Crec que tots
els nostres lectors estan ben d’acord amb aquesta afirmació, però em diran: a
què ve ara parlar d’això? Doncs és perquè m`he trobat el text d’una entrevista
que es va fer al P. David Brown, s.j.,
en la qual sortia aquest tema.
El P. David Brown
El P. David
Brown és un jesuïta americà que va nèixer a Louisiana el 1967, i és un dels 13
investigadors que treballen a l’Observatori Astronòmic del Vaticà, bo i alternant
aquesta tasca amb la que du a terme amb el telescopi del mont Graham d’Arizona,
amb el qual investiga la constitució de les estrelles «subnanes», que ens poden
dir alguna cosa del que pasarà amb el Sol quan acabi la seva «vida». I és que
ell, abans d’entrar a l’orde dels jesuïtes, havia estudiat Ciències Físiques i
dels jesuïtes astrònoms us haig de dir que n’hi ha 35 que han tingut l’honor de
veure reconeguda la seva obra amb uns cràters de la Lluna que ara porten els
seus noms.
Així, doncs,
el P. Brown ens diu que quan estudiava física se li presentava la pregunta del
perquè de l’estructura de la matèria i l’ordre admirable que hi ha a la natura,
amb les seves lleis: «La ciència em portà fins a un cert punt, no més enllà,
però les preguntes continuen i es tornen filosòfiques i teològiques», explica.
I és per això que poc després de llicenciar-se entrà als jesuïtes. I a les
preguntes de l’entrevistador sobre si la ciència pot demostrar l’existència de
Déu, ell respon que essent Déu transcendent no pot ser objecte de la ciència
experimental, però sí que la ciència en dona suggeriments. Fins i tot la
teoria de la relativitat, diu, ajuda a la filosofia i la teologia a aclarir la
comprensió del temps i de l’espai, i també la mecànica quàntica, amb el seu indeterminisme,
pot contribuir a la discussió sobre causalitat i lliure albir.
A la pregunta
de si en la col·laboració amb altres científics es trobava amb ateus, respon
dient que se n’ha trobat molts que estan oberts a les preguntes sobre la
transcendència i que no s’ha trobat mai amb cap hostilitat. I nosaltres hi
afegirem: és que n’hi ha molts que són agnòstics, però no tants que siguin
ateus convençuts, i per això en general són respectuosos amb els creients.
I preguntar
sobre la possible incompatibilitat entre alguna teoria científica i la fe,
contesta que s’ha vist al llarg de la història que si semblava alguna vegada
que hi havia contradicció s’han acabat sempre trobant-se fe i ciència en la
veritat. I és que una veritat que ho sigui de debó no pot contradir una altra
veritat. La cosa és clara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada