Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 23 de juny de 2021

Mn. Francesc Nicolau: La detecció d'ones gravitacionals va progressant

Es tracta de comprovar una predicció d’Einstein que, en la teoria de la relativitat generalitzada, afirmava l’existència d’aquesta mena d’ones. Segons ell, una acceleració intensa d’un camp gravitatori  de produir unes ones a l’espai (o, millor dit, a l’espai-temps, segons la seva concepció del cosmos) que es propaguen a la velocitat de la llum. L’amplitud d’aquestes ones és sempre molt petita, de l’ordre del diàmetre d’un àtom. El mateix Einstein no creia pas que algun dia es poguessin detectar. I pel que fa a les causes productores d’acceleració intensa de gravetat, s’hi assenyalen: el sistema binari de dos forats negres o de dues estrelles neutròniques, l’esfondrament d’una supernova que es transforma en un forat negre, el xoc de dos astres molt massius...

Per difícil que sigui detectar aquestes ones, hi hagué qui ho cregué possible i es fundà el 1992 a Amèrica el projecte LIGO (Laser Interferometer Gravitation wave Observatori) el qual, a base d’interferometria amb làser, semblava que es podria aconseguir. La cosa havia tingut el seu al·licient quan es veié que l’única explicació plausible del fet detectat en el sistema binari de dos forats negres — l’objecte PSR B1913+16 — el qual perdia energia que  emetia en forma d’ones gravitacionals. Els qui ho van descobrir van rebre el premi Nobel de Física l’any 1993.


El LIGO consta de dos observatoris separats 3.000 km ( l’un està a Louisiana i l’altre a Washington), constituïts per dos tubs, amb el buit al seu interior, d’1,2 metres de diàmetre i 9 km de llargada, units per l’extrem en perpendicular. La primera detecció del LIGO que es pogué considerar segura va ser l’11 de febrer del 2016 i fou per causa de l’esfondrament d’una estrella que originà un forat negre a 1.300 milions d’anys llum de distància. I n’han aconseguit d’altres.

Però ara els europeus de l’ESA (European Space Agency) també hi ha volgut intervenir i ho han fet d’una altra manera: amb una espacial que porta una altra mena de detector, la LISA Pathfinder, llançada a l’espai el 2 de desembre del 2015 i posada en una òrbita cementiri, és a dir, en un punt on es compensen les gravetats de la Terra i del Sol, dit punt de Lagrange, on l’artefacte es pot mantenir fix. Porta dos cubs d’or i platí situats en caiguda lliure, sense ser afectats per la gravetat. Només una ona gravitacional els pot somoure.


L’èxit ha estat total i això obre la porta a fer l’observatori que  havien pensat i que constarà de tres sondes similars situades en punts de Lagrange, cosa que comportarà una distància entre elles de milions de quilòmetres, això facilitarà la detecció d’ones gravitacionals molt més dèbils que les que fins ara ha pogut captar LIGO. No cal dir que els desitgem tot l’èxit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada