Demà es complirà un any de la seva sobtada partença als 76 anys d’edat i de la qual en donava notícia el blog La Font de Greccio. Massa aviat per una persona tan activa i apassionada en tot allò en que s’implicava.
Personalment,
vaig conèixer en Josep Maria l’any 2014 just després de publicar, en aquest
blog, les tres ressenyes dedicades a la geologia i la mineria de la Serra del Catllaràs, el que també fou el seu terreny d’estudi
històric. Amb el seu guiatge, vaig descobrir tot d’elements del ric patrimoni
miner que s’hi amaga entre l’exuberant vegetació de la serra.
De seguida es
va fer soci de l’extinta Associació
d’Amics del Museu Geològic del Seminari, tot participant en moltes de les
sortides programades: Fumanya, Malanyeu, Vallcebre, Vilanova de la Sal... per
la qual cosa en Josep Maria era de tots conegut per la seva afabilitat, extensa
cultura i un somriure sempre als llavis.
La pandèmia
ens va fer mal a tots, sobretot als “Amics” que, de mica en mica, vam deixar de
veure’ns, però ell mai s’oblidava de felicitar les festes de Nadal amb una
dedicatòria que convidava a la reflexió... fins aquest passat Nadal quan el seu
silenci ens va fer pensar... però mai t’imagines el pitjor.
Josep Maria,
allà on siguis esperem que siguis tan feliç com ho has estat entre nosaltres
perquè, per nosaltres, sempre “hi ets”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada