Isabel Benet, Serres Marginals VIII: Monteró

Amb el nou any, reprenem les nostres observacions del mantell de les Serres Marginals amb una visita pels voltants de Sant Llorenç de Montgai, petit poble situat a la riba del pantà homònim el qual reté les aigües del riu Segre, configurant així un paisatge de gran bellesa i valor mediambiental i, també, carregat d’història antiga i recent.

Mont-roig acostant-nos a Camarasa des de Balaguer

Aquesta zona ja la vam veure des del capdamunt de la serra del Mont-roig en el anterior capítol d’aquest repàs a aquest mantell sud-pirinenc, i des d’allà ja vam avançar que els voltants de Sant Llorenç de Montgai es troben en el sector frontal d’aquest mantell, amb unes sèries sedimentàries molt poc potents i, per això, té una gran complexitat tectònica.

Però abans d’entrar “en matèria” veurem alguns aspectes generals d’aquesta zona a la qual accedim des de Balaguer per la carretera C-13 en direcció a Tremp. Poc abans d’arribar a Camarasa, davant nostre se’ns desplega, magnífic, el Mont-roig i sota seu tenim la Muntanya de Sant Salvador, amb les seves complicades estructures tectòniques que seran un capítol a part.... Així ens desviem a mà esquerra per la carretera LV-9047 que porta a Sant Llorenç de Montgai tot seguint el curs del riu Segre, el qual excava una petita gorja, entre les muntanyes de Sant Salvador (a la dreta) i el Monteró (a l’esquerra), defensada per la Torre de Sant Salvador i el Castell de Gelis (o de Geli) respectivament.

Pantà de Sant Llorenç des del Pont d’Escalera

Passat el Pont d’Escalera, el paisatge s’obre de sobte i ens ofereix un conjunt de grans parets que fan les delícies dels bons escaladors com la Paret del Pont, la Paret de l’Os, la Roca dels Bous, la Coma de Gelis, el Cilindre, la Formiguera... on es poden escalar gran varietat de tipus de roques sense haver de fer grans desplaçaments.

Conglomerats de l’Eocè superior 

a la via Ribes-Sabaté del Cilindre

Dolomies juràssiques a la cresta de la Coma de Gelis

 rematada per uns conglomerats discordants

Vistes al nord des la citada cresta

Vista des del capdamunt de la Cresta de l’Abellerol 

Calcarenites de l’Eocè mitjà a la Cresta de lo tio Marià

Escalant un plec tombat a la via Original, 

Esperó Sud de la Paret de l’Os

Vistes des capdamunt de l’Esperó Sud

Tota aquesta “barreja” de materials queda un xic reflectida en l’esquema geològic dels voltants de Sant Llorenç de Montgai, i la seva complexitat tectònica, comparada amb la del Mont-roig, es pot veure en el tall geològic A-A’. I és que, com ja s’ha dit, aquí les sèries sedimentàries mesozoiques són molt menys potents i, per posar un exemple, al Mont-roig el Cretaci superior té una potència de més de 400 metres mentre que a la Muntanya de Sant Salvador en prou feines en té 15 i, tal i com es va veure a la “màquina de plecs” de CosmoCaixa, com menys potència més deformació amb un mateix esforç.

En una balma de la Roca dels Bous tenim una teulada que protegeix un interessant jaciment on, des de l’any 2001, un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi està fent excavacions sistemàtiques que han permès el descobriment de restes arqueològiques de 50.000 anys d’antiguitat, i tot això es pot conèixer a través de visites guiades al jaciment.

Travessem el poble de Sant Llorenç on, a tocar de la riba del pantà, hi ha un gran aparcament amb una caseta d’observació d’aus aquàtiques. Des d’aquí podem arribar a la seva presa on tenim una vista dels relleus reflectint-se a les seves aigües.

Vista des de la presa del pantà de Sant Llorenç

Si decidim continuar, el camí es converteix en un sender estret i ondulant que supera diversos esperons rocosos i creua alguns barrancs que baixen del vessant occidental del Monteró, però sense cap dificultat destacable. Quan estem a la riba oposada, tenim una vista del poble de Sant Llorenç de Montgai així com també dels materials més antics que es poden observar per aquestes contrades: les argiles i guixos de la fàcies Keuper.

Sant Llorenç de Montgai sota el Mont-roig

En revoltar la carena principal del Monteró, ens trobem just davant de la Roca dels Bous i del Cilindre on uns quants escaladors evolucionen per les seves desplomades parets.

En dirigir-nos cap al Pont d’Escalera, travessem un esperó rocós on afloren les dolomies juràssiques que formen la Cresta de la Coma de Gelis, la qual s’alça esquerpa sobre nosaltres. A l’altra banda del pantà tenim la Paret de l’Os i el Mont-roig que encavalca tot el conjunt.

Plec a les dolomies del Juràssic

Vistes cap al Pont d’Escalera

Així arribem de nou a la carretera on s’ha habilitat un voral segregat per als caminants i per on retornem a Sant Llorenç de Montgai.

Però si es vol pujar a l’altiu castell de Gelis i al cim del Monteró, val la pena deixar el cotxe al petit aparcament de l’entrada del Pont d’Escalera i prendre el sender que dona la volta al pantà uns pocs metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s’enfila molt fort per una canal on afloren les argiles del Keuper. Darrera nostre tenim el Mont-roig i altres relleus que l’acompanyen com la Muntanya de Sant Salvador, la Serra Carbonera i, més enllà, la Serra Boada.

Trepitjant la fàcies Keuper

Per aquesta canal arribem a un coll des d’on podem pujar al proper castell de Gelis, bastit sobre un turó rocós que tenim a mà dreta i on accedim tot travessant una estreta escletxa practicada entre els conglomerats de l’Eocè superior que formen aquest turó. Des del capdamunt d’aquest penyal tenim enlairades vistes del pantà de Sant Llorenç i dels relleus que ens tanquen l’horitzó per ponent, on hi destaca el castell de Montgai el qual visitarem properament.

Vistes a ponent des del castell de Gelis

Per pujar al turó de Monteró hem de retornar al coll des d’on hi ha un parell d’alternatives: pel camí carener (dreturer però més senzill) o travessant el conegut com a Pas Orellut, una espectacular i sinuosa escletxa, oberta als conglomerats de l’Eocè superior i que s’ha format en trencar-se i moure’s aquest paquet de roques dures i rígides per l’erosió de les argiles del Keuper. L’escletxa ens deixa en una estreta i vertiginosa feixa per on seguim remuntant tot fent una diagonal ascendent.

El Pas Orellut

Així sortim de la feixa a la carena principal per on arribem, en suau pujada, a l’ample cim del Monteró. Pels voltants del punt culminant s’hi estan fent unes excavacions d’un assentament ibero-romà, i també podem observar l’aspecte dels conglomerats poligènics de l’Eocè superior.

Aspecte dels conglomerats poligènics

Baixem del cim seguint la carena en direcció sud tot trepitjant els citats conglomerats fins un punt on hi ha un ressalt, conegut com el Grauet, superat el qual ja trobem els guixos de l’Eocè superior-Oligocè i que ja vam veure al poble de Cubells. Així, momentàniament, traspassem l’encavalcament del mantell de les Serres Marginals, o front sud-pirinenc, i ens situem damunt la Conca de l’Ebre.

Ens delectem en l’observació del front sud-pirinenc...

Des d’aquí baixem de dret cap al pantà tot seguint el curs d’un torrent que s’encaixa en els citats guixos fins que desemboquem al sender que dona la volta al pantà, i que prenem a mà dreta, tot passant sota els vermellosos cingles que formen la part alta del vessant occidental del Monteró, i pel qual retornem al Pont d’Escalera.

Als prats de la riba del pantà fem un descans tot contemplant les complicades relacions tectòniques entre els diferents materials del vessant ponentí del Monteró, i que en prou feines comprenem, abans de retornar a aquest sector per a visitar la Muntanya de Sant Salvador.

Amics del Museu: Una història gràfica del Museu

Dins dels actes de celebració del 150è aniversari de la fundació del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (1874-2024) el passat dia 18 de desembre, a la Sala sant Jordi del Seminari, es va programar una ponència a càrrec d’Enric Aragonès, assessor científic i encarregat de l’arxiu històric del Museu. Les seves investigacions l’han portat a traçar una acurada evolució del Museu des dels seus orígens com a Gabinet d’Història Natural  fins a l’actualitat.

Presentació de la ponència a càrrec de Francesc Carrasco

Enric Aragonès inicia la ponència

Puntualment el Sr. Francesc Carrasco, subdirector del Museu, va fer la presentació de la ponència i, acte seguit, va començar un exhaustiu i molt estudiat repàs de la història del Museu amb fotografies d’època i imatges amb text, gràfics i esquemes molt entenedors, i tot això projectat a través de dues magnífiques pantalles de què disposa actualment la Sala Sant Jordi.

Així els presents a la ponència vam conèixer com va començar oficialment el Museu l’any 1874 de la mà del canonge Jaume Almera, essent rector del Seminari el Dr. Salvador Casañas. El Dr. Almera va crear l’Escola Catalana de Geologia i va nodrir el museu amb exemplars que recol·lectava amb els seus deixebles. La seva tasca més important, però, fou la confecció del mapa geològic de la província de Barcelona, del qual només va arribar a publicar cinc fulls però de tan extraordinària qualitat que encara són vàlids avui dia.

El seu deixeble i successor fou el Dr. Josep Ramon Bataller qui, després de la destrucció total del museu durant la Guerra Civil, es va encarregar de la seva reconstrucció i de recuperar materials, exemplars, mobles, biblioteca, i de distribuir-ho tot en el nou i més gran espai adjudicat al Museu. L’aspecte actual del Museu és fruit d’aquella reconstrucció.

El successor de Bataller fou Mn. Lluís Via i, durant el seu guiatge, es van fer les principals adquisicions d’aquest Museu: el mastodont (i la seva vitrina), i el sireni de Montserrat. També es dona forma a la tipoteca, s’inicia l’arxiu històric, comença a publicar-se la revista Batalleria i es fa el primer catàleg d’holotips.

La següent etapa és la dirigida pel Dr. Sebastià Calzada en la qual es crea l’Associació d’Amics del Museu (1994-2023) amb la publicació d’un butlletí intern per als socis, així com també una petita revista paleontològica coneguda com l’Scripta. També al 1999 s’inaugura la Sala Cardenal Carles, de caire didàctic, es posa en marxa la pàgina web (2007), i li és concedida la Creu de Sant Jordi (2009). Al 2011 s’inaugura aquest blog, en substitució del butlletí intern de paper, i es construeix una vitrina a mida pel sireni de Montserrat (2013). Els temes de les publicacions es decanten clarament cap a la paleontologia d’invertebrats enfront de la geologia.

Els reptes de futur són la nova fototeca, la qual recull gran quantitat de negatius, positius i diapositives. La recent renovació de l’espai d’exposició a càrrec del Dr. Joan Barrull, i inventariar la gran quantitat de material emmagatzemat (fins a un milió d’exemplars!). Després d’un calorós aplaudiment del públic assistent, i d’un torn de preguntes, es va passar a fer una visita guiada a les instal·lacions del Museu.

El Dr. Barrull ens va fer de guia de la visita

Se’ns van mostrar les novetats presents: nova il·luminació, noves vitrines, nous plafons informatius (amb la incorporació de codis QR), vitrines amb una bona col·lecció de minerals, i la recreació d’un antic Gabinet de Curiositats, l’origen de tot museu de ciències naturals.

Però sens dubte el que més vam apreciar els presents van ser les antigues vitrines i la sala que, des dels anys 70, ocupa l’actual biblioteca, tot comparant l’actualitat amb les imatges projectades a la ponència.

Per acabar l’acte es van omplir copes de cava per tal de brindar per l’èxit de la ponència així com també per a desitjar llarga vida al Museu i als seus principals col·laboradors.

Aprofitant l’avinentesa, i com que aquest és el darrer article d’enguany, des d’aquí volem desitjar a tothom unes Bones Festes de Nadal i un Feliç Any Nou 2026!!!!

Mn. Francesc Nicolau: L'estudi de ratpenats ajuda a trobar maneres de combatre el càncer

És l’estudi, fet per la Universitat de Rochester (USA), que ha publicat que cal afegir els ratpenats a la llista dels éssers que han desenvolupat maneres ben efectives d’aturar el càncer. 

Pipistrellus Kuhlii

Ja se sabia, per exemple, dels elefants que, amb còpies addicionals del gen P53 que fabrica el seu organisme, fan fora les cèl·lules canceroses; i de les balenes, que tenen també un mecanisme de control, però el que s’ha descobert ara en els ratpenats és molt millor i es pot aplicar a l’organisme humà. Què és el que han descobert?

Els ratpenats, a més de tenir abundor del gen P53 com els elefants, tenen també la potencialitat de fabricar gran quantitat de l’enzim anomenat telomerasa que permet que les cèl·lules sanes sobrevisquin a l’atac de les canceroses i que continuïn proliferant, cosa que també fa que no augmentin tant les més perilloses. A més, s’ha vist que el seu sistema immune és més efectiu a l’hora d’atacar les cèl·lules dolentes sense crear inflamacions o altres efectes indesitjables.

Aquests estudis ens revelen les estratègies que han desenvolupat aquests animalons per prevenir el càncer i conèixer-les no és solament per a satisfer una curiositat, és important car ens donen pistes de possibles noves actuacions terapèutiques en el tractament del càncer en l’organisme humà.

En aquesta lluita ja s’havien aconseguit compostos per matar les cèl·lules malignes, però resultava que també atacaven les normals. Ara, però, si trobem estratègies que, seguint el que aprenem d’aquests animals, ens permetin destruir-les més eficaçment sense danys col·laterals, tindrem més possibilitats de sobreviure als càncers. De moment es tracta de ciència-ficció, però gràcies a aquests estudis podrem fer un pas endavant. Desitgem que en segueixin d’altres....

Amics del Museu: 150è aniversari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Amb motiu del 150è aniversari (1874-2024) de la fundació del Museu geològic del Seminari de Barcelona, el nostre col·laborador científic Enric Aragonès, expert en la història de la geologia catalana, ens presentarà UNA HISTÒRIA GRÀFICA DEL MUSEU.

L’acte se celebrarà el dijous dia 18 de desembre a la Sala Sant Jordi del Seminari de Barcelona a les 19h. Després es farà una visita guiada a la sala d’exposicions del Museu, recentment remodelada pel nostre col·laborador científic Joan Barrull. No hi falteu!!!!

Amics del Museu: Exposició (In)visibles i (O)cultes

Aquest és el títol d’aquesta exposició itinerant que vol donar visibilitat a dones cultes de tots els temps i de moltes parts del món que, per raons diverses, han vist eclipsades les seves carreres científiques i relegades quasi a l’oblit.

La mostra consta de 26 panells (més dos d’introducció i comiat) amb fotografies de gran format i un text (en català i castellà) on es dona informació sobre la científica en qüestió, amb algunes curiositats relacionades amb ella i la seva època, i s’hi estaran desplegats al llarg del corredor d’accés al nostre Museu fins al mes de març de l’any vinent.

Entre elles hi ha metgesses, químiques, astrònomes (algunes ja les coneixem gràcies a les conferències de Mn. Nicolau), biòlogues, matemàtiques, físiques, una productora de cinema, i la primera dona que va viatjar a l’espai. Entre les més properes tenim a Francesca de Barcelona, Blanca Catalán de Ocón, Núria Casacuberta i Maria Rubies. I encara que el nostre és un museu geològic, no hi ha cap geòloga!... però en podem trobar unes quantes al llibre Geólogas de Guiomar Calvo.

Aquesta exposició ha estat una iniciativa del consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau), comissariat per Mireia Alcaine i produït per Cristina Patino, i des d’aquí us animem a venir a donar-li un cop d’ull!

Amics del Museu: 50è aniversari del Grup Mineralògic Català

El passat 29 de novembre es va celebrar a l’antiga fàbrica del licor Calisay, ara Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, l’acte de celebració dels 50 anys de la creació del Grup Mineralògic Català, fruit la iniciativa d’un grup d’amics (Eugeni Bareche, Joaquim Callén i Jordi Lluís Pi), socis del Centre Excursionista de Catalunya on ja havien creat una secció dita Grup d’Estudis Mineralògics. Aviat s’incorporen també Joaquim Folch i Joaquim Mollfulleda qui va dirigir la destil·leria Calisay entre els anys 1947 i 1966 i que fou un apassionat dels minerals. La seva gran col·lecció es pot visitar al Museu Mollfulleda de Mineralogia d’aquesta localitat.

A l’entrada se’ns va fer entrega d’una motxilla amb uns obsequis i, sobretot, un magnífic exemplar de Minerals i Mines del Montseny, d’Eugeni Bareche i Frederic Varela, llibre que seria presentat en aquest acte de celebració.

Després de la benvinguda i la presentació oficial de l’acte, hi va haver uns parlaments a càrrec d’Eugeni Bareche, Jordi Lluís Pi, Jorgina Jordà, Joan Rosell i Frederic Varela, l’actual president del GMC. En aquests parlaments es va fer un repàs als orígens de l’entitat, moments i personatges clau, el seu brillant present, i com es presenta el futur tenint en compte que s’ha convertit en una entitat molt gran però dirigida per molt poques mans i totes elles voluntàries.

Feta aquesta primera part de l’acte hi va haver una pausa per a fer un descans i un refrigeri en una gran sala habilitada per a l’ocasió on no van faltar els cafès, refrescs, petits entrepans i pastes de tota mena. En aquesta sala també hi havia una sèrie de plafons amb la trajectòria del grup i unes vitrines amb publicacions antigues i modernes: la prestigiosa revista Mineralogistes de Catalunya i la seva versió castellana Paragénesis.

Cap al migdia es va reprendre l’acte amb la presentació del citat llibre Mines i Minerals del Montseny, una obra editada pel Grup Mineralògic Català, de quasi 500 pàgines a tot color, prologada pel Dr. Josep M. Mata Perelló, i que ha costat molts anys de feina als seus autors. En ell es fa un repàs exhaustiu de totes les explotacions mineres del massís, així com també de tots els minerals que hi han aparegut, alguns d’ells de grandíssima qualitat i prestigi mundial.

Però aquest llibre no sols vol ser un inventari actualitzat de la riquesa mineralògica i del patrimoni miner sinó també un homenatge a les persones que han fet del massís la seva llar i el seu ofici: miners, pastors, calciners, picapedrers... i també un reconeixement al geòleg Enric Sunyer qui ha fet alguns treballs al Montseny i que no ha tingut a casa nostra l’agraïment que es mereix.

Acte seguit es va fer una taula rodona que tenia per títol El col·leccionisme de minerals i la seva aportació a la mineralogia. A càrrec de Marc Campeny, Jordi Ibáñez, Jordi Fabre, Dr. Josep M. Mata Perelló, Jordi Gil, i moderat per Prudenci Gatell. Aquí es va debatre com eren, i com son actualment, les col·leccions de minerals i quin és el seu futur donades les regulacions en la seva recollida i la necessària col·laboració dels col·leccionistes amb el món acadèmic. Al final es va arribar a la conclusió que administració, mineralogistes i acadèmics estan condemnats a entendre’s i, com a gest de bona voluntat, en Joan Rosell va fer entrega a en Miquel Roquet, conservador de l'àrea de mineralogia del Museu Blau, d’un exemplar d’Abelloemringerita que és un nou mineral.

Així, després dels eixordadors aplaudiments per part dels nombrosos participants a l’acte, es va fer un “pica-pica” de germanor amb gran varietat de delicioses tapes regades amb vins i cerveses a dojo.... Moltes felicitats al GMC i per molts anys més!!!!

Autoria de les fotos: Isabel Benet i Màrius Asensi