Amb el nou any, reprenem les nostres observacions del mantell de les Serres Marginals amb una visita pels voltants de Sant Llorenç de Montgai, petit poble situat a la riba del pantà homònim el qual reté les aigües del riu Segre, configurant així un paisatge de gran bellesa i valor mediambiental i, també, carregat d’història antiga i recent.
Aquesta zona
ja la vam veure des del capdamunt de la serra del Mont-roig en el anterior capítol d’aquest repàs a aquest mantell sud-pirinenc, i des d’allà ja vam
avançar que els voltants de Sant Llorenç de Montgai es troben en el sector
frontal d’aquest mantell, amb unes sèries sedimentàries molt poc potents i, per
això, té una gran complexitat tectònica.
Però abans
d’entrar “en matèria” veurem alguns aspectes generals d’aquesta zona a la qual
accedim des de Balaguer per la carretera C-13 en direcció a Tremp. Poc abans
d’arribar a Camarasa, davant nostre se’ns desplega, magnífic, el Mont-roig i
sota seu tenim la Muntanya de Sant Salvador, amb les seves complicades
estructures tectòniques que seran un capítol a part.... Així ens desviem a mà
esquerra per la carretera LV-9047 que porta a Sant Llorenç de Montgai tot
seguint el curs del riu Segre, el qual excava una petita gorja, entre les
muntanyes de Sant Salvador (a la dreta) i el Monteró (a l’esquerra), defensada
per la Torre de Sant Salvador i el Castell de Gelis (o de Geli) respectivament.
Passat el
Pont d’Escalera, el paisatge s’obre de sobte i ens ofereix un conjunt de grans
parets que fan les delícies dels bons escaladors com la Paret del Pont, la
Paret de l’Os, la Roca dels Bous, la Coma de Gelis, el Cilindre, la Formiguera...
on es poden escalar gran varietat de tipus de roques sense haver de fer grans
desplaçaments.
Tota aquesta
“barreja” de materials queda un xic reflectida en l’esquema geològic dels
voltants de Sant Llorenç de Montgai, i la seva complexitat tectònica, comparada
amb la del Mont-roig, es pot veure en el tall geològic A-A’. I és que, com ja
s’ha dit, aquí les sèries sedimentàries mesozoiques són molt menys potents i,
per posar un exemple, al Mont-roig el Cretaci superior té una potència de més
de 400 metres mentre que a la Muntanya de Sant Salvador en prou feines en té 15
i, tal i com es va veure a la “màquina de plecs” de CosmoCaixa, com menys
potència més deformació amb un mateix esforç.
En una balma
de la Roca dels Bous tenim una teulada que protegeix un interessant jaciment
on, des de l’any 2001, un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
hi està fent excavacions sistemàtiques que han permès el descobriment de restes
arqueològiques de 50.000 anys d’antiguitat, i tot això es pot conèixer a través
de visites guiades al jaciment.
Travessem el
poble de Sant Llorenç on, a tocar de la riba del pantà, hi ha un gran
aparcament amb una caseta d’observació d’aus aquàtiques. Des d’aquí podem
arribar a la seva presa on tenim una vista dels relleus reflectint-se a les
seves aigües.
Si decidim
continuar, el camí es converteix en un sender estret i ondulant que supera diversos
esperons rocosos i creua alguns barrancs que baixen del vessant occidental del
Monteró, però sense cap dificultat destacable. Quan estem a la riba oposada,
tenim una vista del poble de Sant Llorenç de Montgai així com també dels
materials més antics que es poden observar per aquestes contrades: les argiles
i guixos de la fàcies Keuper.
En revoltar
la carena principal del Monteró, ens trobem just davant de la Roca dels Bous i
del Cilindre on uns quants escaladors evolucionen per les seves desplomades parets.
En
dirigir-nos cap al Pont d’Escalera, travessem un esperó rocós on afloren les
dolomies juràssiques que formen la Cresta de la Coma de Gelis, la qual s’alça
esquerpa sobre nosaltres. A l’altra banda del pantà tenim la Paret de l’Os i el
Mont-roig que encavalca tot el conjunt.
Així arribem
de nou a la carretera on s’ha habilitat un voral segregat per als caminants i
per on retornem a Sant Llorenç de Montgai.
Però si es
vol pujar a l’altiu castell de Gelis i al cim del Monteró, val la pena deixar
el cotxe al petit aparcament de l’entrada del Pont d’Escalera i prendre el
sender que dona la volta al pantà uns pocs metres fins trobar un corriol a mà
esquerra que s’enfila molt fort per una canal on afloren les argiles del
Keuper. Darrera nostre tenim el Mont-roig i altres relleus que l’acompanyen com
la Muntanya de Sant Salvador, la Serra Carbonera i, més enllà, la Serra Boada.
Per aquesta
canal arribem a un coll des d’on podem pujar al proper castell de Gelis, bastit
sobre un turó rocós que tenim a mà dreta i on accedim tot travessant una
estreta escletxa practicada entre els conglomerats de l’Eocè superior que
formen aquest turó. Des del capdamunt d’aquest penyal tenim enlairades vistes
del pantà de Sant Llorenç i dels relleus que ens tanquen l’horitzó per ponent,
on hi destaca el castell de Montgai el qual visitarem properament.
Per pujar al
turó de Monteró hem de retornar al coll des d’on hi ha un parell
d’alternatives: pel camí carener (dreturer però més senzill) o travessant el
conegut com a Pas Orellut, una
espectacular i sinuosa escletxa, oberta als conglomerats de l’Eocè superior i
que s’ha format en trencar-se i moure’s aquest paquet de roques dures i rígides
per l’erosió de les argiles del Keuper. L’escletxa ens deixa en una estreta i
vertiginosa feixa per on seguim remuntant tot fent una diagonal ascendent.
Així sortim
de la feixa a la carena principal per on arribem, en suau pujada, a l’ample cim
del Monteró. Pels voltants del punt culminant s’hi estan fent unes excavacions
d’un assentament ibero-romà, i també podem observar l’aspecte dels conglomerats
poligènics de l’Eocè superior.
Baixem del
cim seguint la carena en direcció sud tot trepitjant els citats conglomerats
fins un punt on hi ha un ressalt, conegut com el Grauet, superat el qual ja trobem els guixos de l’Eocè
superior-Oligocè i que ja vam veure al poble de Cubells. Així, momentàniament, traspassem l’encavalcament del mantell de les Serres
Marginals, o front sud-pirinenc, i ens situem damunt la Conca de l’Ebre.
Des d’aquí
baixem de dret cap al pantà tot seguint el curs d’un torrent que s’encaixa en
els citats guixos fins que desemboquem al sender que dona la volta al pantà, i
que prenem a mà dreta, tot passant sota els vermellosos cingles que formen la
part alta del vessant occidental del Monteró, i pel qual retornem al Pont
d’Escalera.
Als prats de la riba del pantà fem un descans tot contemplant les complicades relacions tectòniques entre els diferents materials del vessant ponentí del Monteró, i que en prou feines comprenem, abans de retornar a aquest sector per a visitar la Muntanya de Sant Salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada