Lluny estan
els temps en que vèiem els dinosaures com a “llangardaixos terribles”, tal i
com els va anomenar Richard Owen l’any 1841, i els teníem també com a uns
éssers lents, maldestres i estúpids, amb els seus cossos enormes i els seus
cervells de mosquit. Les darreres troballes i investigacions, però, han fet que avui
dia ens mirem aquests animals amb uns altres ulls, car no deurien ser tan
lents, maldestres i estúpids quan van aconseguir dominar el medi terrestre
durant més de 140 milions d’anys, al llarg dels períodes Juràssic i Cretaci de
l’Era Secundària (o Mesozoic). Les modernes exposicions sobre aquests éssers (com
la que ja vam poder veure al Cosmocaixa l’any 2011: “Dinosaures: Tresors del desert del Gobi”), ens ajuden a que tinguem un altre punt de vista sobre els
dinosaures.
Aquest
dissabte vam anar a veure l’exposició interactiva “L’eclosió del passat”, que
es pot veure a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, a tocar de l’Institut
Català de Paleontologia Miquel Crusafont, fins a l’11 de gener de 2015. En
arribar a Sabadell, el primer que vam veure fou un grupet de tres graciosos
“Patchworkisaures” que, un xic porucs, es passejaven pel centre històric de la
ciutat fent les delícies de petits i grans.
Tot seguit
vam entrar al citat Espai Cultura a veure l’exposició centrada sobretot en
l’exhibició de rèpliques i models d’ous, embrions i cries de dinosaures, creats
per reputats paleoescultors basant-se en troballes de fòssils fetes a la Xina,
Argentina, Índia, Estats Units, Mongòlia i França.
A l’entrada
de la sala hi ha un petit espai amb uns plafons que ens informen sobre la
història d’aquesta mena de troballes i dels seus protagonistes. També hi ha una
taula amb una col·lecció d’ous actuals i rèpliques d’ous de dinosaure, amb les
explicacions pertinents per no confondre un simple còdol arrodonit amb un ou de
dinosaure.
Comparació entre l'ou més gran (d'Aepyornis) i el més petit (de colibrí)
La gran sala
d’exhibició està compartimentada a base d’envans per tal de separar els
diferents grups de dinosaures (Ceratopsians, Ornitòpodes, Sauròpodes i
Teròpodes) dels quals rebem informació a través de plafons explicatius,
reproduccions d’ossos i exemplars complets dels diversos dinosaures, així com
també a través de fotografies, reproduccions i reconstruccions tridimensionals, a
mida real, dels fòssils i de les postes d’ous.
Plafó explicatiu i foto d'un fòssil original
Reconstrucció tridimensional (a mida real) d'aquest fòssil
Aparador amb ous de sauròpodes
Model d'embrió d'oviràptor
Recostrucció d'un niu d'oviràptors
Fotografia d'un fòssil d'oviràptor protegint el seu niu
de la tempesta de sorra que els va enterrar
Esquelet d'oviràptor
Esquelet de teròpode
Aquestes
reproduccions van acompanyades d’escenes, sobre la suposada vida quotidiana
dels dinosaures, pintades per artistes com Mark Hallett i Luís V. Rey que ens
ajuden a adonar-nos que aquests animals estaven certament organitzats i tenien
cura de les seves postes i cries, i el fet de representar alguns dinosaures
coberts de plomes, ens els apropen cada cop més a les aus actuals.
Per als nens,
i també per als adults, hi havia diverses “Estacions d’Exploració”, on es
podien veure amb lupa diferents detalls de les closques, de la pell, i dels
ossos, amb explicacions de com aquests ossos havien de créixer molt depressa en
els primers estadis de la vida per poder arribar, en poc temps, a la mida dels
progenitors.
Les diferents estacions d'exploració
També hi
havia calaixos plens de sorra on es podia “excavar” diferents nius i
identificar, per la forma i la textura dels ous, el tipus de dinosaure que els
hauria post. Al segon pis de l’exposició, però, es mostren alguns exemples de
postes problemàtiques per a demostrar que no tot és tan senzill com sembla, i que mai s’està prou segur en la relació
automàtica entre l’estructura dels ous i els tipus de dinosaures que van fer
aquella posta.
En aquesta
mateixa sala també es pot veure la recostrucció de l’enorme niu d’un oviràptor
gegant, així com també la reproducció del cèlebre “Baby Louie”, l’esquelet
complet d’un embrió d’oviràptor gegant trobat a la Xina i amb el qual es va fer
un article a la revista National
Geographic. La reconstrucció d’aquest embrió il·lustra el cartell d’aquesta
exposició.
A la sortida,
i aprofitant l’avinentesa, vam entrar també a la seu de l’Institut Català de
Paleontologia Miquel Crusafont on, al segon pis, s’hi exposa de nou “El
Triceratops”. La rèplica d’aquest dinosaure va ser retirada l’any 2009 amb
motiu de la remoldelació del citat Institut quan va deixar de ser museu per a
convertir-se en un espai didàctic, a més de seguir éssent un centre
d’investigació paleontològica de primer ordre.
En aquesta
sala, juntament amb la rèplica de l’impressionant dinosaure, hi ha una sèrie de
plafons pels quals ens vam assabentar de la història i peripècies per les quals
va passar aquest exemplar, el qual es va fer tan popular entre els sabadellencs
(i d’altres contrades) que va esdevenir una icona de la ciutat. La seva
retirada va provocar tan gran indignació que s’ha hagut de tornar a exhibir.
Ara se li està buscant, entre el públic assistent a l'exposició, un nom més adeqüat i original.
A la planta
baixa es troba l’espai educatiu “Experiència interactiva: Avui investigues tu!”
on es pot fer una visita clàssica a la sala en la qual es poden veure diferents
reconstruccions de fòssils tan nostrats com són el Titanosaure i els primats
Jordi i Pau.
Reconstrucció, a mida real, d'un Titanosaure
També es pot
passejar entre les diverses escenificacions i plafons que ens assabenten de les
passes que s’han de seguir un cop s’ha descobrert un jaciment de fòssils: l’excavació
i la preparació de les mostres; el trasllat d’aquestes mostres a un centre
d’investigació on s’estudien i, finalment, es publiquen els resultats d’aquesta
investigació per a la seva difusió. Aquest mateix recorregut també es pot fer
de manera més “pràctica” a través d’unes pantalles interactives on, amb un
codi, t’adjudiquen un equip d’investigació.
Malauradament
nosaltres no teníem temps per a fer aquesta activitat, certament interessant, perquè ja l’havíem esmerçat
tot en l’exposició dels dinosaures i anava éssent hora de dinar, però sembla prou entretinguda i didàctica i dirigida sobretot als joves (però
també als no tan joves) per tal d’orientar-los cap a l’apassionant món de la
Paleontologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada