Per això actualment
s’ha establert una veritable cursa entre investigadors de tot el món que
cerquen tractaments i vacunes que frenin la seva expansió ja què, de moment, l’únic
remei per evitar el col·lapse sanitari és el confinament d’una bona part de la
població mundial, amb els perjudicis econòmics que això comporta. I per acabar-ho
d’adobar, per primer cop estem vivint una pandèmia en temps real, i una
muntanya d’informació, multiplicada per les reds socials, ens bombardeja
constantment, tot promovent l’alarma i el desconcert, coses que no ajuden a
resoldre la veritable crisi.
Per tot això
el SARS-CoV-2 és imatge de portada de la revista de divulgació científica Investigación y Ciencia d’aquest mes
d’abril. En ella apareixen dos articles sobre el tema: El coronavirus más mediático, d’Ignacio López-Goñi, catedràtic de
Microbiologia de la Universitat de Navarra; i La carrera contrarreloj frente al nuevo coronavirus, de Marta
Consuegra Fernández, doctora en Biomedicina, investigadora i professora de la
Universitat de Barcelona.
En aquests
articles s’adverteix que una bona part de l’allau d’informació que corre per
les webs especialitzades sobre el nou coronavirus, no ha tingut temps de passar
pels habituals controls de qualitat i que, per tant, es tracta d’informes
preliminars que, a voltes, contenen molts errors. I el primer que volen
desmentir és que aquest nou coronavirus hagi sortit d’un laboratori, producte
de la barreja artificial entre un coronavirus i el virus de la VIH.
Aspecte del nou coronavirus SARS-CoV-2
Altres
estudis no comprovats suggereixen que ens estan afectant dues soques del mateix
virus, i que la soca més antiga és menys transmisible que la que ens està
afectant més en aquest moment, i es va dir que el virus havia mutat, cosa que
va espantar a més d’un. Però es veu que el que s’ha d’entendre és que tots els
virus muten constantment, perquè el seu ARN polimerasa és molt maldestre a
l’hora de copiar-se i introdueix moltes errades (o mutacions) en cada còpia,
cosa que no passa a les cèl·lules perquè tenen un mecanisme de correcció.
Pangolí
A les
primeres notícies sobre el SARS-CoV-2 es parlava molt dels pangolins, uns
mamífers escamats i molt amenaçats i que solen vendre’s vius al mercat de Wuhan, com a portadors del nou coronavirus. També es parlava d’unes
serps... però investigadors de la Universitat de Bioenginyeria de Wuhan, que
portaven analitzant aquesta la qüestió des de finals del 2019, es van afanyar a
desmentir-ho ja que, si bé se sap que alguns ratpenats de la zona són
reservoris naturals del nou coronavirus, es desconeix l’identitat de l’animal
que va fer de pont entre els ratpenats i els humans, mecanisme dit zoonosi. Aquí hauriem d’afegir que, a
casa nostra, moltes associacions (com l’ICEK) han emès una crida en
defensa dels nostres innocents ratpenats (tan necessaris i tan amenaçats)
perquè no es converteixen en “cap de turc” d’aquesta crisi.
Mecanisme d'introducció a la cèl·lula
Ara la
qüestió està en trobar una vacuna, o tractament, que impedeixi que la proteïna
S, present a l’embolcall del coronavirus, s’acopli al receptor ACE2 de la
cèl·lula humana. Però els experts asseguren que aquesta tasca no és gens fàcil,
ja que s’ha de ser molt curós amb la seguretat d’una vacuna i tenir en compte
el tipus de resposta del nostre sistema immunitari a l’hora de generar
anticossos capaços de fer front a una infecció futura... i això vol temps!
De moment
només hi ha vacunes experimentals i no hi ha cap tractament eficaç que bloquegi
l’acció del virus i l’única cosa que es pot fer són les cures sanitàries i el
suport vital pels casos més greus, però s’estàn estudiant fàrmacs ja coneguts
que poden tenir efectes antivirals. S’espera, però, que la constant mutació del
virus el faci més adaptable al seu hoste (o sigui, els humans) i que cada cop
sigui menys letal però més transmisible... Al cap i a la fí aquesta és la cosa
que més l’interessa al virus.
Els articles
finalitzen amb una reflexió: aquest és el tercer brot d’aquesta família de
virus que s’ha succeït en els darrers 20 anys, i els experts preveuen que n’apareixeràn
de nous cada 10 anys, i per això demanen més recursos per a la investigació i
així poder evitar situacions de crisi sanitària en el futur. I des d’aquí
podríem afegir que, després d’això, res tornarà a ser com abans, però, de ben
segur, que valorarem molt més el luxe de les petites coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada