per la pista asfaltada que passa a frec del cementiri i que travessa la serra pel coll d’Ares. Pocs metres després de Cal Maciarol surt una pista a mà dreta que ens porta, en compte si no tenim un tot terreny, fins l’ermita de Pedra. Però si no volem patir podem deixar el vehicle a l’àrea d’esbarjo de la font de Pedra i pujar a l’ermita a peu per un corriol que talla la pista i on trobem les roques del Juràssic inferior (Lias) amb alguns fòssils de bivalves, com l’ostra del gènere Gryphaea.

Exemplar de Gryphaea del Lias

Un altre bivalve del Juràssic?

Així arribem a la pista d’accés a l’ermita on podem contemplar les dolomies negres, i d’aspecte bretxoide, del Dogger (Juràssic mitjà). Aquestes dolomies negres són les mateixes que ja vam veure al Montsec de Meià, a Terradets i al congost de Mont-rebei, de manera que són uns materials que formen una franja fosca ben distingible al llarg de tot el Montsec.

Per la pista d’accés a l’ermita...

...trobem les dolomies negres del Dogger

Aspecte bretxoide de les dolomies

I és més, aquestes dolomies negres són les mateixes que hem vist a d’altres itineraris com el Garraf, el Montmell, o el Pedraforca... i això vol dir que per aquella època hi havia una gran plataforma carbonatada entre Ibèria, Euràsia, el mar de Tetis i el recent nascut Atlàntic, dins un context de “calma” tectònica però amb alguns episodis d’oscil·lacions del nivell del mar.

Les margues i dolomies del Juràssic es troben al llarg de tot el Montsec

Europa durant el Juràssic, extret de Fossilia Ilerdae 2011

L’ermita de la Mare de Déu de Pedra és un edifici assegut sobre un esperó de dolomies negres del Juràssic i està format per dos cossos: una petita capella romànica (s. XI-XII) adossada al gran casal dels segles XVII-XVIII. Al balcó-mirador hi ha un plafó orientatiu de la serra de Montclús (que ens tanca l’horitzó pel sud) i de la Vall d’Àger. També hi ha un plafó que ens informa de la flora i fauna del Montsec.



Per damunt de l’ermita, i fins a la font de Gabrieló, afloren les calcàries del Cretaci inferior i inicis del Cretaci superior, en perfecte ordre cronològic. Però nosaltres no anirem més enllà ja que per continuar l’itinerari tornarem a la pista principal on seguirem pujant per la pista asfaltada que va a coll d’Ares. Però això serà en un proper capítol d’aquest recorregut pel Montsec d’Ares on seguirem l'itinerari cap al castell de Sant Llorenç.

NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.