Mn. Francesc Nicolau: La física quàntica ens canvia la vida

Molta gent pensa que les troballes científiques que s’han fet en el món dels àtoms són només curiositats sense conseqüències per a la nostra vida i no és així. Gràcies a les troballes que s’han obtingut del comportament del món atòmic tenim ara moltes eines de gran utilitat. Crec que un plaurà que us en digui alguna cosa.

Werner Heisenberg 

Viquipèdia

L’iniciador d’aquesta part de la ciència física va ser l’alemany Werner Heisenberg (1901-1976) qui, el 1925, exposava el seu primer treball sobre mecànica quàntica amb un article que poc després el va fer famós. Van seguir altres articles explicant les conseqüències i com la natura física corresponia als seus enunciats obtinguts amb formulació matricial. Molt important va ser el principi d’incertesa que va enunciar el 1927 que deia que era impossible obtenir alhora el coneixement de la posició d’una partícula subatòmica i els seu estat energètic. L’any 1932 obtenia el premi Nobel de Física i el 1976 moria víctima d’un carcinoma renal. Recordem que havia dit: «Poca ciència allunya de Déu, però molta ciència hi retorna»

Quins van ser els resultats de les seves elucubracions? Encara ara n’estem obtenint. La possibilitat d’entendre els sistemes de partícules, com ell va enunciar, va donar lloc a la que s’ha anomenat primera revolució quàntica dels transistors. I ja sabem que sense transistors no tindríem ordinadors ni telèfons mòbils.

Viquipèdia

També va ser la física quàntica la que va donar lloc a l’invent del làser, tan útil com sabeu. I també a la ressonància magnètica nuclear que permet diagnosticar diversos tipus de càncer. I encara hem de mencionar els rellotges atòmics que, amb àtoms de cesi 133, permeten mesurar el temps amb una exactitud de no variar l’hora més d’un segon cada milió d’anys.

Encara hi ha hagut una segona revolució quàntica: els ordinadors quàntics que processen la informació d’una manera diferent a com ho fan els ordinadors convencionals. Són molt més ràpids: calculen en 200 segons el que un ordinador clàssic faria en uns deu mil anys! Així. doncs, la física quàntica, a més de ser una curiositat ha estat, i és, una font de realitzacions útils a la humanitat.