Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 30 de gener del 2020

Isabel Benet: El carbó del Pedraforca (III): Mines de Palomera


Després de haver visitat les restes de la Mina Clara i de l’estació de càrrega del telefèric de l’Espà, continuem per la carretera B-400 en direcció a Saldes. A l’alçada del coll de la Trapa, ens desviarem cap a l’àrea de lleure de la Pleta de la Vila on podrem observar interessants aspectes geològics, així com també fer un repàs a la seva història medieval (al Roc de Palomera) i la seva més recent història minera.

La cara sud del Pedraforca vista 
des del mirador de la Pleta de la Vila

Esquema geogràfic de la zona de la Pleta de la Vila

Però abans ens aturarem al coll de la Trapa, divisòria entre l’Aigua de Valls (tributaria del Cardener) i el riu de Saldes (afluent del Llobregat), per a observar unes argiles roges amb nivells de conglomerats del Paleocè (inicis del Terciari). Aquests materials dibuixen un plec sinclinal, l’eix del qual passa just pel coll, i estan relacionats amb els que afloren a El Roget i a la Roca Roja perquè tots ells es van dipositar al mateix temps que s’emplaçava el mantell superior del Pedraforca. Per això es diu que aquests materials són sintectònics, això vol dir que es deformen al mateix temps que es dipositen, i per això els contactes amb els materials que tenen a sota són discordants.

Tall geològic esquemàtic de la zona de coll de la Trapa

Des del coll de la Trapa, prenem una carretera local que es dirigeix a Vallcebre pel coll de Pradell i, passats uns 4 Km, arribem a l’antic corral de bestiar i refugi de pastors de la Pleta de la Vila, reconvertit ara en punt d’informació i àrea d’esbarjo de Palomera. 

Entrada de la Pleta de la Vila

Més endavant, l’alçada de la Font Freda, entre els anys 1944 i 1959 hi va haver algunes explotacions de lignit conegudes com les Mines de Palomera, entre les quals cal destacar la Mina del Mari i altres dues bocamines, totes elles situades sota la carretera, en les quals el Sr. Josep Mari, propietari de la Mina Enriqueta de l’altra banda del coll de Pradell, va explotar un mateix nivell de carbó fins l’any 1953. Per damunt de la carretera també hi va haver la Mina Horacia que va funcionar des del 1950 al 1951 quan, en un accident, van morir dos treballadors. Aquell mateix any es va obrir un altre accés, conegut com Mina del Ferrer, on hi van treballar una quinzena de persones fins l’any 1959.

En aquest indret de la Font Freda ara hi ha una àrea de pic-nic i és punt d’inici de les excursions que pugen a la serra d’Ensija. Nosaltres, però, no ens cal anar tan lluny ja que del darrere de l’edifici de la Pleta de la Vila surt el camí que ens porta al mirador de Palomera des d’on tenim bones vistes de la vall de Saldes, el Pedraforca i la serra del Cadí.

Mirador de la Pleta de la Vila

La Pleta de la Vila des del mirador, 
amb la serra d’Ensija al fons

Esquema geològic

Des d’aquest mirador també podem observar un interessant exemple de geodinàmica, ja que als contraforts del serrat de Mata-Rodona afloren les calcàries de Vallcebre, les quals es trenquen i s’esllavissen tot formant un caos de blocs coneguts com Els Graus. Aquestes esllavissades són per causa de l’erosió dels materials més tous que hi ha sota les calcàries i que són les argiles roges amb lignits del finicretaci coneguts com els Terrers de Palomera. Des d’aquest mirador també veiem el Roc de Palomera, coronat per les restes d’un antic poblat medieval.

Vista dels Graus i els Terrers de Palomera des del mirador


Esquema de l’origen de les esllavissades dels Graus

Per a accedir al capdamunt del Roc de Palomera, des del mirador ens hem de dirigir cap al nord-oest tot seguint unes marques de pintura i unes estaques que ens porten, a través d’un espès matollar de boix, fins al caire d’un esvoranc protegit per una barana de fusta.

El caire de l’esvoranc amb el Roc de Palomera a l’altra banda

A l’altra banda s’aixeca el penyal aïllat del Roc de Palomera. I és que aquí també aquest gran bloc s’ha trencat i separat del vessant nord de la serra d’Ensija per causa de l’erosió les argiles de la fàcies garumniana (finicretaci) que hi ha a sota. L’accés al poblat es prou espectacular ja que cal baixar al fons de l’esvoranc i pujar al penyal per un camí excavat a la roca.

Vista de l’esvoranc

Vista enlairada del Roc de Palomera

En aquest poblat hi va viure gent que es dedicava sobretot a la ramaderia entre els segles XII i XV, i consisteix en un conjunt de 27 cases senzilles, esglaonades i distribuïdes al llarg d’un carrer central. Malgrat que el penyal ja és una fortalesa natural, el poblat estava protegit per una muralla.

Murs d’una casa

Esplanada de roca amb la Pleta de la Vila al fons

Les primeres excavacions del poblat les va fer l’equip del Dr. Manuel Riu de la Universitat de Barcelona al 1971, i en no trobar-hi cap església els va fer pensar que aquest era un poblat estacional, i que a finals del s XV tots els habitants ja s’havien traslladat a viure sota la protecció del castell de Saldes. A la base del penyal hi ha unes balmes amb murs de pedra que eren els corrals del poblat.

Els corrals del poblat

Si volem veure d’aprop l’indret dels Graus i els Terrers de Palomera, ho podem fer a través del sender de El bosc de Palomera, un circuït circular, marcat amb pintura de color taronja i alguns plafons informatius, de poc més de 4 Km i un desnivell d’uns 200 m i que té el seu inici al darrere de la Pleta de la Vila. Per aquest sender baixem a tocar de l’Aigua Salada, una riera que recull les aigües que dissolen les sals de les argiles de la fàcies Keuper que afloren més amunt, sota l’encavalcament de la serra d’Ensija. Però aquí no es coneix si les havien arribat a explotar com ho van fer a Gósol.

Plafó informatiu de la riera de l'Aigua Salada

Murs de contenció de l’erosió de l’Aigua Salada

Més avall trobem un primer pont penjant sobre l’Aigua Salada, i entre els materials que arrossega la riera hi ha fragments de lignit procedents de les explotacions que hi va haver aigües amunt.

Primer pont penjant sobre l’Aigua Salada 

Fragments de lignit arrossegats per la riera

Abans de creuar el pont sobre la riera, i de manera opcional, podem acostar-nos als Terrers de Palomera, uns monticles d’argila roja molt erosionats, anomenats xaragalls o bad-lands, pels quals ens hem de moure amb precaució perquè es tracta d’uns terrenys molt inestables. Entre les argiles apareixen petits filons de guix fibrós dipositat per la circulació d’aigua a través de les seves esquerdes.

Pels Terrers de Palomera

Petits filons de guix fibrós

Després de creuar el pont, continuem pel sender tot baixant fins a un segon mirador sobre el caos de blocs de Els Graus. Des d’aquí també gaudim de bones vistes de Saldes i del vessant sud de la serra del Cadí on es veuen unes curioses estructures geològiques que semblen plecs de tipus chevron.

Mirador del Graus

Plafó informatiu del mirador

Vistes sobre Saldes 

Chevrons al vessant sud de la serra del Cadí

A priori hom pot pensar que aquestes estructures són fruit del plegament d’unes capes subhoritzontals, tal i com es mostra a la figura.


Però tot plegat és una il·lusió, perquè les capes en realitat estan disposades de manera quasi vertical i els chevrons son el resultat de l’erosió dels corrents d’aigua que circulen pel vessant sud de la serra del Cadí.


Pel camí recorrem el caos de blocs de Els Graus

Després de veure tant curiosos fenòmens, retornem al camí el qual passa entre el caos de Els Graus com si fos un laberint. Després de recórrer els boscos de pins de Palomera, trobem un segon pont penjant sobre l’Aigua Salada. A partir d’aquí el camí remunta en direcció a la Pleta de la Vila. Als marges del camí trobem més plafons informatius sobre l’aprofitament dels boscos i sobre l’explotació de carbó a la comarca del Berguedà. 


Vistes del vessant sud del Pedraforca des de la Gallina Pelada,
punt culminant de la serra d’Ensija

Un cop arribem de nou a la Pleta de la Vila, tanquem aquest cercle que ens ha portat a visitar els Graus i els boscos de l’obaga de la serra d’Ensija. Des d’aquí retornem al coll de la Trapa per continuar per la carretera B-400 fins a Saldes, escenari del proper capítol de la història minera d’aquest sector de l’Alt Berguedà.

Bibliografia:
• Ullastre, Jordi  & Masriera, Alícia: Pedraforca. Estratigrafia y estructura, Treballs del Museu de Geologia, núm 12, 2004
• Soler R. & Oriola J.: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Benimprès SL, 1997
• Cuadros i Vila, Ignasi: La mineria a l’Alt Berguedà. Evolució històrica, dossier, 1986
• Serra i Rotés, Rosa et al.: Terra de carbó, Zenobita Ed., 2003
• Picas, J. & Prat, A.: Els telefèrics de carbó, Zenobita Ed., 2004
• Santandreu i Soler, M. Dolors: Passejada per la història de Saldes, rev. L’Erol, núm 65, 2000
• Martínez, Albert & Tudela, Marc: Els tresors geològics del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Ed.Itineraris Geològics, 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada