Amics del Museu: BATALLERIA núm.21

S’acaba de publicar el número 21 de la revista de Paleontologia Batalleria, amb quatre interessants articles.

El primer article el signen conjuntament Sebastián Calzada i Pedro Adserà i en ell s’analitza un exemplar del braquiòpode del Cretac Terebratulla crespinelli, descrit per Bataller l’any 1947, el qual no es correspon amb la figura que es té d’ell a la secció d’holotips.

El segon article, signat pel Sr.J.F. Carrasco, es cita per primer cop l’equinoideu de l’Eocè Gitolampas scutella (Lamark,1816) en quatre localitats del NE d’Espanya., ampliant-se així la seva àrea de distribució. També es fa un estudi del paleoambient sedimentari basat en els tipus de tubercles.

El següent treball, dels autors J.Corbacho, S.Morrison, i A.Ait Addi, analitza una nova espècie de trilobit de l’Ordovicià superior del Marroc, al qual se li ha posat el nom de Dionide carlottae, en honor a Carlotta Kier pel seu ajut en el treball de camp i prèstec de material per al seu estudi.

El darrer article està signat per Joan Corbacho i Sebastián Calzada i en ell es tracta de la curiosa distribució dels exemplarts del trilobit Asaphellus cuervoae, descrit per Corbacho i López-Soriano l’any 2012, trobats al jaciment de Goulmin de l’Ordovicià inferior del Marroc, on tots els individus apareixen formant parelles i on els exemplars més grossos estan sota els més petits. Això fa pensar, amb molta precaució però, en una prova sobre el dimorfisme sexual en els trilobits i una possible postura de còpula.

A l’habitual crònica del MGSB es fa un repàs de l’estat de les col·leccions i de la biblioteca on, malgrat l’increment del nombre de publicacions en format digital, encara se’n continuen rebent en format paper. Entre les notícies cal destacar que la col·lecció del Sr. Juan Mateo Font i Agustí, qui va morir l’any 2003, va ser donada al Museu per la vidua del Sr. Robert Ibánez i que va arribar el setembre passat gràcies a la intervenció de la Sra. Jorgina Jordà i del Sr. Agustí Asensi.

També cal fer esment que en el nou volum del Treatise, referent a Brachiopoda i obtingut gràcies a les gestions del Sr. Joan Corbacho, es recullen i accepten alguns gèneres descrits pel personal del Museu.

També es donen les gràcies al Sr. Ramón Barnadas, així com també a l’Associació d’Amics, per la seva bona voluntat a l’hora de protegir una sèrie de fotografies de D.Luis Mariano Vidal, fetes a final dels segle XIX i que documenten paisatges i pobles de Lleida.

Finalment cal esmentar les visites dels Drs G.Geyer (trilobits del Cambrià) i Liu Jun (rèptils de Triàsic), i també que, segons el SCLmago Journal & Country Rank del 2013, la revista Batalleria ostenta el número 74 de 91 revistes mundials de tema paleontològic.

Batalleria és la revista de paleontologia que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona i en són director i co-director el Dr.Sebastián Calzada i la Sra Eduvigis Moreno respectivament. L’Eduvigis és, a més, l’encarregada de la seva maquetació i disseny. Aquesta revista ha estat realitzada gràcies al treball desinteressat dels seus col·laboradors i de l’equip editorial, i està costejada en part per l’Associació d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona i pels Serveis de Museus de la Direcció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Jorgina Jordà: EXPOMINER 2014

Enguany, només entrar al recinte es repetia la mateixa sensació que l’any passat trobant a faltar un gran nombre d’expositors, especialment vinguts de fora, i és que, sembla degut a la crisi, Expominer ja no és una fira tan atractiva pels que vénen de lluny. No obstant això, com sempre, hi havia varietat per escollir i, a més de minerals, fòssils i bijuteria, cada vegada s’amplia més l’oferta de microscopis, llums i estris per al polit i la neteja de mostres.

A nivell mineralògic no es van veure gaires novetats. Tot i així, sí que van ser relativament noves per a la majoria de públic les bufones esfalerites de la mina de la Viesca amb fluorita i quars, algunes recobertes de cristalls epitaxials de calcopirita i acompanyades també de petits cristalls de galena, una veritable delícia!!

A nivell espanyol es va poder veure material clàssic de moltes localitats. D’ell cal destacar algunes mostres difícils de trobar avui en dia com un bon lot de cassiterites vitrinables de la zona de Penouta en cristall centimètrics, un bon grup de minerals de Hiendelaencina de bona mida o un petit lot de nickelskutterudites amb niquelina de la mina de Cala, on hi destacava un exemplar flotant amb cristalls de més de 1,5 cm. A més, també es va poder admirar material més comú però de bona qualitat com barites de l’Unión, pirites de Navajún, dolomites d’Eugui, piromorfites de San Andrés, fluorites asturianes, calcites de Cantàbria, guixos de Fuentes de Ebro o les ja conegudes cerussites de la mina del General.

A nivell internacional, van fer acte de presència les noves fluorites xineses color blau marí de la mina de Huanggang, que van ser novetat a la passada fira de Sainte-Marie-aux-Mines i que lluïen en diversos stands. Com ja s’ha comentat abans, quedava molt palesa la poca presència de comerciants estrangers. Els pocs marroquins que hi havia portaven material clàssic del seu país, on cal destacar algun lot de les ja clàssiques barites blaves de la mina de Sidi Lahcen i una partida antiga d’atzurites de Toussit amb bona mida de cristall. Del Pakistan només hi havia un comerciant, i a més, del material clàssic del seu país, lluïa un bon lot d’acolorides fluorites de la zona d’Okurusu (Namíbia) i algun lot destacable de turmalines schorl d’Erongo. Esfalerites i galenes búlgares i zeolites de l’India.

En tota la fira, només feia acte de presència un comerciant xinès, que tenia coses curioses com un lot de material de pegmatita amb quarsos fumats de bon color i on remenant, fins i tot, es podien trobar exemplars amb algun petit topazi! (Ja se sap que aquesta gent de la Xina té de tot)

.

Els amants de la sistemàtica i minerals de localitats tipus no es van quedar orfes de material i també van poder gaudir buscant els seus exemplars com, per exemple, vesuvianites del Vesuvi o minerals d’elements rars com niobiofilites, xenotimes o piroclors de la zona de Malawi.

En quant als fòssils també hi havia menys expositors però en general es va poder gaudir d’un bon assortit d’exemplars.

Com ja és costum, a més de comprar i admirar les mostres dels comerciants es van poder realitzar diverses activitats paral·leles que van tenir molta acollida:

-L’Exposició “Minerals de la Mediterrània” organitzada per en Joan Rossell i Miguel David Martínez. Constituïda per més de 240 exemplars de regions properes a la Mar Mediterrània que provenien de més de 20 col·leccions, la majoria privades, però també públiques com del Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar.

Joan Rosell Rosell Minerals (El Prat de Llobregat, Barcelona) i
Miguel David Martínez d’Elite Fine Minerals (Totana, Múrcia) 

(Foto: Carles Rubio)

- Activitats organitzades per La Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del CSIC, com l’ Espai “Viu la Geologia” on es va poder gaudir de diversos tallers, alguns d’ells relacionats a l’Any Internacional de la Cristal·lografia que es celebra aquest 2014.

- Mineral UP amb Tallers i Exposicions de fotografia i d’homenatge al Professor Joan Vinyals.

No podíem acabar la jornada sense visitar la parada dels companys del Grup Mineralògic Català, un espai on saludar i xerrar amb molts companys d’afició i on es van dur a terme algunes activitats entre les quals destaquen:

- El Taller d’iniciació al coneixement dels minerals i observació de microminerals a través del binocular

- La Presentació dels nous PREMIS GMC de RECERCA MINERALÒGICA per als articles de la categoria júnior i per als articles de la categoria sènior.

A l’espai del GMC també podien trobar-se força publicacions sobre mineralogia, i aquest any, entre elles destacava: Joan Viñals, la pedra de toc. 1951 – 2013, en homenatge a en Joan Viñals, soci i membre del GMC des dels seus inicis i que ens va deixar el passat 15 de Novembre de 2013.

Destacar també la presència dels companys de l’Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia que lluïen també amb la seva revista Comunicats.

Com ja veieu Expominer tot i l’absència de grans novetats, continua sent una Fira plena d’atractius, molt entretinguda i que val molt la pena visitar!

Fotos: Agustí Asensi

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "25 ANYS DEL SERVEI D'INFORMACIÓ I PREVENCIÓ D'ALLAUS A CATALUNYA"

Des d’avui i fins el proper divendres 21 de novembre, es pot veure a la sala d’exposicions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, una exposició amb la que es commemoren els 25 anys de la posada en marxa del Servei d’Informació i Prevenció d’allaus a Catalunya. Aquesta exposició és itinerant i ja fa més de dos anys que volta pel país. S’ha mostrat a 15 indrets de Catalunya però la seu de l’ICGC  és el darrer lloc on s’hi exposa, i per això he aprofitat aquest matí per anar-hi a donar un cop d’ull.

L’exposició consta de 23 panells informatius, repartits al voltant de la gran sala d’exposicions, estructurats en 4 blocs: Informació i cronologia; Les allaus. Nocions de base; Les allaus a Catalunya i al món; i Prevenció i protecció davant del perill d’allaus. El comisari de l’exposició, molt amablement, m’acompanya i em fa un petit resum de cadescun dels diferents blocs tot destacant-ne alguns dels aspectes més rellevants.

A través dels plafons m’assabento de les primeres passes d’aquest Servei que funciona des de l’any 1986 i que, avui dia, és un dels més importants a nivell mundial. També m’assabento dels mecanismes de les allaus i les causes que les provoquen a través d’una sèrie d’idees bàsiques.

Aquest fenomen és cada cop més conegut entre els esquiadors i els amanats de la muntanya hivernal, així com també dels habitants dels pobles del Pirineu, pobles que han crescut molt en els darrers anys i no sempre s’ha construit en els llocs més adeqüats. Per aquesta raó les allaus són un risc que s’ha de tenir molt en compte perquè cada any provoquen un cert nombre de victimes mortals.

En els plafons també s’explica la tasca de documentació i investigació sobre les allaus històriques i la recerca dels rastres que deixen sobre el terreny, informació necessària per a l’elaboració dels mapes de risc d’allaus. També es fa un repàs de grans allaus registrades a Catalunya i al món comper exemple  l’allau que hi ha haver a les Fonts d’Arinsal (Andorra) l’any 1996 i que va afectar una desena de blocs d’apartaments de l’estació d’esquí, sortosament sense victimes mortals.

Els darrers plafons estan dedicats a donar a conèixer la feina, tan interessant com arriscada, dels nivòlegs, els tècnics que estudien l’estat de ls neu i n’evaluen els riscos per tal de preveure les allaus i, si cal, provocar-les i així minimitzar els seus efectes. La seva feina està avui dia recolzada per les noves tecnologies instal·lades a les diverses estacions nivològiques. Amb aquestes dades s’elabora diàriament el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA).

A la sala també es pot veure un petit audiovisual dels primers treballs del Servei, així com també espectaculars imatges de diferents tipus d’allaus.

Finalment dir que el dijous 20 de novembre es farà a la Sala d’Actes de l’ICGC l’acte de cloenda d’aquesta exposició amb ponències a càrrec de Carles Garcia, Enrico Filaferro i Glòria Martí.

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "L'ECLOSIÓ DEL PASSAT:OUS I CRIES DE DINOSAURES"

Lluny estan els temps en que vèiem els dinosaures com a “llangardaixos terribles”, tal i com els va anomenar Richard Owen l’any 1841, i els teníem també com a uns éssers lents, maldestres i estúpids, amb els seus cossos enormes i els seus cervells de mosquit. Les darreres troballes i investigacions, però, han fet que avui dia ens mirem aquests animals amb uns altres ulls, car no deurien ser tan lents, maldestres i estúpids quan van aconseguir dominar el medi terrestre durant més de 140 milions d’anys, al llarg dels períodes Juràssic i Cretaci de l’Era Secundària (o Mesozoic). Les modernes exposicions sobre aquests éssers (com la que ja vam poder veure al Cosmocaixa l’any 2011: “Dinosaures: Tresors del desert del Gobi”), ens ajuden a que tinguem un altre punt de vista sobre els dinosaures.

Aquest dissabte vam anar a veure l’exposició interactiva “L’eclosió del passat”, que es pot veure a l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, a tocar de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, fins a l’11 de gener de 2015. En arribar a Sabadell, el primer que vam veure fou un grupet de tres graciosos “Patchworkisaures” que, un xic porucs, es passejaven pel centre històric de la ciutat fent les delícies de petits i grans.

Tot seguit vam entrar al citat Espai Cultura a veure l’exposició centrada sobretot en l’exhibició de rèpliques i models d’ous, embrions i cries de dinosaures, creats per reputats paleoescultors basant-se en troballes de fòssils fetes a la Xina, Argentina, Índia, Estats Units, Mongòlia i França.

A l’entrada de la sala hi ha un petit espai amb uns plafons que ens informen sobre la història d’aquesta mena de troballes i dels seus protagonistes. També hi ha una taula amb una col·lecció d’ous actuals i rèpliques d’ous de dinosaure, amb les explicacions pertinents per no confondre un simple còdol arrodonit amb un ou de dinosaure.

Comparació entre l'ou més gran (d'Aepyornis) i el més petit (de colibrí)

La gran sala d’exhibició està compartimentada a base d’envans per tal de separar els diferents grups de dinosaures (Ceratopsians, Ornitòpodes, Sauròpodes i Teròpodes) dels quals rebem informació a través de plafons explicatius, reproduccions d’ossos i exemplars complets dels diversos dinosaures, així com també a través de fotografies, reproduccions i reconstruccions tridimensionals, a mida real, dels fòssils i de les postes d’ous.

Plafó explicatiu i foto d'un fòssil original

Reconstrucció tridimensional (a mida real) d'aquest fòssil

Aparador amb ous de sauròpodes

Model d'embrió d'oviràptor

Recostrucció d'un niu d'oviràptors

Fotografia d'un fòssil d'oviràptor protegint el seu niu 

de la tempesta de sorra que els va enterrar

Esquelet d'oviràptor

Esquelet de teròpode

Aquestes reproduccions van acompanyades d’escenes, sobre la suposada vida quotidiana dels dinosaures, pintades per artistes com Mark Hallett i Luís V. Rey que ens ajuden a adonar-nos que aquests animals estaven certament organitzats i tenien cura de les seves postes i cries, i el fet de representar alguns dinosaures coberts de plomes, ens els apropen cada cop més a les aus actuals.

Per als nens, i també per als adults, hi havia diverses “Estacions d’Exploració”, on es podien veure amb lupa diferents detalls de les closques, de la pell, i dels ossos, amb explicacions de com aquests ossos havien de créixer molt depressa en els primers estadis de la vida per poder arribar, en poc temps, a la mida dels progenitors.

Les diferents estacions d'exploració

També hi havia calaixos plens de sorra on es podia “excavar” diferents nius i identificar, per la forma i la textura dels ous, el tipus de dinosaure que els hauria post. Al segon pis de l’exposició, però, es mostren alguns exemples de postes problemàtiques per a demostrar que no tot és tan senzill com sembla, i que mai s’està prou segur en la relació automàtica entre l’estructura dels ous i els tipus de dinosaures que van fer aquella posta.

En aquesta mateixa sala també es pot veure la recostrucció de l’enorme niu d’un oviràptor gegant, així com també la reproducció del cèlebre “Baby Louie”, l’esquelet complet d’un embrió d’oviràptor gegant trobat a la Xina i amb el qual es va fer un article a la revista National Geographic. La reconstrucció d’aquest embrió il·lustra el cartell d’aquesta exposició.

A la sortida, i aprofitant l’avinentesa, vam entrar també a la seu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont on, al segon pis, s’hi exposa de nou “El Triceratops”. La rèplica d’aquest dinosaure va ser retirada l’any 2009 amb motiu de la remoldelació del citat Institut quan va deixar de ser museu per a convertir-se en un espai didàctic, a més de seguir éssent un centre d’investigació paleontològica de primer ordre.

En aquesta sala, juntament amb la rèplica de l’impressionant dinosaure, hi ha una sèrie de plafons pels quals ens vam assabentar de la història i peripècies per les quals va passar aquest exemplar, el qual es va fer tan popular entre els sabadellencs (i d’altres contrades) que va esdevenir una icona de la ciutat. La seva retirada va provocar tan gran indignació que s’ha hagut de tornar a exhibir. Ara se li està buscant, entre el públic assistent a l'exposició, un nom més adeqüat i original.

A la planta baixa es troba l’espai educatiu “Experiència interactiva: Avui investigues tu!” on es pot fer una visita clàssica a la sala en la qual es poden veure diferents reconstruccions de fòssils tan nostrats com són el Titanosaure i els primats Jordi i Pau.

Reconstrucció, a mida real, d'un Titanosaure

També es pot passejar entre les diverses escenificacions i plafons que ens assabenten de les passes que s’han de seguir un cop s’ha descobrert un jaciment de fòssils: l’excavació i la preparació de les mostres; el trasllat d’aquestes mostres a un centre d’investigació on s’estudien i, finalment, es publiquen els resultats d’aquesta investigació per a la seva difusió. Aquest mateix recorregut també es pot fer de manera més “pràctica” a través d’unes pantalles interactives on, amb un codi, t’adjudiquen un equip d’investigació.

Malauradament nosaltres no teníem temps per a fer aquesta activitat, certament interessant, perquè ja l’havíem esmerçat tot en l’exposició dels dinosaures i anava éssent hora de dinar, però sembla prou entretinguda i didàctica i dirigida sobretot als joves (però també als no tan joves) per tal d’orientar-los cap a l’apassionant món de la Paleontologia.