Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

diumenge, 12 d’abril de 2020

Amics del Museu: EL NOU CORONAVIRUS

El nou coronavirus, tècnicament anomenat SARS-CoV-2, és més conegut com el “coronavirus de Wuhan” perquè fou detectat per primer cop en aquesta ciutat xinesa a finals de desembre del 2019. Aquest coronavirus, com els seus precedents anteriors (el SARS-CoV del 2002, i el MERS-CoV del 2012) provoca, per regla general, una infecció de les vies respiratòries (la Covid-19) que pot ser lleu o moderada (o inclús asimptomàtica) en la majoria de casos, però que, segons com, pot derivar en una pneumonia greu i, en el pitjor dels pronòstics, pot provocar la mort. La seva ràpida expansió va obligar l’OMS a declarar-la, el passat 11 de març, com a pandèmia.


Per això actualment s’ha establert una veritable cursa entre investigadors de tot el món que cerquen tractaments i vacunes que frenin la seva expansió ja què, de moment, l’únic remei per evitar el col·lapse sanitari és el confinament d’una bona part de la població mundial, amb els perjudicis econòmics que això comporta. I per acabar-ho d’adobar, per primer cop estem vivint una pandèmia en temps real, i una muntanya d’informació, multiplicada per les reds socials, ens bombardeja constantment, tot promovent l’alarma i el desconcert, coses que no ajuden a resoldre la veritable crisi.


Per tot això el SARS-CoV-2 és imatge de portada de la revista de divulgació científica Investigación y Ciencia d’aquest mes d’abril. En ella apareixen dos articles sobre el tema: El coronavirus más mediático, d’Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra; i La carrera contrarreloj frente al nuevo coronavirus, de Marta Consuegra Fernández, doctora en Biomedicina, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona.

En aquests articles s’adverteix que una bona part de l’allau d’informació que corre per les webs especialitzades sobre el nou coronavirus, no ha tingut temps de passar pels habituals controls de qualitat i que, per tant, es tracta d’informes preliminars que, a voltes, contenen molts errors. I el primer que volen desmentir és que aquest nou coronavirus hagi sortit d’un laboratori, producte de la barreja artificial entre un coronavirus i el virus de la VIH.

Aspecte del nou coronavirus SARS-CoV-2

Altres estudis no comprovats suggereixen que ens estan afectant dues soques del mateix virus, i que la soca més antiga és menys transmisible que la que ens està afectant més en aquest moment, i es va dir que el virus havia mutat, cosa que va espantar a més d’un. Però es veu que el que s’ha d’entendre és que tots els virus muten constantment, perquè el seu ARN polimerasa és molt maldestre a l’hora de copiar-se i introdueix moltes errades (o mutacions) en cada còpia, cosa que no passa a les cèl·lules perquè tenen un mecanisme de correcció.

Pangolí

A les primeres notícies sobre el SARS-CoV-2 es parlava molt dels pangolins, uns mamífers escamats i molt amenaçats i que solen vendre’s vius al mercat de Wuhan, com a portadors del nou coronavirus. També es parlava d’unes serps... però investigadors de la Universitat de Bioenginyeria de Wuhan, que portaven analitzant aquesta la qüestió des de finals del 2019, es van afanyar a desmentir-ho ja que, si bé se sap que alguns ratpenats de la zona són reservoris naturals del nou coronavirus, es desconeix l’identitat de l’animal que va fer de pont entre els ratpenats i els humans, mecanisme dit zoonosi. Aquí hauriem d’afegir que, a casa nostra, moltes associacions (com l’ICEK) han emès una crida en defensa dels nostres innocents ratpenats (tan necessaris i tan amenaçats) perquè no es converteixen en “cap de turc” d’aquesta crisi.

Mecanisme d'introducció a la cèl·lula

Ara la qüestió està en trobar una vacuna, o tractament, que impedeixi que la proteïna S, present a l’embolcall del coronavirus, s’acopli al receptor ACE2 de la cèl·lula humana. Però els experts asseguren que aquesta tasca no és gens fàcil, ja que s’ha de ser molt curós amb la seguretat d’una vacuna i tenir en compte el tipus de resposta del nostre sistema immunitari a l’hora de generar anticossos capaços de fer front a una infecció futura... i això vol temps!

De moment només hi ha vacunes experimentals i no hi ha cap tractament eficaç que bloquegi l’acció del virus i l’única cosa que es pot fer són les cures sanitàries i el suport vital pels casos més greus, però s’estàn estudiant fàrmacs ja coneguts que poden tenir efectes antivirals. S’espera, però, que la constant mutació del virus el faci més adaptable al seu hoste (o sigui, els humans) i que cada cop sigui menys letal però més transmisible... Al cap i a la fí aquesta és la cosa que més l’interessa al virus.

Els articles finalitzen amb una reflexió: aquest és el tercer brot d’aquesta família de virus que s’ha succeït en els darrers 20 anys, i els experts preveuen que n’apareixeràn de nous cada 10 anys, i per això demanen més recursos per a la investigació i així poder evitar situacions de crisi sanitària en el futur. I des d’aquí podríem afegir que, després d’això, res tornarà a ser com abans, però, de ben segur, que valorarem molt més el luxe de les petites coses.

Cap comentari:

Publica un comentari