Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 31 de maig del 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (Ib)

Després de visitar l’ermita de Pedra i els seus voltants, per continuar l’itinerari en cotxe pel Montsec d’Ares retornem a la pista asfaltada i la seguim amunt en direcció al coll d’Ares, tot deixant a mà esquerra l’accés al Parc Astronòmic del Montsec (PAM) o Centre d’Observació de l’Univers, una infraestructura que aprofita la poca contaminació lumínica de la contrada i que acull un gran planetari on, a més d’estrelles i planetes, s’hi projecten espectaculars pel·lícules de divulgació científica. El centre també acull diversos telescopis, alguns situats dalt la muntanya, entre els quals està el Telescopi Joan Oró, dedicat al bioquímic lleidatà que va impulsar aquest projecte.


Esquema de l’itinerari 
extret del Mapa Comarcal de Catalunya, núm. 23 (Noguera)

A partir d’aquí anem seguint una imperceptible, però prou important, divisòria d’aigües ja que a la nostra esquerra les aigües s’escolen cap al Noguera Ribagorçana i cap a la dreta s’escolen cap a la Noguera Pallaresa. Ambdós rius, però, són afluents del Segre, i aquest darrer és afluent de l’Ebre. També anem seguint l’itinerari número 7 (Mas d’en Gassol-Coll d’Ares) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart.

Esquema de la distribució hídrica al nord d’Àger

Esquema geològic general 
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec de Joan Rosell

Ens dirigim cap als voltants del Mas d’en Gassol on al marge de la pista afloren les argiles i guixos de la fàcies Keuper sobre els quals ha lliscat tot el mantell del Montsec, tot encavalcant els sediments de l’Eocè continental (gresos i conglomerats). Aquest encavalcament només és observable al peu del turó del Castellet. La resta està cobert pels esbaldregalls quaternaris.

Argiles i guixos del Keuper vora el Mas d’en Gassol

Seguim pujant per la pista asfaltada que remunta el primer graó del Montsec. Estem més o menys a la mateixa alçada de l’ermita de Pedra i, per tant, caldria esperar trobar-hi el Juràssic i el Cretaci inferior, però enlloc d’això ens trobem amb les calcàries bioclàstiques del Cretaci superior... Aquí comencem a sospitar que la naturalesa de l’encavalcament del mantell del Montsec no és una estructura tan senzilla com es mostra al mapa geològic general. Deixem aquest misteri (que resoldrem... en una altra ocasió) i continuem amunt tot entrant al replà del Montsec on trobem una pista a mà esquerra que porta al castell de Sant Llorenç.

El Clot d’Olzí sota el serrat de la Corona

Aquesta pista, només apta per tots terrenys, s’endinsa a l’anomenat Clot d’Olzí on s’hi ha fet una replantació amb pi blanc (Pinus alepensis) i on afloren les margues noduloses, de colors grisos i marronosos, del Santonià (Cretaci superior). En aquests materials han aparegut alguns mol·luscs (ostreids, radiolítids, hipurits), restes d’equínids, i sobretot coralls individuals i també de colonials, com els que hem vist a l’entrada d’Àger i com el que es conserva a la vitrina dels holotips del Museu.

Exemplar de Phyllocaeniopsis gasseri dipositat al Museu

Per aquesta pista arribem a una gran esplanada cultivada on hi ha les ruïnes del Mas del Batlle i on es veuen les restes del castell de Sant Llorenç al capdamunt d’un turonet. Ens trobem a la capçalera del barranc de la Pardina.

Per la pista arribem a les envistes del castell de Sant Llorenç

El castell de Sant Llorenç d’Ares són un conjunt de restes que foren propietat de l’abadia de Sant Pere d’Àger i que es troben penjades sobre la capçalera del barranc de la Pardina, el qual el qual ja vam creuar en l’itinerari cap al congost de Mont-rebei . Entre aquestes restes destaquen els murs d’una torre semicircular i d’una capella del s.XI, juntament amb les ruïnes d’un vilatge pre-medieval, el qual s’escampa pels peus del castell, tot encerclat per unes muralles que conformen un recinte poligonal molt irregular i que s’adapta a l’orografia del terreny. La fortalesa està documentada des del 1044, però a inicis del s.XVI ja només hi vivia una família.

Restes de la torre semicircular

Restes de la capella

Des d’aquí tenim una magnífica vista de l’osca de Mont-rebei, produïda pel riu Noguera Ribagorçana i que separa el Montsec d’Estall de la serra de la Corona, l’extrem més occidental del Montsec d’Ares. Els materials marronosos que veiem són les margues del Santonià sota les calcàries del Campanià que formen el cingle dit Paret de Catalunya, farcida de vies d’escalada. Al fons s’albira el pic del Turbó, ja al Pre-pirineu d’Osca, i al seu darrera i ben nevat es veu el pic de Cotiella.

Vista a ponent des del castell de Sant Llorenç

Si anem cap al caire del cingle sobre el barranc de la Pardina veurem una cosa extraordinària: un escampall de blocs esllavissats que es desprenen de l’anomenat Montsec de Badia, i que semblen provocats per un fenomenal col·lapse de l’estil del que ja vam observar a l’indret de Montclús.

Vista enlairada de l’espectacular conjunt de blocs esllavissats

Per continuar el nostre itinerari, retornem a la pista asfaltada que s’enfila a coll d’Ares on afloren àmpliament els materials del Cretaci superior, format per calcàries massives i noduloses, margues i calcarenites, els quals conformen el cingle més elevat del Montsec.

Per la carretera, prop de coll d’Ares,
afloren els materials del Cretaci superior

Deixem a mà dreta una pista de terra que es dirigeix cap a la font de Gabrieló i al santuari de Colobor, els objectius del proper itinerari, i continuem fins prop del coll d’Ares, punt que separa el cos principal del Montsec d’Ares de la serra de la Corona. Aquí deixem la pista asfaltada per prendre una pista de terra que té un gran aparcament des d’on s’enlairen els practicants del parapent, i continuem a peu per aquesta pista carenera fins al cim de Sant Alís, punt culminant del Montsec d’Ares.

Deixem el cotxe a l’aparcament d’enlairament de parapents...

... i continuem a peu per la pista carenera....

...amb vistes laterals del cingle superior

Per aquesta pista anem tenint esfereïdores vistes laterals del cingle superior del Montsec i també vistes de les serres que tenim al sud entre les quals destaca la serra del Mont-roig que ja visitarem... en una altra ocasió. Per la pista afloren les calcarenites del Cretaci superior on podem trobar fòssils de rudistes i de coralls.

Ens dirigim de dret al cim de Sant Alís

Fragment de corall colonial

Així arribem al cim a 1676 metres d’alçada i coronat per un vèrtex geodèsic car és un mirador de primera categoria, des del quals tenim vistes cap al sud de la vall d’Àger i del castell de Sant Llorenç que acabem de visitar. També, més enllà, tenim privilegiades vistes de l’anomenat anticlinal de les Conclues i que aviat veurem de ben a prop des de la torre de les Conclues. Cap al nord se’ns desplega una bona part del nostre Pirineu occidental i del Pirineu d’Osca, amb l’Aneto com a element destacat.

Vistes enlairades del castell de Sant Llorenç...

...i de l’anticlinal de les Conclues

Cap al nord se’ns desplega una bona part del Pirineu axial

Després de restar una bona estona a la cresta d’aquesta onada petrificada, tot contemplant la vista que ens ofereix aquest mirador excepcional que, amb paraules de Joan Rosell, és «un lloc que invita a la meditació», ha arribat l’hora del comiat de les altures....

Un bon lloc per meditar....

La nit cau sobre la Vall d'Àger

Així retornem per la pista a l’aparcament de prop del coll d’Ares des d’on baixem per la pista asfaltada de nou al nucli d’Àger per tal de descansar car el proper itinerari serà a peu en la seva totalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada