Durant els dies 17 i 18 de febrer
s'ha celebrat la XXXI edició de la Fira de Minerals de Castelló. El dia de la
primera jornada va començar amb una densa boira sobre la plana castellonenca
que va fer despistar a més d’un amb el cotxe, doncs la visibilitat era molt
escassa. Tot i així, poc a poc la boira es va anar esvaint, arribant a lluir el
sol per tal de gaudir -a la fi- d'un bon dia de minerals.
Poques fotos he pogut fer doncs
la fal·lera per veure minerals sumada a les converses amb amics i coneguts, les
obligades parades per fer el vermut i el dinar... van fer que el dia es passés
sense que me n’adonés.
En quant a minerals molta
varietat, tant en quantitat com en qualitat. Destacar que es un tipus de Fira
ben interessant pels amants de la sistemàtica doncs n'hi ha i en abundants
proporcions, sobretot de la Comunitat Valenciana. El fet que gran part dels
expositors són "buscadors" fa que es puguin trobar coses molt
diferents a les vistes habitualment en fires més grans, com la Fira de Sants a
Barcelona, la de la Escuela de Minas a Madrid o a Expominer.
Del que vaig veure, m’agradaria
destacar unes estaurolites de Montejo de la Sierra, a Madrid, en matriu de
mica-esquist, alguns amb porfiroblastes ben desenvolupats; algunes mostres de
stolzita -un rar wolframat- de La Tala, Salamanca, Castilla y León; nòduls de
cordierita amb lluents creixements interiors d'almandina de El Hoyazo, a Níjar, Almería; variscita en vetes de Palazuelo de Las Cuevas
a Zamora, Castilla y León; un grup d’exemplars maclats de Cassiterita de mines de Penouta
a Viana do Bolo, Ourense, entre altres. També vam gaudir d'un expositor
especialitzat en sistemàtica “pura i dura”, cosa que fa que sigui una paradeta
molt concorreguda i del que no es possible ressenyar tot el que duia, sí que
cal dir que es van veure bons exemplars de quars -varietat jacint de Compostela-,
d'intens color vermell en forma de "pinyes" tant de forma
individualitzades com en matriu de guix, i d'altres mostres amb major
desenvolupament del prisma i també en matriu de guix i finalment altres
biterminats, tots ells de Chella a València.
A la fira vam poder aconseguir la
revista Paleomina de la qual s'ha publicat el darrer número 9 gràcies a
l'infatigable esforç de Rafael Galiana a qui s'ha de reconèixer el mèrit.
Continuant amb els minerals,
sempre val la pena parlar dels provinents del Marroc. Entre aquests destacava
material de la mina Bou Nahas com les interessants mostres de pirita,
marcassita, barita o quars ametista de Tata, difícils de trobar per estar
implantats en matriu; quarsos amb inclusions de clorita en hàbit tipus fissura
alpina (amb el prisma elongat i aixafat mostrant dos de les sis cares ben
desenvolupades) de la zona d'Imilchil, l'anti-Atlas. Del nord de la península
Ibèrica bona sistemàtica de la mina de Carlés a Salas, Astúries; coure natiu de
El Valle-Boinás a Belmonte de Miranda, Astúries, de bonic i encès color coure
-i mai millor dit-, com també minerals de la mina Aguablanca a Monesterio,
Badajoz com epidota i andradita.
Hi havia bon assortiment de
fòssils dels quals no en puc parlar doncs els meu coneixement en aquesta branca
de la geologia és escàs.
Afegir finalment un agraïment als
organitzadors d'aquesta interessant Fira i en especial a Manuel Canseco, a qui
vaig tenir el plaer de conèixer i de saludar.
Fotos: Carles Manresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada