Aquests dies, i fins el febrer del 2022, es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona l’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna on hom pot endinsar-se al fascinant món d’aquest personatge visionari i idealista que fou admirat i envejat alhora.
Només entrar
a l’espai d’exposició, ens rep un pensarós Tesla de cera sota un dels seus
invents més famosos: el transformador electrònic i que més endavant tindrem
l’oportunitat d’observar el seu funcionament.
Aquest espai
d’exposició està estructurat en una línia que ens condueix a través de la seva
vida des del seu naixement l’any 1856 en una granja del poble de Smiljan
(actualment a Croàcia) una nit de tempesta elèctrica que, segons diuen, va
marcar el seu esdevenidor, fins la seva trista mort ocorreguda en l’habitació
d’un hotel de Nova York l’any 1943.
Al llarg
d’aquesta línia, i gràcies a uns plafons informatius en quatre idiomes (català,
castellà, anglès i francès), hom pot copsar com de petit ja tenia molta
curiositat pels fenòmens elèctrics i una gran facilitat per les matemàtiques,
cosa que el va portar a estudiar enginyeria elèctrica a l’Escola Politècnica de
Graz (Àustria).
Després en
una vitrina, i gràcies a les explicacions d’un guia de l’exposició, podem
contemplar el funcionament d’un dels seus primers invents: el motor d’inducció
magnètica, amb rotor de disc que utilitza corrent altern polifàsic, i que prové
del Nikola Tesla Museum de Belgrad,
com la majoria d’objectes que s’hi exposen.
Després
arriba el seu trasllat a Estats Units, la terra de les patents, on entra a treballar
a les ordres de Thomas A. Edison (a l’Edison
Machine Works) l’abanderat del corrent continu que aleshores il·luminava
una part de Nova York i que Tesla va ajudar a millorar però sense rebre la
compensació econòmica que se li havia promès.
Decebut entra
a treballar pel rival d’Edison: Georges Westinghouse, l’abanderat del corrent
altern més proper a les idees de Tesla. Així “sin comerlo ni beberlo”, com se sol dir, es veurà
involucrat en la famosa “guerra dels corrents” entre aquests dos magnats.
Però serà a
la Westinghouse Electric on Tesla es veurà recompensat amb la posada en marxa
del seu sistema de generadors bifàsics que van il·luminar l’Exposició Universal Colombina de Chicago, i amb la inauguració de
la central hidroelèctrica del Niàgara, la primera que va subministrar
electricitat a gran escala gràcies al seu sistema de transport més eficient.
Durant
aquests anys es produeix l’explosió del seu geni, i del seu laboratori de
Houston Street surten invents tan famosos com la bobina Tesla i l’oscil·lador
mecànic amb els quals aconsegueix tensions de 4 milions de volts i arcs
elèctrics de 5 metres de llarg.
Per continuar
les seves investigacions en el camp de la ressonància, i complir el seu somni
de la transmissió elèctrica sense fils, trasllada el seu laboratori a Colorado
Springs. A l’exposició hi ha alguns experiments que s’accionen gràcies a un
sistema de raigs làser i així s’evita l’haver de tocar botons, molt recomanable
per aquests temps de pandèmia.
El nucli de
l’exposició està al voltant del seu projecte més ambiciós: la Torre
Wardenclyffe (aixecada a Long Island), un generador gegant des del qual havia
de transmetre energia sense fils pel fenomen de la ressonància... però aquest
sistema no va ser viable a gran escala.
Malgrat tot,
Tesla no va deixar d’inventar coses com un vaixell teledirigit per control
remot (l’antecedent del comandament a distància), una turbina sense àleps ni
pistons, un avió d’enlairament i aterratge verticals i el seu invent més
pertorbador: el “raig der la mort”, un canó electromagnètic que llança
partícules metàl·liques carregades per repulsió magnètica... per sort mai va
arribar a desenvolupar-lo.
Ens acomiadem
de l’exposició amb la imatge d’un vell Tesla acompanyada d’una frase seva :«El
futur mostrarà els resultats i jutjarà cadascú d’acord amb els seus èxits»...
Si sabés que hi ha una marca de cotxes elèctrics que porten els seu nom i que
es mouen amb bateries... de corrent continu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada