Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 31 de maig de 2013

Amics del Museu: UNA VITRINA PER AL SIRENI DE MONTSERRAT

El passat dijous 23 de maig va tenir lloc al Museu Geològic del Seminari de Barcelona l’acte de presentació de l’anomenat sireni de Montserrat, convenientment restaurat i instal·lat en una flamant vitrina a la Sala Cardenal Carles d’aquest museu.

La sala Cardenal Carles

El sireni dins la vitrina

L’acte va estar presidit per Mn. Josep M. Turull, rector del Seminari; Mn. Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president del “Amics del Museu” i Raúl Brito, president de l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d’una breu oració per part de Mn. Nicolau, tot invocant Sant Albert Magne i els beats Niels Stensen i Josep Casas Ros, hi va haver un parlament a càrrec del dit president Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l’exemplar, història que resumirem més endavant. Per a celebrar l’esdeveniment s’ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat.

Parlament del Sr. Antoni Riera, president dels Amics del Museu

Seguidament es va projectar la pel·lícula que el Sr. Vicenç Acuña, membre de l’ICMGP, va filmar en super 8 del procés d’excavació del sireni i que posteriorment va ser traslladada a format video i finalment a DVD.

Projecció de la pel·lícula de l'excavació

Acte seguit es van lliurar d’unes plaques d’agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l’exemplar; i a l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l’excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d’agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d’Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez.

Lliurament d'una placa al Sr. Gurrea de mans de Mn. Turull, rector del Seminari 
Foto: Agustí Asensi

Lliurament d'una placa al Sr. Aguilar
Foto: Agustí Asensi

Lliurament d'una placa a 'ICMGP que recull el seu president el Sr. Brito
Foto: Agustí Asensi

Parlament d'agraïment del Sr. Raúl Brito

Lliurament d'un diploma al Sr. Martínez de mans del Dr. Calzada.Foto:Agustí Asensi

A continuació ens vam traslladar tots plegats a la Sala Cardenal Carles per tal d’inaugurar oficilament, la vitrina on han quedat instal·lades les restes del sireni de Montserrat. Finalment vam ser obsequiats amb un piscolabis, regat amb cava i refrescos, per celebrar com calia aquest esdeveniment.


A la sala es va poder veure una petita exposició de fotografies de l’excavació fetes pel Sr.Ricard Bujan.

En aquest moment es va fer a mà, a cadescú dels presents, l’entrega d’un exemplar de la revista Scripta (núm III, series Poikilia), que fa un estudi exhaustiu de la seva troballa, excavació, restauració i posterior investigació, amb una extensa bibliografia. Des d’aquí el nostre agraïment a la directora de la sèrie, Eduvigis Moreno, per la celeritat a l’hora de compondre la revista per tal que es pogués repartir durant la celebració.


Farem aquí un resum d’aquesta síntesi històrica dient que, quan escoltem el mot sireni a tots ens ve a la memòria aquests éssers fantàstics meitat dona i meitat peix que atreien els navegants cap als esculls amb els seus dolços cants.

Capitell al claustre del Monestir de Ripoll

Però en realitat els sirenis, també anomenats vaques marines, són molt menys seductors, car es tracta de mamífers aquàtics de cos fusiforme, d’entre 2 i 4,5 metres de longitud, i extremitats adaptades a la natació de manera que les anteriors s’han convertit en aletes i les posteriors han desaparegut completament (només en queda una pèlvis molt reduïda) i han estat substituïdes per una cua horitzontal formada per musculatura adherida a les darreres vèrtebres. Són animals fitòfags de moviments lents i que viuen en aigües temperades. Malgrat la seva semblança amb els cetacis, els sirenis es relacionen filogenèticament amb els proboscidis.

Dugong dugong

Actualment només sobreviuen dos gèneres (Trichechus i Dugong) que fan quatre espècies. Les espècies del gènere Trichechus (agrupades sota el nom comú de manatins) habiten en ambients fluvials o d’estuari, mentre que Dugong dugong (l’única espècie d’aquest gènere) és exclusivament marí i ocupa una franja que va des del Mar Roig al nord d’Austràlia (foto 14)
Els exemplars fòssils més antics daten de l’Eocè i és durant el Miocè quan adquireixen la màxima expansió. Durant el Plistocè, però, comencen a davallar i es dóna el cas que la intensa cacera a la qual van estar sotmesos aquests animals, per tal d’aprofitar-ne el greix, va fer que al segle XVIII s’extingís el gènere Hydrodamalis. A l’actualitat són animals protegits.

Manatí

El sireni de Montserrat fou descobert el març de 1982 per Isidre Gurrea i Cànovas, membre del llavors Institut Català de Mineralogia i Gemmologia, a la Urbanització Mas Enric a Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar, en un solar propietat de Teresa Hernàndez. Damunt una llosa de gresos calcaris, d’edat Bartonià (Eocè mitjà), eren clarament visibles els ossos d’un vertebrat de mida mitjana els quals, ja es veia, no serien gens fàcils d’extreure ja que aquesta mena de restes s’esmicolen amb facilitat i seria necessari arrencar tot el bloc de roca. Per aquesta raó els membres de l’Institut van acudir al millor especialista d’aquell moment en aquesta mena de fòssils: el Dr. Lluís Via i Boada, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Aquest no era pas el primer sireni que es descobria a Catalunya ja que s’havien trobat diverses restes a Vilafranca del Penedès, Subirats, Sant Julià de Vilatorta, Castellví de la Marca, Taradell i Sant Pere de Ribes entre d’altres indrets, però aquest exemplar semblava estar molt complet i poc dispers.

La primera notícia sobre la troballa del sireni de Montserrat va aparèixer a la circular de l’ICMG (gener-juny de 1982) per part de Joan A. Vela, i una de les primeres visites al jaciment es va fer el juny d’aquell mateix any, a la qual hi va assistir el Dr. Via acompanyat de membres del Museu i de l’Institut. Quasi un any després el mateix Dr.Via hi va tornar amb el llavors president de l’Institut, el Sr. Antoni Riera, amb els seu descobridor, el Sr.Isidre Gurrea i els Drs. Josep Serra (de la Universitat de Barcelona) i Jaume Gallemí (del Museu de Geologia de Barcelona). El fòssil van ser protegit amb plàstics i el jaciment dissimulat amb terra i pedres per tal d’evitar possibles espolis, a l’espera d’una subvenció per a poder arrencar el bloc de roca que contenia les restes.

Malgrat les precaucions que es van prendre, la notícia de la troballa es va fer pública al saló Expominer de l’any 1984 i a partir de llavors diferents rotatius se’n van fer ressò, de vegades amb algunes dades errònies que el propi Dr. Via va haver d’anar desmentint amb diferents cartes als directors. Això va fer que s’acceleressin les gestions per a l’extracció del fòssil.
Fetes diverses visites al jaciment per tal d’estudiar la millor manera d’extreure el bloc de roca, a finals de 1985 el Dr. Cai Puigdefábregas anunciava que s’havia obtingut la subvenció econòmica necessaria per a l’excavació, i el Director del Servei de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Antoni Pladevall, autoritzava l’excavació paleontològica del sireni de Montserrat entre les dies 21 de novembre al 3 de desembre d’aquell any, i nomenava directors tècnics el Dr. Lluís Via del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i el Dr. Josep Gibert i el seu equip, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, els quals ja havien treballat a Venta Micena i a Cueva Victoria i van ser els autors de la troballa del cèlebre home d’Orce l’any 1982.

El 22 de novembre va ser el dia escollit per a iniciar les tasques de neteja, delimitació i quadriculació de l’àrea d’excavació de 3x2 metres. Hi eren presents el Dr. Via i el Dr. Gibert amb els seu equip a més dels membres de l’ICMG, Angel Padilla, Carles Muntada, Manel (Manolo) López i Vicenç Acuña. Aquest darrer fou l’encarregat de filmar el procés d’excavació. També hi eren presents el Sr.Enric Aragonés del Sevei Geològic de Catalunya i el Sr. Josep M. Moraleja del Museu el qual es va envarregar de fer la foto zenital del fòssil. Més tard s’hi van afegir la Sra Araceli Martín i el Sr. Joaquim Arxé, arqueòlegs del Servei Territorial del Departament de Cultura, i la Sra. Geniomar Amell, coordinadora d’aquest servei.

Diferents moments de l'excavació. Fotos: Ricard Bujan






Al llarg dels dos dies següents van continuar els treballs amb l’extracció de set blocs de roca tot aprofitant unes diàclasis naturals. Aquests van ser protegits amb poliuretà i guix i traslladats al Museu Geològic del Seminari per exprés desig dels membres de l’Institut Català de Mineralogia i Gemmologia. Del procés d’extracció i posterior trasllat en va donar notícia TV3 i diferents diaris.

De l’estudi del sireni se n’encarregaren el Dr. Via i la Dra M. Lourdes Casanovas de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, i el Sr. Josep M. Moraleja fou el tècnic que es va fer càrrec de la preparació i restauració de l’exemplar, que va consistir en destacar els ossos que ja sobresortien i mirar de descobrir els que restaven amagats dins la matriu rocosa. Per aquest estudi es van utilitzar restes de sirenis conservats al Museu així com també models fets en guix d’altres exemplars conservats als museus de Vilafranca del Penedès i Sant Feliu de Codines.

El Sr. Moraleja restaurant l'exemplar amb la supervisió del Dr. Via

El maig de 1987 i l’abril de 1988 va visitar el Museu el Dr. Giorgio Pilleri, metge i especialista en mamífers marins actuals i fòssils de l’Hirnanatomisches Institut de Berna (Suïssa), per tal d’estudiar el sireni de Montserrat i alguns jaciments on s’havien trobat sirenis a Catalunya. Fruit d’aquestes investigacions es va publicar, l’any 1989, un estudi monogràfic: The Tertiary sirenia of Catalonia, dels autors G. Pilleri, J. Biosca i Ll. Via i s’arriba a la conclusió que l’exemplar pertany al gènere Prototherium, i que es tracta d’una nova espècie que serà anomenada P. monserratense (i entre nosaltres: sireni de Montserrat). Aquesta nova espècie està recollida al catàleg d’holotipus del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. L’exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calsina.

Recreació del sireni de Montserrat apareguda a The Tertiary Sirenia of Catalonia

Després de la mort del Dr. Via, l’any 1991, el procés de restauració del sireni queda aturat durant 10 anys, i no és fins l’any 2001 que el Sr. Evaristo Aguilar es fa càrrec de la dura tasca de separar el fòssil de la roca i, amb molta habilitat i paciència, va avançar fins al resultat tal i com el podem veure avui, en el que destaquen diverses vèrtebres i costelles, la pelvis, una escàpola, una mandíbula i part del crani.

Les restes del sireni tal i com es poden veure avui dia amb el nom de les diferents parts (cortesia del Sr. Francesc Farrés)

L’actual director del Museu, el Dr. Sebastián Calzada, és qui va planificar la construcció de la vitrina que protegeix les restes, avui instal·lades a la Sala Cardenal Carles, sala especialment dissenyada per a la visita de joves estudiants… qui sap si algún d’ells seguirà estudiant les restes d’aquest sireni.

I com s’acaba dient en la conclusió de la revista Scripta: Les exploracions i estudis que duen a terme els particulars, poden ser de gran valor i no han de ser rebutjades, sinó respondre amb comprensió i estímul. El Sr. Isidre Gurrea va ser conscient de la importància del que havia trobat fortuïtament. Va buscar l’ajut de la societat a la qual pertanyia, el llavors Institut Català de Mineralogia i Gemmologia. Aquesta institució va buscar l’ajut del millor especialista en sirenis d’aquell moment, el Dr. Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. D’aquesta associació positiva i amb l’ajut de diferents òrgans de l’administració (Departament de Patrimoni, Servei Geològic, Institut de Paleontologia de Sabadell…) aconseguiren l’extracció de l’exemplar, amb el beneplàcit de la propietat del terreny.

Aconseguiren que es diposités al Museu Geològic del Seminari de Barcelona per acord de l’ICMG, on fou preparat, primer pel Sr. Josep M. Moraleja i acabat pel Sr. Evaristo Aguilar. La seva determinació com a espècie nova (Prototherium montserratense) fou deguda a l’especialista suïs Dr. Giorgio Pilleri, que se n’ocupà de la publicació en llengua anglesa, juntament amb el Sr. Biosca i el Dr. Via.

Al Museu Geològic del Seminar de Barcelona quedarà exposat a la vista del públic i podrà seguir essent estudiat pels especialistes.Un bonic exemple de la sinèrgia a la que poden arribar persones i institucions.

1 comentari:

  1. Un text interessant sobre l'acte, però vull fer una apreciació.

    Quan es descriu el que és un sireni, hi diu que "[...]i extremitats adaptades a la natació de manera que les anteriors s’han convertit en aletes i les posteriors en una cua horitzontal[...]". Això és incorrecte, ja que les extremitats posteriors han desaparegut literalment i només en queda una pelvis molt reduïda. La cua és formada per musculatura adherida a les darreres vèrtebres. Adjunto link amb imatge de mostra.

    http://www.boneclones.com/images/sc-046-a-lg.jpg

    ResponElimina