Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 6 d’octubre de 2020

Ventus i Isabel Benet: Volta al Pedraforca (II)

En el capítol anterior d’aquesta particular volta al Pedraforca pel sender PR C-127 (dit Pedraforca 360º), en la qual anem observant els materials i les estructures que formen el cos de la muntanya, ens vam quedar a la meitat de la ruta, això és, a la Jaça dels Prats (1668 m) on hi ha el refugi del Pedraforca més conegut com Refugi Lluís Estasen, dedicat a qui va ser un pioner de l’alpinisme i l’escalada a casa nostra i que va morir a l’edat de 56 anys víctima d’una embòlia, precisament quan es dirigia a posar la primera pedra d’aquest edifici l’any 1947.

El refugi del Pedraforca, més conegut com Lluís Estasen

Esquema geològic extret del Mapa geològic comarcal
de Catalunya, núm 14 (Berguedà), ICGC

Després del merescut descans i d’haver omplert les cantimplores, ja que al refugi hi ha la darrera font que trobarem fins arribar a Gósol, reprenem la ruta tot enfilant el sender que entra al bosc en direcció sud. Als 200 m arribem a una cruïlla on prenem el sender de l’esquerra per on anem planejant enmig d’un bosc de pi roig.

Continuem ruta seguint els senyals grocs i blancs del PR

Creuem un pedregar dit el Tarter

Pel sender creuem un vistós pedregar dit el Tarter. Si anéssim pel costerut corriol que s’enfila per aquesta tartera fins a la base de la Dent de Cabirols, podríem observar el contacte encavalcant entre els mantells Inferior i Superior del Pedraforca… però aquest no és l’objectiu d’aquest itinerari.

Pujant cap a la base de la Dent de Cabirols

Per això, després de creuar la tartera, continuem planejant fins a un collet d’on surt un corriol que s’enfila directament a l’Enforcadura… però aquesta tampoc és l’objectiu del nostre l’itinerari. Així que, a partir d’aquest collet, anem baixant fort pel camí de la Serra.

Baixem fort pel camí de la Serra

Més avall la inclinació es modera i l’erosió d’alguns torrents ens permeten d’observar les margues grises del Campanià-Maastrichtià (Cretaci superior) pertanyents al mantell Inferior del Pedraforca. Més enllà el sender es converteix en camí carreter i va a sortir a un prat sota la vermellosa paret del Roget.

L’erosió permet l’aflorament de les margues del Cretaci superior

Arribem sota la paret del Roget

Travessem el prat i desemboquem a una pista provinent de Saldes per la qual continuem en direcció SW mentre les blanques parets del Pollegó inferior es van alçant per damunt del Roget. Així arribem al coll de Jou (1541 m) on la pista acaba a l’antiga explotació de carbó a cel obert, actualment força coberta per la vegetació gràcies a la posterior restauració que s’hi va fer. Des d’aquí comença a treure el cap la Roca Roja Sud.

A les antigues explotacions de lignit de coll de Jou

Esquema de la parada 4

Aquí fem la quarta parada del dia per observar la “frenada” del mantell superior del Pedraforca i com els materials de detrítics de la fàcies garumniana el van fossilitzar. També aquests materials s’anaven dipositant discordantment sobre les margues amb carbó de finals del Cretaci en tractar-se de materials dits sinorogènics, això és, que es deformaven al mateix temps que es dipositaven.

Observació de l’encavalcament i la discordança al coll de Jou

Esquema de la fossilització del front del mantell Superior del Pedraforca

Des del continuem a la dreta per l’antic Camí dels Minaires, per on la gent de Gósol hi anava a treballar a les mines de Saldes, situades sota el Coll de Jou. Baixem fins a una bassa on es poden observar algunes capes de lignits. Des d’aquí ja prenem el sender que s’enfila cap al bosc sota les parets vermelloses de la Roca Roja sud.

Deixem enrere les antigues explotacions de carbó de coll de Jou

Entrem al bosc on iniciem un llarg flanqueig per la Solana de Capdevila. Per aquests topants afloren els materials del Cretaci superior del mantell Superior del Pedraforca i en ells podem trobar restes de gasteròpodes i rudistes, així com també les boniques flors del Carthamus caeruleus (o Carduncellus caeruleus), coneguda popularment com herba escurçonera, que és una planta que sembla un card però que pertany a la família de les compostes i que és molt abundant en terrenys secs de la regió mediterrània.

Entrem a un bosc de pi roig

Herba escurçonera

Ara anem en suau baixada fins desembocar a l’antiga pista de la Gravera, on s’explotaven les graves de la tartera que, des de l’Enforcadura, baixen cap al vessant de Gósol. Creuem aquesta pista i seguim a l’esquerra per un corriol mig amagat que davalla cap a l’abandonada casa de Cal Bardines tot trepitjant de nou les vermelles argiles i gresos de la fàcies garumniana. Des de la gran esplanada dels voltants del mas, tenim una bona vista dels Pollegons del Pedraforca i de la Roca Roja sud.

Tornem a trepitjar els materials detrítics vermells de la fàcies garumniana

Vista dels Pollegons i Roca Roja sud des de Cal Bardines

Aquí ens aturem per fer la parada 5 per observar els materials detrítics vermellosos d’inicis del Terciari de la Roca Roja sud (pertanyents a la fàcies garumniana) dipositats discordantment sobre les calcàries del Cretaci superior del vessant sud del Pollegó Inferior del Pedraforca.

Esquema de les parades 5 i 6 de l’itinerari

La vistosa discordància de la Roca Roja sud 
sobre les calcàries del Cretaci superior

Com el llibres d’una llibreria, que poden estar col·locats de diverses maneres, es diu que uns materials són concordants quan el contacte entre els seus estrats dibuixen un angle de zero graus, i són discordants quan aquest angle és superior a zero graus. Així un contacte discordant vol dir que entre el dipòsit del primer paquet de roques i el dipòsit del segon paquet, va passar alguna cosa…



Per continuar l’itinerari cal seguir els senyals per la dreta de la casa i creuar la carretera B.400 just en el trencall que condueix a Sorribes. Cal estar atents per deixar la carretera i prendre un sender que baixa a una clotada i que, després, remunta cap al proper mirador del Cap de la Creu (1437 m), on hi ha una capelleta dedicada a Sant Antoni Abad i on fem la sisena parada per observar la dilatada vista en totes direccions: cap al Pedraforca, la serra d’Ensija, el serrat del Verd, i el poble de Gósol que ja és molt a prop, arraulit al peu del turó on es troben les restes de la Vila Vella i del Castell… estem a punt de tancar el cercle.

Mirador del Cap de la Creu

Estem a punt de tancar el cercle

En aquest mirador estem a tocar d’un turó, dit Serrat del Puig, on afloren uns conglomerats poligènics, i d’edat oligocena, relacionats amb els que ja hem vist a la font de la Roca i a la Roca Roja nord. També podem observar, al marge de la carretera, com les calcàries del Cretaci inferior encavalquen les vistoses argiles vermelles de la fàcies garumniana d’inicis del Terciari.

L’encavalcament del Cretaci inferior sobre el Terciari 
des del mirador del Cap de la Creu

Per la pista vella ens acostem a Gósol

Ara ja només cal enfilar la pista vella de Gósol i entrar a la població per la rotonda del Segador i seguir fins la plaça Major on es tanca aquest llarg circuit al voltant del Pedraforca. Però aquí no s’acaba l’itinerari ja que resulta interessant enfilar-se al turó del castell on, a mitja pujada, hi ha un balcó amb un plafó informatiu sobre el ventall al·luvial de Gósol.

Esquema de la parada núm 7

Plafó informatiu del ventall al·luvial de Gósol

Aquí fem la setena i darrera parada ja que des d’aquest balcó s’observen tots el elements del ventall al·luvial de Gósol: la seva conca de recepció, sota el coll del Verdet; la seva canal que baixa pel torrent de Rubinat i, finalment, com s’escampen els sediments per la plana tot formant un terreny molt apropiat pels camps de cultiu.

Observació del ventall des del turó del castell

I ja que estem aquí, val la pena acabar d’enfilar-se fins les restes de la vila vella il·luminades per la daurada llum de la tarda, on hi destaquen les ruïnes de l’església de Santa Maria amb la seva alta torre quadrada que, després de ser la torre del castell, va passar a ser el campanar, i ara el seu sostre, al qual s’accedeix per unes escales metàl·liques, és un portentós mirador sobre el Pedraforca i la vall de Gósol, un magnífic complement per posar punt i final a aquest itinerari.

Al capdamunt del turó de Gósol 
posem punt i final d’aquest llarg itinerari

Tanmateix no ens acomiadem del tot del nostre Pastís Pedraforca, que ens ha acompanyat aquests darrers mesos, ja que en una altra ocasió veurem d’aprop els “ingredients” del mantell del Cadí… el pastís basal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada