Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 3 de març de 2020

Mn. Francesc Nicolau: Mercuri i Venus, planetes interiors

Primera xerrada del segon cicle de conferències, sobre el tema El sistema solar després dels decobriments del Hubble (II), que va pronunciar Mn. Francesc Nicolau el dia 20 de febrer del 2020 a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona.

Actualment, es considera que hi ha vuit planetes. Es divideixen en quatre de rocosos (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) i quatre de gasosos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). Plutó abans es considerava planeta, però és molt petit i gira fora del pla de l’eclíptica i juntament amb ell, altres cossos iguals o més petits que la Lluna, formant el cinturó de Kuiper. Mercuri i Venus són interiors per està situats entre la Terra i el Sol. Els exteriors són la resta més enllà de la Terra en òrbites més allunyades.


Mercuri és el més petit dels planetes. Hi ha fotografies actuals amb la superfície parcialment amb color blavós, però que no es degut a la presència d’aigua. Mercuri no és gaire més gran que la Lluna i un terç més petit que la Terra. Però la densitat d’ambdós planetes es quasi igual; això es degut a què Mercuri té un important nucli metàl·lic. Encara que es visible a ull nu, la proximitat al Sol fa que només es pugui veure poc abans de l’alba o poc després de la posta del Sol.


La seva distància al Sol oscil·la entre 46 i 70 milions de quilòmetres, essent, per això, molt el·líptica. La duració del dia (rotació sobre el seu eix) és de 58 dies terrestres i la nit altres 58, però l’any dura 88 dies terrestres. Aquest fet motiva que les temperatures de la superfície vagin de -183º i 427ºC (aquest contrast provoca esquerdes de mida diversa). No hi ha cap mena d’atmosfera, ni aigua, a excepció de petites quantitats de gel observat a llocs molt ombrívols. Té camp magnètic, però és molt feble: 1% del de la Terra.


El 1639, Pierre Gassendi va poder observar com Venus tapava a Mercuri, davant del Sol; aquest fet no es tornarà a produir fins l’any 2133. Giovanni Schiaparelli, a finals del segle XIX, va fer el primer mapa de la superfície, però molt imperfecte.


La sonda Mariner 10 va ser el primer dels Mariners en arribar a Mercuri. El 1974 va ser llançat a l’espai i va aprofitar la gravetat de Venus per arribar-hi, on va prendre moltes imatges, però no de les dues cares. La seva superfície està plena de cràters, alguns d’ells antics volcans. Tambè, esquerdes, algunes gegants, com comentavem més amunt. A Mercuri s’havien observat unes “anomalies” gravitatòries en el seu moviment i que es volien explicar per l’existència d’un satèl·lit (fins i tot se li va posar nom: “Vulcanus”), fet refutat un cop s’aplicaren als càlculs la teoria de la relativitat d’Einstein. La Mariner 10 va arribar a 327 km de la superfície i va arribar a fer-ne tres passades, fins a quedar reduït a un objecte mort que ara gira al voltant del Sol.


La sonda Messenger fou llançada el 2 d’agost de 2004 i va arribar a Mercuri el 2008. També va fer-ne tres passades. Les imatges preses són molt més perfectes i del 100% de la seva superfície. Va comprovar els craters d’impacte i de volcans. Va determinar la densitat del planeta. La seva missió va durar fins al 2015, caient finalment al damunt del planeta.


Venus sempre se l’ha tingut com a germà de la Terra, per tenir diàmetres similars (Venus uns 12.100 km i la Terra uns 12.756). La seva composició rocosa es similar, amb nucli de ferro, amb mantell i escorça. La seva òrbita es quasi circular. Triga 225 dies en donar una volta al Sol. Brilla moltíssim, reflectint el 64% de la llum que rep. Venus és un planeta envoltat de gas, amb una atmosfera de 70 km de gruix. La seva composició es d’un 95% de diòxid de carboni, 4% de nitrogen i petites quantitats d’aigua, àcid sulfúric, etc.


La seva superfície és molt calenta, arribant als 455º (les sondes es fonen abans d’arribar a la superfície; només ho ha aconseguit una). El radar ens diu que hi ha relleu, amb muntanyes de 2.000 i 3.000 m d’alçaria, amb pocs cràters (tots grossos), ja que l’atmosfera para els impactes i no se’n poden formar de petits. També hi ha volcans. Els seus núvols triguen 4 dies en donar una volta a la superfície, però el dia del planeta triga 243 dies terrestres.


Els russos hi van enviar les sondes Venera. Entre el 1970 i el 1972, van poder entrar en òrbita la 7 i la 8. La Mariner 10 del 1974 va fer medicions de prop, camí de Mercuri, donant molts detalls de Venus. La Venera 10 el 1975 portava 4 sondes, una va arribar a la superfície i va emetre durant 45 minuts, demostrant que l’atmosfera esta formada per tres capes diferents. Va orbitar fins 1992, realitzant molts experiments. La 13 i la 14 van fer moltes fotografies que ja eren en colori van retratar els volcans i descobrir la tectònica de plaques. A l’atmosfera hi ha moltes turbulències als seus núvols. El 1989 la sonda Magallanes americana va fer sis cicles d’observacions i el seu mapa.

NOTA: Si voleu veure el documental que es va projectar a la conferència, cliqueu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari