Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 4 d’octubre de 2021

Amics del Museu: La Palma vs Garrotxa

D’ençà que el passat 19 de setembre va entrar en erupció el volcà Cumbre Vieja de l’illa canària de La Palma, que una veritable allau d’informació ens està caient al damunt, com si de cendres i escòries es tractés. Aquesta erupció ja venia anunciant-se des de dies abans en forma de terratrèmols i una elevació del terreny per causa de l’augment de la pressió dels gasos a la cambra magmàtica, per això, afortunadament, no s’han de lamentar desgràcies personals, però sí quantiosos danys materials i milers de desplaçats per culpa de les successives colades de lava que tot ho arrasen al seu pas.

Rius de lava baixant de Cumbre Vieja (La Palma)

Això no és nou a l’illa de La Palma, que és d’origen 100% volcànic com totes les illes Canàries, i on s’hi han produït altres erupcions, la darrera de les quals va ser al 1971 al volcà Teneguía i que va durar prop d’un mes. Però ja al 1949 hi hagué una erupció pels voltants de Cumbre Vieja i també no gaire lluny, a l’illa de El Hierro, hi va haver l’any 2011 una erupció submarina que va donar molt de què parlar, fins i tot es va muntar una vitrina informativa a l’Expominer d’aquell any.


Foto: Jorgina Jordà

L’exhaustiu seguiment d’aquesta erupció, gairebé minut a minut i en temps real a través dels mitjans de comunicació, ha fet que molta gent es recordi que a Catalunya també en tenim de volcans “recents”, els més coneguts dels quals estan a la comarca de la Garrotxa: el volcà de Santa Magdalena, el més fotogènic, i el volcà Croscat, el més didàctic ja que una antiga explotació de gredes en va deixar a la vista la seva estructura interna. Tots dos volcans són molt a prop de la famosa Fageda d’en Jordà i del pintoresc poble de Santa Pau... tot un "pack" turístic.

Els volcans de la Garrotxa

El Croscat des de l’aire

Molts coneixedors de l’existència d’aquests volcans s’han mostrat preocupats pel possible retorn de l’activitat al volcà Croscat, el darrer que va entrar en erupció a la Garrotxa ara fa... uns 11.000 anys! però s’ha de dir que el retorn imminent de l’activitat volcànica a Catalunya és, ara per ara, molt improbable encara que no impossible, ja que se’ls considera volcans apagats però no morts perquè són de període molt llarg, entre 15.000 i 20.000 anys!. El que passa, i salvant les distàncies, és que hi ha certes semblances entre el vulcanisme de la Garrotxa i el de La Palma... però anem a pams.

Esquemes d'un procés de rifting

Tots dos vulcanismes són de tipus bàsic (o basàltic), propis d’un context tectònic distensiu on l’escorça està aprimada. A La Palma, i a les Canàries en general, el vulcanisme sorgeix a través d’un complex sistema de profundes falles relacionades amb la constant obertura de l’oceà Atlàntic i el desplaçament de la placa Africana cap al nord. El vulcanisme garrotxí, en canvi, està relacionat amb una sèrie de fosses tectòniques que, des de finals de l’Oligocè, es van anar formant, per un procés de rifting, al llarg d’una línia que va des del Mar d’Alboràn fins als Països Baixos, tot passant pel Cap de Gata, la fossa del Vallès-Penedès, la Garrotxa, les fosses de la Selva i l’Empordà, el Massís Central Francès, la vall del Roina i la fossa del Rhin. Aquest rift es caracteritza per la presència d'un vulcanisme Neogen i Quaternari.

Una línia de fosses tectòniques creua el sud i centre d’Europa

Ambdós vulcanismes són de tipus estrombolià caracteritzat per l’alternància de períodes d’activitat, més o menys explosiva, amb períodes de relativa calma. Quan al magma conté molts gasos, l’expulsió de la lava és explosiva i ho fa en forma de cendres, gredes (o lapilli) i bombes, segons la seva mida. Tot això són els piroclasts que van construint l'edifici volcànic, un con d’escòries al voltant de la xemeneia. Quan el magma conté pocs gasos, el volcà expulsa una lava molt calenta (a més de 1.000 graus) i molt fluida que, generalment, esvorella el cràter i baixa ràpidament pendent avall, tot trencant la regularitat de l'edifici volcànic.

Les diferents fases en l’activitat d’un volcà de tipus estrombolià

Així és que veient les esfereïdores, i alhora precioses, imatges de l’erupció del volcà de La Palma hom pot imaginar-se els volcans garrotxins en plena activitat i tenint com a testimonis els homes primitius que per allà vivien. Però la història del vulcanisme recent a Catalunya és molt llarga ja que es va iniciar al Miocè superior prop de Torroella de Fluvià, a l’Empordà. Més tard, durant el Pliocè, l’activitat es va anar traslladant cap al sud tot passant per Caldes de Malavella (Camp dels Ninots), Massanet de la Selva, Sant Corneli , i Hostalric. Durant el Quaternari, però, l’activitat va tornar a migrar cap al nord, cap a la Garrotxa i el Gironès. El volcans de la Garrotxa, en ser més “joves”, encara conserven el con d’escòries.

La migració de l’activitat volcànica a Catalunya

Els volcans garrotxins tenen també la característica que són monogènics, això és, construïts d’una sola etapa eruptiva, i quan aquesta s’ha acabat, l’activitat migra cap a una altre lloc... com els “macrobotellots”, que no es coneix a on i quan es produirà el següent, encara que se’n pot tenir una idea general. Per això és presumible que el Croscat, concretament, no torni a entrar en erupció mai més, però durant la “crisi sísmica” del s.XV, hi hagué un conat d’activitat volcànica prop de El Pasteral. El fenomen fou descrit per Joan Toralles, escribà major de la Real Cúria de Girona:

«(...) é mes, prop Mer (Amer) en un lloch, á que diuen Loret (Lloret Salvatge), ahont se feran boques, que lensaben pedres y aygua ab terra, ten alt com arbre quiy fos, he lansava ten gran pudor, que molts que tal volian veurer hi morien, e si aucells volavan sobre ditas bocas tornaven morts en terra, é si mil y anassen, é volian molt veurer, hi morian, é assó fou en los dits anys de 1427 e 1428 (...)»

Això també passa a La Palma ja que tota l’illa és, de fet, un gran volcà amb nombroses boques i, d’antuvi, no es pot saber quina d’elles entrarà en activitat en la següent crisi. Per això, que molta gent es pregunti quan entrarà de nou en erupció el Croscat té la seva lògica perquè el Croscat és, certament, un volcà... però el més extraordinari és que hi ha la creença que el Tibidabo, el punt culminant de la serra de Collserola, també és un volcà! Aquesta és una llegenda urbana que s’arrossega des de fa molts anys i que, com no podia ser d’una altra manera, ara també torna a sortir a la palestra.

Riolites de l’Ordovicià...

...autèntiques roques volcàniques 
que afloren a la serra de les Pedritxes

Tanmateix a Collserola, i a molts altres llocs de les serralades Litoral, Prelitoral i al Pirineu, apareixen autèntiques roques volcàniques, subvolcàniques i plutòniques relacionades amb episodis tectònics que van ocórrer fa entre 450 i 300 milions d’anys, i dels quals ja en parlarem... en una altra ocasió. Així és que, des d’aquí, volem tranquil·litzar al personal dient que el Tibidabo, i això és segur, no entrarà en erupció perquè no és, i mai ho serà, un volcà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada