Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

diumenge, 1 de maig de 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (Ia)

Després d’haver visitat l’espectacular congost de Mont-rebei, tornem al Port d’Àger (o Cap de la Creu) a on hi hem arribat per la carretera C-12 procedents de Balaguer (capital de la Noguera).

Panoràmica del Montsec des del Port d’Àger

Des d’aquest mirador privilegiat, situat en plena carena de la serra de Montclús, tenim una visió frontal dels vigorosos cingles del Montsec d’Ares, el més extens i elevat dels “montsecs” amb el cim de Sant Alís (1676 m) com a punt culminant. Com ja vam explicar, el nom Montsec no prové de la sequedat del terreny sinó del llatí Mons Sectus que vol dir muntanya segada. I és que aquesta serra, alineada d’est a oest, està tallada de nord a sud pels rius Boix, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, els quals excaven els congostos del Pas Nou, Terradets i Mont-rebei respectivament.

Mapa geològic general
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec de Joan Rosell

Els materials mesozoics que formen el cos del Montsec també s’alineen d’est a oest i, més o menys, ordenadament. Així tenim els materials més antics del Triàsic superior (fàcies Keuper), i al seu damunt es troben els materials del Juràssic, del Cretaci inferior i del Cretaci superior. Tots ells encavalquen els materials cenozoics (Eocè) que ocupen la vall presidida pel poble d’Àger, que veiem just als nostres peus envoltat de camps de conreu. Si ens hi fixem bé, a mig aire del cingle podrem distingir la blanquíssima ermita de Pedra i el santuari de Colobor mig ocult darrera una gran roca.

Els voltants d’Àger, extret del Mapa Comarcal de Catalunya
num. 23 (Noguera), E: 1:50.000

Mapa geològic general del Montsec d’Ares

Per aquest punt on ens trobem hi ha les restes d’una antiga calçada romana (s.II) que comunicava les terres baixes d’Ilerda (Lleida) amb les terres altes del Pirineu. Si la seguim ens conduirà fins al portal de Sant Martí obert a la muralla oest d’Àger... però aquest és tot un altre itinerari que farem en una altra ocasió.

Traçat de la via romana d’Àger

Així que baixem del port per la carretera i en pocs quilòmetres ens situem a Àger, on val la pena aturar-se per recórrer els seus tortuosos carrers medievals que rodegen i s’enfilen al cim del turó on s’asseu l’impressionant col·legiata de Sant Pere.

Entrem a l’Àger medieval pel Portal del Pedró

La torre-campanar des d’un carrer de pujada

Així arribem a la rampa d’entrada al recinte de la col·legiata, però abans d’entrar-hi ens fixem en les roques que formen aquest turó car es tracta de cossos lenticulars d’unes sorrenques de color daurat, d’edat eocena i amb belles laminacions creuades i de les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.

Rampa d’entrada al recinte de la col·legiata de Sant Pere

Detall de les laminacions creuades

Com que la col·legiata està dins un recinte tancat per una muralla, per veure-la cal demanar hora per una visita guiada al conjunt d’edificis dels segles XI al XVI, en ruïnes però consolidades, on hi destaquen les restes de l’església romànica de Sant Pere amb la cripta reconstruïda i la seva torre-campanar; mig claustre d’estil gòtic amb un parell de curiosos gravats del taulell d’un joc d’estratègia dit “La guineu i les oques” de possible origen víking; una sala capitular amb sostre de volta estrellada pròpia del gòtic tardà, i el que queda del palau vescomtal. Tot el recorregut està ple de plafons informatius.

Plafó informatiu

Nau de l’església de Sant Pere

Cripta reconstruïda

Claustre gòtic

Gravat d’un joc

Volta estrellada

Restes del palau vescomtal

A més de la col·legiata, a Àger també podem visitar lliurement la resta del seu conjunt monumental a través d’un itinerari amb plafons informatius i a on podrem veure, entre d’altres, l’església parroquial de Sant Vicenç d’origen romànic, un molí, un pou de gel, i el que queda de les seves muralles amb els portals de Solsdevila, del Pedró i de Sant Martí. A més, a l’entrada del poble hom pot contemplar dues joies de la fauna cretàcica: un parell de grans coralls colonials.

Plafó informatiu del conjunt històric d’Àger

Corall colonial del Cretaci superior

Després de l’obligada visita al conjunt històric d’Àger, des d’aquí podem fer dos itineraris: un en vehicle i un altre a peu. Començarem, però, per l’itinerari en vehicle, de caràcter més cultural, el qual ens donarà una visió més de conjunt del Montsec d’Ares i de la Vall d’Àger. Aquest itinerari general té dos itineraris optatius, el primer dels quals s’enfila a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra (a llevant) i l'altre va cap al castell de Sant Llorenç (a ponent).

Esquema de l’itinerari a l'ermita de Pedra

Així, per a fer el primer dels itineraris, sortim d’Àger per la pista asfaltada que passa a frec del cementiri i que travessa la serra pel coll d’Ares. Pocs metres després de Cal Maciarol surt una pista a mà dreta que ens porta, en compte si no tenim un tot terreny, fins l’ermita de Pedra. Però si no volem patir podem deixar el vehicle a l’àrea d’esbarjo de la font de Pedra i pujar a l’ermita a peu per un corriol que talla la pista i on trobem les roques del Juràssic inferior (Lias) amb alguns fòssils de bivalves, com l’ostra del gènere Gryphaea.

Exemplar de Gryphaea del Lias

Un altre bivalve del Juràssic?

Així arribem a la pista d’accés a l’ermita on podem contemplar les dolomies negres, i d’aspecte bretxoide, del Dogger (Juràssic mitjà). Aquestes dolomies negres són les mateixes que ja vam veure al Montsec de Meià, a Terradets i al congost de Mont-rebei, de manera que són uns materials que formen una franja fosca ben distingible al llarg de tot el Montsec.

Per la pista d’accés a l’ermita...

...trobem les dolomies negres del Dogger

Aspecte bretxoide de les dolomies

I és més, aquestes dolomies negres són les mateixes que hem vist a d’altres itineraris com el Garraf, el Montmell, o el Pedraforca... i això vol dir que per aquella època hi havia una gran plataforma carbonatada entre Ibèria, Euràsia, el mar de Tetis i el recent nascut Atlàntic, dins un context de “calma” tectònica però amb alguns episodis d’oscil·lacions del nivell del mar.

Les margues i dolomies del Juràssic es troben al llarg de tot el Montsec

Europa durant el Juràssic, extret de Fossilia Ilerdae 2011

L’ermita de la Mare de Déu de Pedra és un edifici assegut sobre un esperó de dolomies negres del Juràssic i està format per dos cossos: una petita capella romànica (s. XI-XII) adossada al gran casal dels segles XVII-XVIII. Al balcó-mirador hi ha un plafó orientatiu de la serra de Montclús (que ens tanca l’horitzó pel sud) i de la Vall d’Àger. També hi ha un plafó que ens informa de la flora i fauna del Montsec.



Per damunt de l’ermita, i fins a la font de Gabrieló, afloren les calcàries del Cretaci inferior i inicis del Cretaci superior, en perfecte ordre cronològic. Però nosaltres no anirem més enllà ja que per continuar l’itinerari tornarem a la pista principal on seguirem pujant per la pista asfaltada que va a coll d’Ares. Però això serà en un proper capítol d’aquest recorregut pel Montsec d’Ares on seguirem l'itinerari cap al castell de Sant Llorenç.

NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada