El passat dissabte 28 d’octubre, es va celebrar al municipi de Gualba, la cinquena edició de la taula d'intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA.
Com en anys anteriors, hi va
haver participants d'arreu de Catalunya i, fins i tot, un parell d'expositors provinents
de França, el que va fer que es pogués gaudir de molta varietat mineralògica.
A continuació, intentaré destacar
els exemplars que em van cridar l’atenció ja sigui per la seva qualitat
estètica, raresa, mida o per ser mostres històriques d’aquestes que costa molt de
veure.
De jaciments clàssics, com ara la
Pedrera Berta, es va poder gaudir d’exemplars de fluorita i atzurita amb bona
coloració i mida. Mostres molt difícils d'aconseguir, si no és, perquè algun
dels companys més veterans en porten de tant en tant. També força mostres d’anapaïta
provinents de Bellver de Cerdanya; quars ametista de Santa Coloma de Farners;
celestina dels Esbornacs; calcioferrita del Turó de Montcada; silvita de les
mines de potassa de Súria, que destacava per ser incolora i que a primera
instància fàcilment es podia confondre amb halita si no es tastava; i, per
últim, boniques mostres de diòpsid de Gualba en cristalls excepcionals de fins
a un centímetre d'aresta.
Fluorita, pedrera Berta |
Anapaïta, Bellver de Cerdanya |
Ametista, Santa Coloma de Farners |
Silvita, mines de potassa de Súria |
També es va notar que, un cop passada
la pandèmia, aquest estiu molts companys han aprofitat les vacances per sortir
de recerca mineralògica, oferint minerals de diverses contrades. M’agradaria
destacar algunes mostres d’espècies comuns però de localitats que, si més no
per a mi, no eren conegudes: calcedònia molt fluorescent de Toledo; aragonita
de Higuerón, Màlaga; calcita de la mina Texeu, Astúries o calcita de Carbonero El
Mayor i calcita amb dolomita de la pedrera Suertes, Vegas de Matute, ambdós localitats
de Segovia. Per d’altra banda, destacar exemplars de gran qualitat i mida de
localitats força conegudes, com ara cristalls de guix de Fuentes Ebro; boniques
fluorites de Berbes o bons exemplars de calcita de Camargo, Cantàbria.
Calcedònia, Toledo |
Foto: Martí Rafel |
Calcita, Camargo, Cantàbria |
Els nostres companys francesos van
portar unes boniques calcedònies polides amb molta varietat de coloracions
provinents de L'Estérel, així com unes mostres de septària de barita, també
polides, trobades a la zona de la Provença.
Calcedònia, L'Estérel, la Provença |
Septària de barita, la Provença |
Com no podia ser d’altra manera,
tampoc van faltar els micromuntatges, que cada vegada compten amb més adeptes.
Hi havia molta varietat d’espècies rares: aiolosita, adranosita, bismutinita,
cannizzaritia i challacolloïta del Cràter de La Fossa, Illa Vulcano, Itàlia. De
França, autunita i torbernita de Chaméan, així com liebigita de Lodève i
mostres de cianotriquita i cuprita, de Villecun. Gran varietat de mostres de
localitats catalanes com ara la Pedera Berta o la mina de Les Ferreres,
Rocabruna. També es van veure minerals d’slag, com ara cuprita de la
Farga de La Cambra, Les Masies de Voltregà o mostres d’elyita i lanarkita de La
Cruz, Jaén.
Foto: Martí Rafel |
Pel qui li agrada buscar entre
tants minerals hi havia interessants exemplars d’harmotoma i brewsterita-Sr,
extrets a la dècada dels seixanta, i provinents de la mina Whitesmith, Strontian,
Escòcia: localitat tipus de la brewsterita.
Harmotoma, mina Whitesmith, Strontian, Escòcia |
Brewsterita-Sr, mina Whitesmith, Strontian, Escòcia |
També es va poder comptar amb
tallers d'iniciació a la mineralogia a càrrec del Grup Mineralògic Català, i
que estaven dirigits a tots els visitants però, especialment, als més petits.
Cal destacar que es va poder fer
donació d'alguns exemplars de minerals pel Museu de Minerals de Gualba, amb
l'objectiu que a, poc a poc, es converteixi en un referent de la mineralogia
catalana.
Per acabar, pels qui van voler
sumar-se es va realitzar un dinar molt distès i agradable amb tot d'anècdotes i
històries mineralògiques de sobretaula.
Només queda donar les gràcies a
tots els organitzadors i participants d'aquesta cinquena edició de MINERGUALBA i, en especial, a l'Ajuntament
de Gualba, al Grup Mineralògic Català i Fons mineralògic de Catalunya per
l'esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest del que tots en podem
gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada