Els dies 1, 2 i 3 de Març de 2024 tindrà lloc la MINERALEXPO Barcelona-Sants a les Cotxeres (C. de Sants, 79).
El nostre company i col·laborador del MGSB, Joan Corbacho, qui ja ha escrit diversos llibres i articles a la revista Batalleria és, a més d’un expert paleontòleg, membre de l’Associació de Perits i Taxadors de Catalunya (APTC) i per això acaba de publicar un nou llibre únic en el seu gènere, Manual esencial para peritos en Paleontologia, ja que és el primer que s’ha escrit sobre el tema de les falsificacions i de com detectar-les.
El text (en castellà i anglès) s’estructura en diversos apartats entre els quals està la història de les falsificacions, tipus de falsificacions i mètodes de detecció, certificats d’autenticitat i documentació necessària a l’hora de donar o vendre fòssils.
El text va acompanyat d’esquemes molt aclaridors, així com també de
fotografies a tot color de falsificacions reals.
Aquest llibre
no solament és útil per als professionals perits en Paleontologia sinó que
també ho és per a col·leccionistes i paleontòlegs aficionats.
Com que és una ,malaltia que afecta tanta gent, és interessant tota notícia que faci referència a vèncer-la. Actualment, les estadístiques ens diuen que el 10% de les persones de més de 65 anys pateixen d’Alzeimer, que vol dir que al món hi ha uns 46 milions d’individus amb aquesta malaltia. També s’ha calculat que cada tres segons, de mitjana, se’n declara un nou cas. I la cosa no acaba aquí: es constata que va en augment i que, si no es troba res que ho aturi, cap al 2050 se n’haurà triplicat la incidència.
Per això la
troballa d’un nou fàrmac que s’ha mostrat eficaç és una bona notícia. Ha estat
als Estats Units d’Amèrica i la seva Administració d’Aliments i Medicaments
(FDA) va atorgar-ne l’aprovació amb el nom de Leqembi. I quins són els seus efectes? Doncs no són gaire
espectaculars: no pot revertir el curs de la malaltia, però sí que l’alenteix
un 27% en persones que es troben en les primeres fases.
Ara bé, la
FDA ha donat llum verda a aquest medicament amb un advertiment: que no es pot
administrar a pacients amb risc d’hemorràgia cerebral perquè s’ha vist que hi
ha qui, per causa d’un gen especial que afecta un 15% de malalts d’Alzeimer,
tenen una disposició corporal que prendre el Leqembi els pot causar l’esmentada hemorràgia, cosa que s’ha
percebut en diversos casos, alguns dels quals han estat fatals.
Com veieu no
és una notícia de gaire transcendència, però millorar l’estat d’un pacient i
endarrerir la pèrdua de facultats és, sens dubte, una bona descoberta encara
que el seu cost és força elevat: uns 26.500 dòlars l’any (o sigui uns 24.400 €)
cosa inassequible per famílies amb una economia modesta. De ben segur que, amb
el temps, es millorarà l’eficàcia i també el preu.
Aquests dies, i fins el 14 de gener, es pot veure al CaixaForum de Barcelona una altra proposta que relaciona cultura i ciència: l'exposició Art i Natura. Un segle de biomorfisme. Es tracta d’una mostra que reuneix un conjunt de peces procedents del Musée National d’Art Moderne George Pompidou on pintors, escultors, fotògrafs, dissenyadors i arquitectes tenen en comú que algunes de les seves obres estan directament inspirades en la natura.
Les
imatges que oferien els cada cop més potents microscopis, van ser font
d’inspiració de pintors de gran renom com Dalí, Picasso, Miró, Kandinski,
Tanguy, els quals tenen una representació d’obres surrealistes i abstractes.
Obres de Tanguy i Kandisnky
També
els escultors desenvolupen les seves obres amb formes molt “orgàniques” i amb
els materials més diversos, i dissenyadors i arquitectes reconeguts, com Alvar
Aalto, també tenen obres de clara inspiració naturalista com una làmpada de
vidre que semblen papallones en ple vol, un arbre que es converteix en banc de
fusta, o una tauleta en forma de fulla de ginkgo.
Algunes
pantalles tàctils ens introdueixen en els difícils conceptes d’adaptació i
transformació al que la naturalesa ens sotmet als organismes, els quals
responen de maneres ben diverses tot adoptant, de vegades, formes ben
artístiques.
Els
artistes també evolucionen juntament amb les noves tecnologies (com la
impressió 3D) tot incorporant-les com a mitjans d’expressió, on alguns en fan
denúncia del malbaratament actual i del canvi climàtic. Tota una experiència!
El passat 19 de desembre va obrir de nou les seves portes l’antic Museu Martorell després d’haver estat tancat des de l’any 2010 a l’espera d’una rehabilitació, cosa que es va accelerar a finals del 2018 quan, per causa d’unes fortes pluges, es va inundar part de l’edifici. Les esperades reformes, però, no van arribar fins a l’any 2021 i encara continuen a hores d’ara, per això l’accés no es fa per la clàssica façana que dona al Parc de la Ciutadella sinó pel Passeig de Picasso.
Després
d’aquesta remodelació, el museu s‘ha convertit en el Centre Martorell d’Exposicions destinat a mostrar exposicions
temporals relacionades amb el Museu de Ciències Naturals (Museu Blau), i per acabar bé aquest any 2023 hem anat a donar-hi un cop d'ull a aquest nou espai d'exposicions.
Així,
després d’accedir a la petita sala que fa de distribuïdor, on hi ha les
taquilles, els lavabos i una petita botiga, anem cap a la dreta (o Sala de Mar)
on es mostra l’exposició Natura o
Cultura?, un repàs a l’evolució dels museus d’història natural, des dels
seus orígens en els antics gabinets de curiositats fins als actuals espais on
es pretén fomentar l’educació, la reflexió i l’intercanvi de coneixements, tot
gaudint del material que s’hi exposa.
A
través d’un recorregut lineal i cronològic, presidit pel gran esquelet d’un
elefant que va viure al zoològic de Barcelona, passem entre grans plafons
retroil·luminats (amb informació en tres idiomes: català, castellà i anglès), i
mobles antics amb materials històrics d’investigació.
Així
ens assabentem que el Museu Martorell va néixer gràcies al llegat i les
aportacions de l’arqueòleg i naturalista Francesc Martorell i Peña (1822-1878),
qui va donar a la ciutat les seves col·leccions d’antiguitats, arqueologia i
ciències naturals, així com també de la seva important biblioteca, per tal que
no es perdessin després de la seva prematura mort.
L’edifici, d’estil neoclàssic, és una obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i es va construir entre els anys 1878 i 1882, i és el primer de Barcelona que va ser dissenyat expressament per a convertir-se en un museu obert al públic. Es va inaugurar el mateix any 1882 amb el nom de Museo Martorell de Arqueologia y Ciencias Naturales i va ser una de les primeres construccions que es van fer en l'espai que va quedar després de l’enderroc de la ciutadella de Vauvan que vigilava la ciutat des del 1714.
Amb els anys, les col·leccions d’arqueologia van anar a parar a un altre lloc i el museu Martorell es va dedicar únicament a les Ciències de la Terra, tot nodrint-se de diverses donacions, com la col·lecció de sals de Cardona que ara s’exhibeix dins la seva vitrina, convenientment restaurada per tal de conservar aquest material tan delicat.
A dia
d’avui sembla que aquestes col·leccions estan ben guardades en un edifici
proper, i que una petita part està exposada al modern Museu Blau del Fòrum. Un
altre tema són els famosos grans blocs de roques que s’hi exposaven al jardí a
banda i banda de la façana que dona al Parc de la Ciutadella i que ara resten
mig escampats pels voltants, alguns protegits i alguns mig destruïts per causa
de les obres que s’hi fan als jardins on, se suposa, que s’exhibiran els blocs
“supervivents” i, segurament, alguns de nous.
Després
entrem a la Sala de Muntanya on l’escultor i taxidermista granadí Antonio Pérez
Rodriguez, a base d’animals que han finit de mort natural o pel control
cinegètic, ha muntat una curiosa exposició, dita Wow. Animals de Museu, on aquests animals dissecats adopten postures ben
reals, amb escenes de la seva vida, per tal que, com diu l’artista, “la bellesa
duri més”. Les “escultures” van acompanyades d’informació sobre el tema i la distribució
mundial dels animals representats en cada figura.
Feta
aquesta visita, anem a donar un cop d’ull al també remodelat hivernacle, un
edifici d’estil modernista, obra de l’arquitecte Josep Amargós, construït amb
ferro i vidre l’any 1887 per tal d’allotjar plantes de climes càlids, i que va
formar part del conjunt d’edificacions de l’Exposició Universal del 1888.
Finalitzem, doncs, aquesta crònica i aprofitem l'avinentesa per a desitjar a tothom un Feliç Any Nou 2024.
Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Isabel Benet i Xavier Rodríguez
Després de visitar la molt recomanada exposició Dinosaures de la Patagònia que aquests dies té lloc al CosmoCaixa de Barcelona, per a complementar-la hem anat a veure uns dels jaciments més importants d’icnites de dinosaures de la Noguera: els jaciments de La Maçana i del Doll, tots dos a tocar de la carretera C-13, entre Camarasa i Tremp, també anomenada Carretera del Doll.
Anant
per aquesta carretera en direcció nord, després de passar sobre la presa del
pantà de Camarasa, que reté les aigües del riu Noguera Pallaresa, cal estar
atents ja que a l’alçada del Km 55 està el jaciment de La Maçana, però
l’aparcament el tenim a mà esquerra en un lloc amb poca visibilitat per la qual
cosa és millor continuar uns metres fins a la cruïlla de Figuerola de Meià on
podem canviar de sentit i així encarar millor l’entrada al pàrquing que està un
xic descarnada.
Amb
molt de compte creuem la carretera i enfilem un corriol que ens deixa en el que
sembla una antiga explotació de graves, la qual va deixar a l’aire el sostre d’un
estrat calcari ple de petjades. Un plafó, molt deteriorat, només ens informa
que estem en un jaciment paleontològic que cal respectar.
La
major part de les petjades que es poden observar tenen forma circular, algunes
de gran mida i fondària (fins a 10 cm), i van ser deixades per dinosaures
sauròpodes, presumiblement Titanosaures, que es desplaçaven en ramats per
damunt una plana fangosa fa entre 70 i 65 milions d’anys. Malgrat això, sembla
ser que també es poden trobar icnites d’ornitòpodes i de teròpodes.
Ens
trobem dins els materials de caràcter continental (limolites, gresos i
calcàries lacustres) de la fàcies garumniana del Cretaci final que afloren
damunt el Mantell de les Serres Marginals. Aquest jaciment, juntament amb el
del Doll, es pot relacionar amb el de la Mata del Viudà, situat
a l’extrem oest de la vall d’Àger, i i el de la Vall d’Ariet,
situat l’extrem est de la veïna Vall de Meià.
Ara
ens traslladem al jaciment del Doll situat a mà esquerra entre els quilòmetres
58 i 57 de la mateixa carretera en direcció a Tremp. Aquí també és millor anar
uns metres més endavant fins a la cruïlla amb el poble de Fontllonga per
canviar el sentit i deixar el cotxe en una ampla esplanada. El jaciment, de
similars característiques que l’anterior, també està assenyalat amb un plafó informatiu
molt deteriorat i igualment està situat al sostre d’un estrat de calcàries
lacustres de la fàcies garumniana.
Aquests
dos jaciments, de més de 1000 petjades, van ser donats a conèixer l’any 1993
pel nostre consoci Antonio Lacasa, investigador i membre de l’Institut d’Estudis
Ilerdencs i són un dels atractius del nou Geoparc Mundial Orígens.
Per a
completar la visita, anem fins a la Baronia de Sant Oïsme a veure el conjunt
medieval format per una església romànica i una torre rodona que es pujar fins
al seu capdamunt des d’on es té una bona vista dels Montsecs d’Ares i de Meià
separats pel profund engorjat de Terradets. Als nostres peus tenim el pantà de
Camarasa, malauradament molt migrat a causa de la sequera que patim des de fa
tan temps...
Finalitzem
aquesta jornada amb una visita al nucli històric d’Àger i amb un bon dinar al restaurant
Casa Xalets, i aprofitem que s’acosten les festes nadalenques per desitjar a
tothom unes Bones Festes!!!!
