Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 5 de juny de 2019

Mn. Francesc Nicolau: Descobert el dinosaure carnívor més antic


És Itàlia el país de la descoberta, i l’antiguitat del fòssil és d’uns 198 milions d’anys (Juràssic inferior). La seva troballa anticipa d’uns 25 milions d’anys l’aparició dels grans dinosaures depredadors més antics que es coneixien fins ara.

S’ha vist que era de grans dimensions i devia pesar una tona aproximadament ja que el seu cos feia 8 metres de llargada. Se li a posat el nom de Saltriovenator zanellai, nom que li ve de tractar-se d’un depredador (venator és un mot llatí que vol dir caçador) trobat a la població de Saltrio (a uns 80 Km al nord de Milà), i zanellai pel seu descobridor que es diu Angelo Zanella i que és un ciutadà aficionat als fòssils.

Cristiano Dal Sasso (esquerra) amb Angelo Zanella 

El paleontòleg del Museu d’Història Natural de Milà, Cristiano Dal Sasso, és qui ha dirigit la investigació dels ossos trobats per Zanella fins arribar a les conclusions que s’han publicat recentment. Entre altres coses ens diu que «En aquesta època del Juràssic inferior hi havia pocs carnívors, i la majoria eren petits. Fins ara el més gran era el Cryolophosaurus que es va trobar a l’Antàrtida i era un 15% més petit que aquest» Del nou trobat no es coneix si era mascle o femella, ni quina va ser la causa de la seva mort, però els seus ossos indiquen que encara es trobava en fase de creixement i que tindria uns 24 anys d’edat.

El paleontòleg Cristiano Dal Sasso 
qui ha estudiat aquest fòssil amb detall

Aquest paleontòleg considera important la troballa perquè ajuda a entendre l’evolució simultània entre els grans carnívors i els grans hervíbors, ja que últimament s’han trobat també grans dinosaures hervíbors, cosa que lliga amb la coexistència dels dos tipus . I pel que fa a la mort del Saltriovenator sembla que es pot assegurar que va morir al continent però que després el seu cadàver va arribar al mar transportat pel cabal d’algun riu, acabant a la vora de la platja, ja que els sediment incorporat als ossos trobats és clarament de sorra marina, i es veuen els ossos perforats per mol·luscs i altres animals que segurament se’n menjaven trossos abans que fossin sepultats. En aquella època la Llombardia tenia unes platges pràcticament tropicals.

Afegim.hi encara que el que hem explicat d’interpretació del fòssil és actual, però la troballa feta per Zanella va ser al 1996. Aquest aficionat va veure que sortien uns ossos d’unes roques i se’ls endugué a casa. Més tard decidí comunicar-ho als experts que, com hem dit, han estudiat aquestes restes amb detall i ara han donat la notícia, després d’anys d’estudi minuciós.

A Itàlia una cosa semblant ja havia passat amb un altre fòssil de dinosaure, trobat a Pietraroia (Campània). Era un dinosaure petit que el seu descobridor retingué amagat a casa seva durant 13 anys fins que els paleontòlegs en tingueren notícia. També va ser Dal Sasso qui l’estudià i li posà nom: Scipionyx. Coses de la història de la ciència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada