En el capítol anterior d’aquesta història, ens vam quedar a Guardiola de Berguedà on vam trobar el contacte entre les argiles i guixos de la fàcies Keuper (la base del pastís intermedi, tècnicament dit Mantell inferior del Pedraforca) i els primers materials corresponents al Mantell del Cadí. Ara anirem a veure tots els “ingredients” d’aquest pastís basal i per això ens traslladarem a Bagà, població d’origen medieval i capital històrica, situada pocs quilòmetres al nord de Guardiola de Berguedà.
Ens trobem al
centre d’una gran esplanada per on discorre el riu Bastareny, afluent del
Llobregat el qual, en aquest sector, rep les aigües del riu de Gréixer i dels
torrents del Paller i de Sant Marc, entre d’altres. El poble es troba també en
un lloc de pas i comunicació entre el Berguedà i la Cerdanya a través del Túnel del Cadí que perfora la serra de
Moixeró, la qual ens tanca la vall pel nord.
Al nucli
històric de Bagà hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve, d’estil de transició del romànic al gòtic (s.XIV-XV). Al seu interior es pot veure una
interessant exposició dels treballs realitzats en la recent restauració del
campanar i la coberta, així com també es pot veure una bonica maqueta de com
seria el poble a l’Edat Mitjana. Als afores es poden veure restes de la muralla
així com també la Torre de la Portella, l´única que s’ha conservat sencera. També
s’ha de dir que Bagà fou lloc de naixença del cavaller i historiador medieval
Pere Tomic (s.XV), a qui li han dedicat un carrer.
A Bagà també
es troba la seu del Parc Natural Cadí-Moixeró on, en una petita sala, hi ha
diversos plafons que ens informen sobre la flora i la fauna del parc, així com
també sobre el ric patrimoni geològic, amb vitrines on s’hi exposen roques i
materials històrics. En aquesta seu també tenen molts tríptics informatius i
una petita botigueta.
Després d’aquesta
visita obligada, ara sí, prenem el cotxe per traslladar-nos uns quilòmetres
amunt per la carretera BV-4024, que puja al coll de Pal, tot seguint el curs
del riu de Gréixer aigües amunt fins situar-nos uns metres més enllà del pas
sota el viaducte de Gréixer, lloc on farem la primera parada del dia. A partir
d’aquí anirem baixant en direcció a Bagà tot observant els materials que
afloren als marges de la carretera en sentit cronològic, de més antics a més
moderns.
Fent una mica
de resum direm que el Mantell del Cadí
és una estructura tectònica complexa que s’estén des de la vall del Segre (a
l’oest) fins a la falla d’Albanyà (a l’est) i un xic més enllà. Pel nord,
aquest mantell està limitat per l’anomenat encavalcament de la Serra Cavallera
i pel sud per l’encavalcament de Vallfogona.
L’estructura
interna és un sinclinori obert de direcció E-W, dit Sinclinal de Ripoll, encara que a l’àrea de l’Alta Garrotxa
presenta una estructura molt més complexa i que ja vam entreveure quan vam
visitar el santuari de la Mare de Déu del Mont. Els
“ingredients” d’aquest mantell pertanyen, bàsicament, al Paleogen (Paleocè i
Eocè) encara que cap al nord també hi està inclòs el Paleozoic mitjà i superior
(Silurià, Devonià i Carbonífer) que pel moviment propi del mantell, aquests
materials van ser “arrancats” i desplaçats cap al sud.
Aquests
“ingredients” del Paleogen s’anaven dipositant a la conca d’avantpaís, dita Conca de l’Ebre, al mateix temps que
s’anaven movent, o emplaçant, els
mantells i col·locant-se els uns damunt dels altres. Aquests materials reben el
nom de sintectònics, o sigui que es
deformaven al mateix temps que es dipositaven, per això en ells s’hi poden
veure nombroses discordances progressives
de les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.
Comencem,
doncs, el nostre itinerari observant un esperó rocós i de colors vermellosos que
destaca al marge de la carretera. Es tracta de les anomenades Riolites de Gréixer, unes roques volcàniques de finals del Paleozoic, les
quals ja hem vist en altres itineraris. Si ens hi acostem, podrem observar la
seva característica textura fluïdal.
Si anéssim
més amunt per la carretera, podríem veure les pissarres i conglomerats de la
fàcies “culm” del Carbonífer i, seguidament, les calcàries del Devonià que
formen el cos de la Serra de Moixeró... però tot això ho deixarem per una altra
ocasió! A partir d’aquí anem de baixada per la carretera i fem la segona parada
just sota el viaducte on afloren les lutites i gresos de la fàcies
Buntsandstein, dit aquí Permotrias
(mot que prové de la contracció de Permià i Triàsic) perquè engloba el trànsit
entre les eres Primària i Secundària.
Continuem
avall per la carretera i fem la tercera parada poc després del pas sota el
viaducte on, als marges de la carretera afloren una sèrie de calcàries. Les
primeres que trobem pertanyen a la fàcies Muschelkalk del Triàsic, mentre que
les següents tenen un aspecte més nodulós i són del Maastrichtià (Cretaci
superior). Aquí observem una gran llacuna
estratigràfica ja que falten els materials del Triàsic superior, tot el
Juràssic i quasi tot el Cretaci. Ens trobem en una cruïlla molt important de camins,
tots ells senyalitzats amb diversos pals indicadors.
Al damunt
d’aquestes calcàries ja observem els materials de caràcter continental (argiles
i gresos) de la fàcies Garumniana i on, a altres llocs del Pirineu, s’hi han
trobat restes del darrers dinosaures. Al damunt d’aquests materials hi destaca
un paquet de calcàries molt blanques de caràcter lacustre, dites Calcàries de Vallcebre, i que formen un vistós serrat damunt nostre. Tot això ho podem
observar a la parada 4 de l’itinerari.
Quan aquest
paquet de calcàries talla la carretera, hi fem la parada número 5 per observar
com el riu de Gréixer hi excava un petit però bonic engorjat en aquestes
calcàries dit Estret de Malfrau. Tradicionalment es situa a l’interior
d’aquestes calcàries el trànsit entre les eres Secundària (Mesozoic) i
Terciària (Cenozoic).
Des d’aquest
punt de la carretera, i mirant cap al sud, podem observar com s’alça un altre
vistós paquet de calcàries: es tracta de les cèlebres Calcàries d’alveolines de l’Ilerdià i que ja hem vist en altres
itineraris. Entre aquests dos paquets calcaris s’obre una estreta vall, dita
Bac de Diví, sobre la qual discorre un dels viaductes de la carretera C-16.
En aquesta
estreta vall ja comencen a aflorar els materials d’edat terciària i que formen
el cos del Mantell del Cadí, i dels quals en parlarem en un proper capítol
d’aquesta història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada