Ja han passat més de 10 anys (com passa el temps...) des d’aquell març del 2011, moment en que vam posar en marxa el Blog dels Amics del Museu.
Aquest blog
va néixer, en principi, per complementar la tasca de difusió que, des de l’any 1994,
portaven a terme els membres de l’Associació
d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona a través del seu Butlletí Intern imprès. Però des de feia
un temps el butlletí de paper, i sobretot el seu enviament per correu ordinari,
s’anava fent cada cop més costós econòmicament.
Així el
juliol del 2011 es va publicar el darrer butlletí en paper, el núm. 68, i en
ell s’anunciava el pas al format digital. Des d’aleshores el treball del blog
no s’ha interromput en cap moment (ni durant la pandèmia de 2020) i ja portem
publicats més de 580 articles, tenim 45 seguidors i el comptador registra una
mitja d'unes 38.000 visites a l’any.
Però el blog
sempre ha volgut mantenir l’esperit del seu germà gran, i per això hem seguit
informant sobre les sortides al camp (agrupades amb l’etiqueta “Sortides”), i també de visites
(oficials o particulars) a museus o exposicions que han fet els membres de l’Associació
d’Amics i agrupades amb l’etiqueta “Exposicions”.
En aquest sentit cal recordar la tasca de la nostra col·laboradora Jorgina
Jordà, qui ens ha mantingut puntualment informats de les principals fires i
taules d’intercanvi de minerals i fòssils, tema que va quedar aparcat per la
pandèmia però que enguany es va recuperant poc a poc.
Així mateix
hem anat informant sobre les conferències que Mn. Francesc Nicolau feia a la
Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar, així com també s’han anat publicant
puntualment els resums d’aquestes conferències (agrupades amb l’etiqueta “Conferències”).
Hem seguit
informant de l’arribada de noves col·leccions al Museu, i de llibres i guies a
la biblioteca. També s’ha donat notícia de les publicacions del Museu (la
revista Batalleria i l’Scripta) que hem agrupat sota l’etiqueta “Publicacions”, i també hem tingut el
goig de ressenyar alguns actes de celebració, com aquell en què es va explicar com
es va trobar, excavar i estudiar el Sireni de Montserrat i,
finalment, com es va guardar en una vitrina feta a mida, així com també l’acte d’homenatge a Mn. Nicolau pel seu 60è aniversari de prevere. I parlant de
Mn. Nicolau, ell és un dels principals col·laboradors d’aquest blog ja que
regularment anem penjant algunes de les seves ressenyes d’actualitat científica
(que apareixen publicades cada setmana a la revista Catalunya Cristiana), i que hem agrupat amb l’etiqueta “Retalls de Ciència”. Un altre
col·laborador molt actiu d’aquest blog és el geòleg Roberto Espínola, i sota
l’etiqueta “Geologia” estan agrupats
els seus magnífics treballs i itineraris.
En el blog
del nostre museu no podien faltar treballs dedicats a la paleontologia i, així,
tenim alguns pocs articles (però molt bons i molt consultats) dedicats a
aquesta especialitat i agrupats amb l’etiqueta “Paleontologia”.
També hem
dedicat un espai a alguns membres de la nostra associació que han destacat en
algun aspecte, així com també hem volgut tenir un record pels que ens han
deixat. En les etiquetes “Biografies”
i “Personatges” els podreu veure a
tots ells, així com també alguns científics famosos. També no hi falta un espai
dedicat a la “Història” on s’hi han
agrupat molts i molt interessants articles.
De seguida es
va veure, però, que el poder afegir imatges de gran qualitat a les ressenyes,
unit a la gran difusió que té un blog, es podia anar més enllà amb un objectiu
força ambiciós: donar a conèixer la gran riquesa del nostre patrimoni geològic.
Així es va voler començar pel començament, o sigui, presentant les roques més
antigues de Catalunya, però això suposava haver d’explicar abans com era una
serralada que ja no existeix: la Serralada Herciniana, i per això hem començat
per explicar com són i com es van formar les serralades modernes, les que podem
veure amb els nostres ulls...
Així, després
de 10 anys, hem pogut donar un cop d’ull als principals materials que donen cos
a aquestes serralades modernes, formades al llarg del Cicle Alpí i aixecades
durant l’orogènia Alpina, i que hem agrupat sota les etiquetes de “Posthercinià”, “Triàsic”, “Juràssic” i “Cretaci”, complementades amb diversos
itineraris (veure etiqueta “Itineraris”)
on es poden observar aquests materials al camp. També vam creure convenient
mostrar en cada moment els fòssils característics de cada època tot fent un
repàs a la nostra col·lecció del Museu i agrupar-los amb l’etiqueta “Museu Virtual”.
Capítol apart
mereix el conjunt de ressenyes agrupades sota l’etiqueta “Conca Alt Berguedà” on es fa un repàs tant del patrimoni geològic
com del patrimoni industrial de la que fou una de les zones industrials més
importants del nostre país: la conca lignitífera de l’Alt Berguedà, i de la
quan encara en queden moltes restes que val la pena de preservar.
Ara toca
explicar la complicada estructura en que es van plegar tots aquests materials
que hem anat veient al llarg d’aquests 10 anys. Així hem donat un cop d’ull al
Pirineu, principal relleu del nostre país, i al seu “descobriment” per part dels
seus habitants, estudiosos i turistes, i que hem agrupat amb l’etiqueta “Pirineu”.
I encara que
no ens hi hem posat amb la serralada Herciniana, i per anar acostumant la vista
a aquestes roques tan complicades com són les pissarres, esquists, gneis, etc, al
blog ja hem pogut veure alguns d’aquests materials en alguns itineraris i sortides,
i que hem agrupat amb l’etiqueta “Paleozoic”.
Ara ja hem
entrat de ple al Terciari (o Cenozoic), època convulsa en la qual s’aixequen
els principals relleus a casa nostra, i això deixa la seva empremta en els
materials i estructures tectòniques que anirem veient al llarg dels propers
anys i que anirem agrupant sota l’etiqueta “Cenozoic”
i “Tectònica Alpina”.
Només ens
queda agrair a tothom que ens ha seguit fins ara, i amb el desig de que ho
continuïn fent, ja que els propers anys es seguiran penjant al blog moltes i
molt interessants ressenyes. Aprofitem l'avinentesa per desitjar-vos a tots un Feliç Any Nou 2022!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada