Enric Aragonès: Una nova adquisició per a la biblioteca

El Museu ha rebut de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural el llibre Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos editat per Gemma Domènec i Casadevall i Santos M. Mateos Rusillo (Eds. Trea, 2026)

L’obra, dedicada preferentment a la museística d’art i arqueologia, conté un article sobre el nostre Museu Geològic, signat per Xavier Ulled Bertran: Salvaguarda y dispersión de las colecciones del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. L’autor, basant-se en la documentació aportada per l’escultor Frederic Marès (responsable de l’edifici del Seminari els primers dies de la guerra), la premsa de l’època i l’existent a l’arxiu del Museu, descarta que aquest fos completament destruït els primers dies del conflicte; ben al contrari, hauria sofert una pèrdua progressiva d’objectes, llibre i mobles deguda sobretot a la dispersió de les col·leccions; d’altra banda, amb el suport de personatges importants i elements de la societat civil es va aconseguir salvar una part de la biblioteca. Malauradament no s’ha pogut traçar la dispersió d’objectes suggerida per fonts diverses.

El mite de la destrucció total provocada per la Revolució s’hauria presentat el 1939 per tal de reforçar el discurs de denúncia moral i política, al temps que se silenciaven les iniciatives republicanes de salvaguarda del patrimoni cultural.

Mn. Francesc Nicolau: La física quàntica ens canvia la vida

Molta gent pensa que les troballes científiques que s’han fet en el món dels àtoms són només curiositats sense conseqüències per a la nostra vida i no és així. Gràcies a les troballes que s’han obtingut del comportament del món atòmic tenim ara moltes eines de gran utilitat. Crec que un plaurà que us en digui alguna cosa.

Werner Heisenberg 

Viquipèdia

L’iniciador d’aquesta part de la ciència física va ser l’alemany Werner Heisenberg (1901-1976) qui, el 1925, exposava el seu primer treball sobre mecànica quàntica amb un article que poc després el va fer famós. Van seguir altres articles explicant les conseqüències i com la natura física corresponia als seus enunciats obtinguts amb formulació matricial. Molt important va ser el principi d’incertesa que va enunciar el 1927 que deia que era impossible obtenir alhora el coneixement de la posició d’una partícula subatòmica i els seu estat energètic. L’any 1932 obtenia el premi Nobel de Física i el 1976 moria víctima d’un carcinoma renal. Recordem que havia dit: «Poca ciència allunya de Déu, però molta ciència hi retorna»

Quins van ser els resultats de les seves elucubracions? Encara ara n’estem obtenint. La possibilitat d’entendre els sistemes de partícules, com ell va enunciar, va donar lloc a la que s’ha anomenat primera revolució quàntica dels transistors. I ja sabem que sense transistors no tindríem ordinadors ni telèfons mòbils.

Viquipèdia

També va ser la física quàntica la que va donar lloc a l’invent del làser, tan útil com sabeu. I també a la ressonància magnètica nuclear que permet diagnosticar diversos tipus de càncer. I encara hem de mencionar els rellotges atòmics que, amb àtoms de cesi 133, permeten mesurar el temps amb una exactitud de no variar l’hora més d’un segon cada milió d’anys.

Encara hi ha hagut una segona revolució quàntica: els ordinadors quàntics que processen la informació d’una manera diferent a com ho fan els ordinadors convencionals. Són molt més ràpids: calculen en 200 segons el que un ordinador clàssic faria en uns deu mil anys! Així. doncs, la física quàntica, a més de ser una curiositat ha estat, i és, una font de realitzacions útils a la humanitat.

Amics del Museu: Jardí de Roques del Parc de la Ciutadella

Ben custodiats per les efígies del naturalista Félix de Azara i del botànic Jaume Salvador, de l’escultor Eduard Alentorn, es troben, ara sí, la vintena de grans blocs que constitueixen el Jardí de Roques del Parc de la Ciutadella de Barcelona, els quals ocupen, de manera esglaonada i ben visibles, la façana est de l’actual Centre Martorell d’Exposicions, on s’hi està fent la exposició La invenció del temps. 

Félix de Azara

Jaume Salvador

Cadascun dels grans blocs descansa sobre un pedestal de ciment que els fa més accessibles als observadors i, al mateix pedestal, hi ha una placa que identifica la roca (en català i anglès) i n’indica el lloc de procedència.

Així tenim una variada mostra de roques entre les quals destaquen uns preciosos blocs de xilòpal procedents de Burgos, un bloc de gres de Tarragona amb les restes d’un cetaci, uns blocs d’hulla del Regne Unit, un quars filonià i un feldspat de Llançà, un nòdul ampelític del turó de la Rovira de Barcelona...

També hi ha una bona representació de basalts en forma de columnes procedents voltants de Girona i de la Garrotxa, així com també una mostra dels tipus de laves basàltiques (cordades i escoriàcies) i una bomba volcànica de gran mida.

Així aquest recuperat Jardí de Roques s’afegeix a les obres de restauració dels espais i edificis d’aquesta part del Parc de la Ciutadella, lloc molt agradable per anar-hi a fer un tomb i descansar de la calor sufocant d’aquests dies sota l’ombra dels seus frondosos arbres...