Per recordar a les persones que ens han deixat, sempre és
bo qualsevol moment. No cal esperar que sigui un aniversari amb un número rodó
del naixement o del decès. Hom creu que aquest és un moment adient per recordar
Antoni Riera i Bagué, que durant molts anys fou President de l’Associació d’Amics
del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
Antoni Riera i Bagué (1935-2018)
Antoni Riera i Bagué va néixer a Barcelona el 26 d’abril
de 1935. Fou el segon de quatre germans i dues germanes. El seu pare fou
arquitecte oficial de Sant Julià de Vilatorta, lloc d’on provenien els Riera –el
qual ell tenia com d’on era natural-. Allà podríem dir que és on es va criar,
ja que en aquell poblet osonenc fou on
la seva família es traslladà en els temps de la guerra civil i primera
postguerra. Sant Julià era el lloc ideal on assolir les seves més importants
aficions: la natura i la història. La natura, en ser un lloc geològicament
privilegiat, per la disposició dels seus terrenys del terciari inferior al
damunt dels granitoits i materials paleozoics de les Guilleries, i l’abundor
dels fòssils.
Sortida del Amics del Museu a la Plana de Vic (octubre 2013)
Qui no recorda el treball “Génesis de la Plana de Vic”
del Dr. Jaume Almera, publicat el 1906. O el Col·legi de Benassat de nens
orfes, entre St. Julià i Folgueroles, amb un important museu paleontològic (malauradament
perdut en un incendi). D’aquella època ve el contacte amb la paleontologia.
Sempre recordava un gros motlle de campanile que la seva avia feia servir per
aguantar la porta de la cort. De la història, al ser nebot de Enric Bagué,
famós historiador medievalista, al qual es deuen una munió de diverses obres,
moltes d’elles de caire divulgatiu. O el seu germà Josep Maria Riera, el qual
seguí els passos del seu pare, ja que era arquitecte oficial de Corbera de
Llobregat, i va recopilar la seva història, i articles històrics sobre Molins
de Rei, on era casat.
Antoni Riera estudià el batxillerat al Col·legi dels
Jesuïtes de Sarrià, on tingué de professor al Dr. Josep F. de Villalta,
distingit paleontòleg, el qual va guiar les seves primeres passes; sempre
recordava les classes tan amenes, en les quals parlava dels descobriments de
mamífers fòssils que aleshores feien amb el Dr. Miquel Crusafont en el miocè
del Vallès i Penedès cap els 1940 i primeries dels 1950.
Un cop acabats aquells estudis, inicia la carrera de
ciències químiques, llicenciant-se el 1960, i que va compaginar amb estudis de
graduat social. Després de les milícies universitàries, comença a treballar a
l’empresa suïssa Ciba, principalment a l’àrea comercial, la qual cosa li va
permetre viatjar per Espanya i estranger, com ara Suïssa, on va poder realitzar
diverses adquisicions de minerals. A començaments dels 1960 contrau matrimoni
amb la Sra. Mariona Renter, amb qui tingueren dos fills i una filla. Antoni
Riera també era un gran enamorat de la seva família en sentit ampli, ja que
mantenia el contacte amb tots els seus germans, nebots, oncles, etc., assistint
a totes les diferents cerimònies (bateigs, casaments, enterraments, etc), i el
dinar anual dels Riera. També era molt amic dels seus amics, mercès el seu
caràcter extrovertit i la seva bonhomia.
Celebrant el seu 80è aniversari amb els Amics (Foto: Agustí Asensi)
Els seus estudis químics li permeteren canalitzar la seva
gran afició per la mineralogia, aconseguint una interessant col·lecció de
minerals, la qual va formar part del Museu de Geologia “Cap de Creus”, fins a
l’extinció d’aquella associació.
Era soci fundador de l’Institut Català de Mineralogia,
Gemologia i Paleontologia (ICMGP), de la qual en fou president durant molts
anys. També va pertanyer al Grup Mineralògic Català. A través de l’Institut va
formar part de les juntes d’Expominer i del Museu Mollfulleda de Mineralogia
d’Arenys de Mar. Tothom d’aquells temps el recorda organitzant nombroses
excursions col·lectives amb altres socis, moments en els quals la vida associativa
era més important que no ara. Deixem per aquelles associacions el pas
pormenoritzat per elles de l’Antoni Riera.
Excavació del sireni de Montserrat (foto. Antoni Riera)
No es voldria oblidar la seva participació
gestora en la troballa del sireni de Montserrat que realitzà el Sr. Isidre
Gurrea, i que va procurar, amb el consell de Mn. Lluís Via, que es conservés al
Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fet molt d’agrair. Ara fa uns anys,
quan l’exemplar fou definitivament restaurat, primer pel Sr. Jose M. Moraleja,
i després pel Sr. Evaristo Aguilar, va coordinar un homenatge del Museu
Geològic del Seminari al Srs. Gurrea, Aguilar i a l’ICMGP. Recordar les tasques
d’extracció que realitzaren els Srs. Gibert i Llenes, del Museu Crusafont, de
Sabadell. També formava part del Comité Organitzador d’Expominer i de la Junta
del Museu Mollfulleda de Mineralogia, d’Arenys de Mar.
Acte de presentació del sireni a la seu del Museu
Després de deixar la presidència de l’ICMGP, va
produir-se la seva jubilació anticipada a Ciba, l’any 1995, quan tenia uns 60
anys. És per aquells anys que torna a emprendre la seva relació amb el Museu
Geològic del Seminari, aconsellat pel seu Director, el Dr. Sebastià Calzada.
Per les seves dots, se n’ocupa de la biblioteca (registre de les obres i
ubicació a les prestatgeries, etc.). En aquells anys cristal·litza el projecte
d’una associació d’Amics del Museu (AMGSB) que aglutinés a totes les persones relacionades
d’una manera o altre amb aquella institució. És l’any 1994 en el que són
aprovats els seus estatuts; a les reunions que serviren per a confeccionar-los
intervingué Antoni Riera. Era el soci número 4 i fou elegit Vicepresident a la
primera Junta; en fou primer President Mn. Santiago Casanova.
El 2000, Mn. Casanova va deixar la presidència dels AMGSB
i fou elegit President per l’Assemblea General de Socis, càrrec que ha ocupat
fins el dia i hora del seu traspàs. La vida dels AMGSB no sols no va decaure,
sinó que va augmentar. Es feien unes dues excursions a l’any (primavera i
tardor) i durant l’hivern es procurava visitar algun museu geològic o
paleontològic. El butlletí, d’una extensió de quatre pàgines, va arribar fins a
les setze, fins a l’any 2011, en el qual, les noves tecnologies permeteren
reconvertir-lo en blog informàtic, portat per la Sres. Isabel Benet i Jorgina
Jordà, augmentant molt la seva qualitat i difussió universal. Mercès a la seva
mediació, s’incorporaren algunes col·leccions paleontològiques, com la del Sr.
Andreu Bresca, de Sant Julià de Vilatorta.
Per tal de donar relleu al Museu i als AMGSB, es preocupà
que formés part de la Federació Catalana d’Amics dels Museus (FECAM) com a
fundadors de la mateixa el 2000. Antoni Riera va formar durant molts anys com a
tresorer de la junta directiva d’aquella associació, la qual organitzà una
trobada i celebració de la seva Assemblea General el sis de març de 2010 al
Seminari. Un cop finalitzada, els assistents van efectuar una visita al Museu. El.
13 de novembre de 2008 va rebre la medalla d’or del Museu, de mans de Mn. Josep
Turull, Rector del Seminari.
En l'acte d'atorgació de la Creu de Sant Jordi (abril del 2009)
Amb motiu del 135è aniversari de la fundació del Museu, a
finals de 2008 s’inicia una campanya per a l’atorgament de la Creu de Sant
Jordi, la màxima distinció que la Generalitat de Catalunya concedeix a
institucions i particulars que s’hagin distingit per la seva aportació a la
cultura del país. Antoni Riera fou l’anima
mater d’aquesta campanya, en la qual es va bolcar en cos i ànima, visitant
a moltes persones de tots els àmbits de la societat, per a que donessin el seu
recolzament al Museu. Finalment, el 21 d’abril de 2009, el Director de Museu,
Dr. Sebastián Calzada rebia aquella condecoració de les mans del President de
la Generalitat, Josep Montilla.
Antoni Riera amb la Creu de Sant Jordi
El 12 de juny següent, tingué lloc l’acte de col·locació de
la condecoració a la Sala d’exhibició del Museu, sota la presidència de l’Emm.
Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Sr. Lluís Martínez Sistach, entre d’altres
personalitats. En aquell acte, el Sr. Riera va pronunciar un breu parlament,
agraint a totes aquelles persones i institucions que havien recolzat al Museu
per aconseguir aquella distinció (Butlletí núm. 60).
Acte de presentació de la Creu de Sant Jordi a la seu del Museu
Antoni Riera estimava a tots els socis del Museu,
preocupant-se en tot el que li demanaven i procurar acontentar a tothom i
solucionar les qüestions que se li plantejaven de la millor manera possible.
Rarament s’enfadava, essent una persona molt comprensiva i de caràcter pacífic.
Mai deia una paraula malsonant. Sempre amb un to de veu pausat, suau i
constant; mai ni un crit. En ser president, sempre representava als AMGSB a
tota mena d’actes, inclús representant al propi Museu, per delegació de la seva
Direcció, ja que confiava molt en ell, per la seva honradesa i cavallerositat. Era
fervent seguidor del P. Theilard de Chardin, del qual havia llegit els seus
llibres. El 2005 va publicar una nota biogràfica comentada al butlletí social
(núm. 44).
En els darrers anys de la seva vida va patir diferents
malalties, de manera successiva, i també una caiguda, les quals l’impediren
venir al Museu tot el que ell hagués volgut Un ràpid agreujament de la seva
salut, desembocà en el seu traspàs la vigilia de Sant Josep de 2018. Descansi
en pau.
