Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 19 de setembre de 2019

Mn. Francesc Nicolau: La Lluna, 50 anys després que hi arribà l'home

Tothom recorda la frase que digué Neil Armstrong el 20 de juliol del 1969 en posar el peu a la Lluna, baixant de l’Eagle: «Un petit pas per a un home, un gran pas per a la humanitat». I és que va ser de debò una gran proesa el que es realitzava en aquell moment. Era el resultat d’haver superat tota una sèrie de complicacions imprevistes. Sabem que algunes d’elles estigueren a punt de fer fracassar la missió. El mateix Armstrong va dir que només hi havia un 50% de probabilitats d’èxit. Però l’èxit s’obtingué.


I així pogueren seguir després 5 allunatges més de la sèrie Apollo: els 12, 14, 15 16 i 17. Només l’Apollo 13 va fallar; una avaria els impedí baixar a la Lluna`, però no hi hagué cap accident que afectés la integritat de cap astronauta. I la NASA acabà l’exploració lunar el 14 de desembre del 1972 quan Eugene Cernan inicià el retorn de l’última missió.

Segells commemoratius

Des d’aleshores cap més humà ha trepitjat sòl lunar. I quina és ara l’actualitat científica sobre la Lluna? Que durant 50 anys s’ha anat aprofundint en la coneixença de com és el nostre satèl·lit natural a partir de les mostres que ens portaren aquells astronautes. A la NASA hi arribaren en total 382 kg d’aquells materials. I fins ara s’han rebut 3.190 sol·licituds per al seu estudi per part d’uns 500 investigadors de més de 15 països. Ja passen, doncs, de 50.000 les mostres lunars distribuïdes, i ara mateix la NASA diu que encara s’està fent l’estudi d’un total de 8.000 mostres que estàn sent examinades per 145 científics (astrònoms, biòlegs, químics, enginyers, metges i geòlegs).

Mostra lunar corresponent a una bretxa

Aquests estudis es fan, sobretot de cara a millorar el coneixement de la superfície de la Lluna, del seu origen i de com això ens pot donar idea de l’evolució del sitema solar. La mostra més antiga té 4.500 milions d’anys, que és pràcticament l’edat de tot el sistema solar, al qual cosa ens diu que la Terra i la Lluna es van formar al mateix temps. Aquesta concepció s’està matisant cada vegada més. Per a més informació sobre el possible origen de la Lluna, cliqueu aquí.

Però encara queden moltes pedres lunars per estudiar. Ara es vol donar un nou impuls a aquests exàmens que s’hi fan. El fragment més gran de roca lunar, l’anomenat 15556, portat per l’Apollo 15, encara es troba dins una bossa de tefló en una vitrina plena de nitrogen de la Cambra de Mostres al Centre Johnson de la NASA. I no cal dir d’altres. Esperem que aquesta intensificació dels estudis ens puguin revelar encara més coses del sistema que ens envolta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada