Tothom sap que la natura física es desenvolupa gràcies a quatre forces ben conegudes: la gravetat, l’electricitat, i les dues forces de l’interior dels àtoms (la nuclear forta i la nuclear feble). Però actualment s’ha suscitat l’interrogant de si encara n’hi hagués una altra. La majoria dels científics actuals no ho creuen però és una qüestió que han generat alguns altres, arran de certes observacions...
La cosa va
començar l’any 2011. Els físics del Tevatron, l’accelerador de partícules del
Fermilab de Batavia, prop de Chicago (Illinois), comunicaren que havien trobat
indicis clars de l’existència d’una partícula totalment desconeguda i que van
anomenar bosó Z. La seva realitat exigia una nova força física, segons el que
ens ensenya la física quàntica. Però ni l’Organització Europea per a la
Investigació Nuclear (el CERN) ni el mateix Tevatron van poder confirmar amb
seguretat la nova troballa.
Però la cosa no acabà aquí. El 2013 Larry Hunter, de l’Amherst College (EUA), plantejà que la cinquena força resolia la qüestió de com podria ser la interacció de les partícules estudiades als laboratoris amb els electrons de l’interior de la Terra. El problema, tanmateix, era gran: la intensitat d’aquesta força seria un milió de vegades més feble que la gravetat i això és quasi impossible de mesurar.
Però, així i
tot, s’ha volgut esbrinar com modificaria la força de la gravetat a certes
distàncies, i s’han dut a terme diversos experiments en una mina d’Austràlia i
als gels de Groenlàndia. Els resultats, però, no han estat concloents. També hi
ha hagut físics, com Bhuvnesh Jain de la Universitat de Pennsilvània, que han
dit que a escala còsmica es podria aclarir la cosa examinant les diferències de
brillantor en vint-i-cinc estrelles variables cefeides de galàxies distintes,
però el resultat fou nul.
I encara
alguns físics de la Universitat de Toronto (Canadà) han buscat proves d’una
cinquena força en la matèria fosca de l’univers, però sense èxit de moment. Com
podeu veure aquesta qüestió, intranscendent per a la vida pràctica, ha
mobilitzat molts científics de molts llocs i de camps diversos, i això passa
sovint a la història de la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada