Ja fa vora de dos anys que el nou coronavirus és tema d’actualitat. I em direu: com és que fa tan temps que no en parlem en aquesta secció? Potser sí que n’hauríem d’haver parlat més, però els mitjans de comunicació ja ens n’informaven. De totes maneres crec que ara podríem dir alguna cosa més que hem trobat explicada pels entesos en la matèria i que sembla força interessant. Es tracta del comportament del coronavirus SARS-CoV-2 causant de la malaltia anomenada Covid-19. Els coronavirus són coneguts des de fa molt temps, però fou una sorpresa trobar-ne una espècie particular, causant de l’actual pandèmia, que afecta les vies respiratòries i que pot arribar a provocar fins i tot la mort.
Els virus són
sempre paràsits de les cèl·lules, com unes màquines que hi penetren per a
fer-hi còpies a partir de genomes que hi troben. Però no sempre aconsegueixen
fer-ho amb exactitud, és a dir, experimenten mutacions amb certa facilitat. I
això és el que ha fet aquest virus tot originant diverses variants que els
investigadors han distingit posant-hi el nom de les lletres de l’alfabet grec.
Així la variant alfa ja era un 50%
més contagiosa que l’original, però la delta
i l’actual òmicron encara ho són molt
més, cosa que dificulta la recerca d’una vacuna eficaç. Cal dir, però, que
l’organisme humà, si es troba amb bona salut, ja té el seu sistema immunitari
que hi pot fer front amb les seves cèl·lules B que fabriquen anticossos que
combaten la infecció. També posseeix les cèl·lules T que destrueixen cèl·lules
infectades pel virus. Amb les vacunes s’enforteix el cos a fi de produir
aquestes cèl·lules protectores, sobretot en organismes depauperats o malalts.
I què es pot
dir de cara al futur? Esperem que la velocitat en produir-se mutacions
s’alenteixi i que les noves vacunes siguin suficients per aturar la pandèmia.
Els científics, certament, no ho veuen immediat i diuen que això encara pot
durar anys, però és clar que anirà perdent virulència i que el futur depèn molt
més del que fem els humans que no pas el que faci aquest coronavirus.
I trigarem
gaire a frenar els contagis?. Segons les estadístiques ja portem més de 245
milions d’infectats al món, dels quals hi ha més de 73 milions a Europa, i que ja
ha provocat més de 87.000 morts a Espanya i més de 16.000 al nostre Principat.
Tots estem ansiosos perquè això s’aturi, i tothom pensava que amb les vacunes
tot quedaria resolt... Doncs la qüestió no és així de clara, ni tan sols el
percentatge de vacunats és capaç de frenar-ho, ja que un vacunat té defenses
contra el coronavirus però no deixa de ser-ne portador i continua
transmetent-lo.
Per a un
efecte total, la vacuna hauria de ser també bloquejadora del coronavirus, la
qual cosa no sembla que tingui lloc amb moltes vacunes actuals i que, a més,
són de duració molt limitada. D’aquí que també se’ns aconselli dur mascareta
als vacunats i també es recomana una tercera dosi de reforç.
D’altra
banda, grups d’investigadors han mesurat la «càrrega viral» (és a dir, la
concentració de les partícules de virus) dels vacunats i han observat que
aquesta càrrega és un bon indicador de la contagiositat. Així ho ha demostrat
l’equip d’Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Trias i Pujol, segons se’ns diu
en un article publicat a la revista Nature
i confirmada per altres investigadors. Per això caldrà tenir controlat aquest
detall per combatre la propagació del virus i que serveixi per aturar la
pandèmia que tant ens està perjudicant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada