Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 25 de febrer de 2022

Mn. Francesc Nicolau: El gran nou telescopi espacial James Webb

Es va enlairar a l’espai el 25 de desembre passat i és un telescopi el doble de gran que el famós Hubble el qual, des de 1990, ha estat prenent vistes i descobrint moltes estructures còsmiques, però que, després de més de trenta anys, ja no té gaires més possibilitats.

Agencia SINC

La base d’aquest James Webb fa 22 metres per 12 d’ample, i el seu mirall —que per la seva grandària no va poder ser construït d’una sola peça— consta de 18 segments hexagonals amb un diàmetre total de 6,5 metres, mentre que el Hubble el tenia de 2,4 metres.

XLSemanal

La República

Aquest telescopi és fruit de la col·laboració de l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), l’Europea (ESA) i la del Canadà (CSA), amb la participació de quinze països més. Són milers els científics de més de 300 universitats que hi ha aportat la seva. El projecte començà ja a realitzar-se el 1996 i es calcula que ha costat uns 10.000 milions de dòlars i 40 milions d’hores de feina.

La Vanguardia

I és que per observar bé el cosmos s’ha de posar el telescopi en òrbita per tal d’evitar el gran obstacle que és l’atmosfera terrestre la qual, a més, absorbeix o deforma certes radiacions que ja no pot captar com cal un telescopi terrestre. Aquesta nitidesa que així s’obté permet d’albirar objectes llunyaníssims i, es clar, veure objectes llunyans és viatjar en el temps. Si aquests objectes estan a milions d’anys llum de distància, això vol dir que la llum que ens n’arriba ens diu com eren fa aquests milions d’anys.

BBC

Sembla segur que el James Webb ens facilitarà veure com eren objectes de «només» 300 milions d’anys després del Big Bang inicial que, com sabeu, va esdevenir fa uns 13.700 milions d’anys. Així s’aconseguirà albirar astres molt més llunyans dels que aconseguia captar el Hubble i que encara no ha pogut veure ningú. A més la nitidesa de visió dels objectes pròxims també facilitarà el progrés del seu coneixement, fins i tot podrem observar detalls en planetes que no són del nostre sistema solar.

I què hi podem dir, nosaltres, a tot això? Que ens alegrem del progrés científic que de ben segur se n’obtindrà. Però també creiem que ha estat una despesa molt gran la que ha ocasionat, cosa que fa pensar davant de les necessitats amb què es troben tants habitants de nostre planeta....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada