Aquest dies,
i fins el proper 5 de novembre, es pot veure al vestíbul de l’Edifici Històric
de la Universitat de Barcelona, una exposició dedicada a l’insigne botànic Pius
Font i Quer, amb motiu del cinquantenari de la seva mort.
Encara que, a
priori, pugui semblar que la botànica i la geologia no tinguin res a veure,
ambdues disciplines tenen més relació que no ens pensem, ja que les plantes no
fan més que adaptar-se al quimisme i
condicions que les roques els hi imposen.
Josep
Cuatrecasas, botànic tropicalista i deixeble de Font i Quer, va dir: «Pius Font
i Quer és el botànic més eminent que ha tingut Catalunya. Féu una extensa obra
científica individual, però ensems realitzà una extraordinària tasca
educacional i institucional».
De tota
aquesta immensa tasca ens podem fer una idea molt clara tot passejant entre els
plafons que ocupen una bona part del vestíbul d’entrada, gràcies als quals ens
assabentem que Font i Quer nasquè a Lleida l’any 1888 però que passà la seva
joventut a Manresa i que aviat es va fer soci del Centre Excursionista de la
Comarca del Bages. Va estudiar Química i Farmàcia a Barcelona i es va doctorar
al 1914 amb la tesi “Ensayo Fitopográfico de Bages”.
Tot seguit
passà a treballar primer al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i després
a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
L’any 1933 va retornar a la Universitat de Barcelona, que llavors se la
coneixia com a Universitat Autònoma de Barcelona. Fou fundador de l’Institut
Botànic de Barcelona i també president de la Institució Catalana d’Història
Natural entre els anys 1931 al 1934.
En tots
aquest llocs on va treballar, a més de fer tasca docent, també es va dedicar a
publicar articles en revistes, va escriure un manual de morfologia vegetal
titulat “Iniciació a la Botànica”, va organitzar la botànica catalana ajudat
per recol·lectors de la talla de R.Singer i W. Rothmaler i il·lustradors com
E.Sierra, i també va salvar de l’extinció la Lysimachia minoricensis, una planta endèmica de Menorca.
Amb el suport
de C. Pau, J. Cuatrecasas i E. Gros, féu un extens inventari de la flora de la
península Ibèrica, les Illes Balears i el nord del Marroc. Els resultats eren
publicats a Cavanillesia, la primera
publicació especialitzada de l’estat espanyol sobre botànica, la qual va
arribar a tenir renom internacional.
Al 1930 es
van inciar els treballs per a la creació d’un nou jardí botànic (el que avui es
coneix com Jardí Botànic Històric) aprofitant les pedreres de Montjuïc
existents entre el palauet Albéniz i la plaça de Sant Jordi. Malauradament el
jardí no es va inaugurar fins l’any 1941 i de manera molt reduïda.
També va
crear el Seminari de Botànica de la Universitat de Catalunya, però va durar ben
poc temps ja que amb la Guerra Civil tot es va estroncar i Pius Font i Quer va
passar tres anys a la presó (de l’any 1939 al 1941).
Premsa de camp
Entre els
materials exposats s’hi pot veure una premsa de camp per a la confecció
d’herbaris, val a dir que sembla un objecte força pesant per dur-l’ho amunt i
avall. També hi ha una vitrina en la que es poden veure, entre altres coses, un
parell de microscòpis, una màquina d’escriure portàtil, una bossa per a
herboritzar i una caixa amb preparacions microscòpiques. Tots aquests objectes
procedeixen de l’Institut Botànic de Barcelona.
A l’exposició
també hi ha sis vitrines amb els objectes més diversos: tractats, revistes,
diccionaris, estudis monogràfics, cartes, fotografies, sobres amb llavors, plecs
d’herbari... Però tal vegada el més curiós que es pugui veure és un joc de
taula, anomenat Botanicón, que en
Pius Font i Quer es va inventar estant a la presó.
Plecs d'herbari
El joc de taula Botanicón
Però el que
va fer més popular a en Pius Font i Quer fou la publicació, l’any 1961, del
llibre “Plantas medicinales. El Dioscórides renovado” on fa una descripció
detallada (acompanyada de dibuixos d’una gran qualitat) de les plantes
medicinals més rellevants de la península i de les illes, i que encara és ben
vigent avui dia. Amb aquest llibre va voler modernitzar l’obra clàssica De materia medica, del metge romà Pedani
Dioscorides, de la qual ja s’havien fet nombroses versions al llarg dels
segles.
Per tot això
aquesta és una exposició molt recomenable, però que falten pocs dies perquè
s’acabi... no us la perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada