Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 19 d’abril de 2022

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL: Fòssils del Paleogen (III)

Continuem amb el repàs dels fòssils del Cenozoic, corresponents al Paleogen, que es mostren a les vitrines numerades del 38 al 43 del nostre Museu. En l'anterior "visita" vam veure els grups de gasteròpodes, coralls i equinoderms.


El Museu Geològic del Seminari de Barcelona està especialitzat sobretot en fòssils d’invertebrats, tanmateix a les seves vitrines també es poden veure notables exemplars de vertebrats. A les vitrines corresponents al Paleogen es mostra una variada col·lecció de dents de peixos selacimorfs (taurons) de l’Eocè dels gèneres Carcharodon, Oxyrhinia, Otodus, Pristis i Ginglymostoma. De totes elles, només la dent de l’espècie Odontaspis macrota és va trobar a casa nostra.

També es poden veure uns notables fragments de mandíbules de peixos: una del gènere Myliobatis (un peix tipus rajada), i un parell de fragments de mandíbula, amb algunes dents, de peixos del gènere Pycnodus, donats al Museu pel Dr. P. Busquets i pel Sr. D. J. Coromines (a través del Dr. Serra Kiel). Amb aquest material el Dr. Sebastián Calzada va fer un treball, publicat l’any 1985 a la revista de la Universitat Complutense de Madrid COL-PA (núm 38), titolat Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña, amb el qual donava a conèixer els primers picnodonts de l’Eocè trobats a Espanya. Els picnodonts són peixos costaners, propis de mars tropicals, que s’alimenten de petxines.

Altres vertebrats del Paleogen que es poden veure a les vitrines del Museu són una de les nostre joies: es tracta d’una mandíbula del sireni Prototherium solei, trobat a Tona (Osona) i que es pot veure a la vitrina número 2 dels holotips, i d’un esquelet quasi complet d’un altre sireni, de l’espècie Prototherium montserratense i dit familiarment Sireni de Montserrat, trobat a Castellvell i el Vilar (als peus de Montserrat), i que es pot veure a la Sala Cardenal Carles del nostre Museu. Aquests animals eren similar als actuals manatins que viuen en zones d’estuaris i manglars, a la frontera entre el mar obert i el continent.

Sireni de Montserrat

Sireni de Montserrat extret de la portada 
de la rev. Scripta núm 3 sèrie Poikilia (2013)

Un manglar del Terciari amb un tapir 
de Z. Burian

De la mateixa època, i d’un lloc molt proper, són una col·lecció de fòssils de Nipadites de l’Eocè, que són els fruits de la planta Nypa burtini, molt semblants als de l’actual cocoter (Nypa fruticans). La vitrina disposa d’un parell de plafons sobre la distribució geogràfica i estratigràfica del gènere Nypa, des del Cretaci superior fins a l’actualitat, i també sobre la interpretació morfològica dels fòssils de Nypa burtini.

Nipadites a la vitrina 39

Per completar el repàs dels fòssils del Paleogen del Museu ja només ens queda donar un cop d’ull a la vitrina 43 on s’hi exposen els exemplars corresponents a l’Oligocè que a Catalunya es troba exclusivament representat per formacions continentals on es troben nombroses restes vegetals i alguns mamífers.

La vitrina 43 de l’Oligocè

A la citada vitrina es poden veure bells exemplars de fulles, impreses sobre calcàries micrítiques, dels gèneres Lindera, Myrica, Grevillea, i Cinnamomum, trobats a Cervera, així com també una fulla i un aglà del gènere Quercus, trobats en aquesta localitat.


De les famoses pedereres de Sarral (Conca de Barberà), on apareixen restes vegetals en excel·lent estat de conservació, tenim dos exemplars en exposició: Salicites sp i una gran fulla de Flabellaria haeringiana.

I del no menys famós jaciment de el Talladell (Tàrrega), corresponent a un sistema lacustre de finals de l’Oligocè inferior on s’hi han trobat restes de nombrosos mamífers i impressions de fulles, són uns exemplars de Nimphaea ameliana i un fragment de mandíbula de Cainotherium gracile, un mamífer del grup dels artiodàctils.


A la vitrina hi ha una bonica làmina amb la reconstrucció d’un d’aquests llacs on, a més de l’ungulat Cainotherium, es poden veure també el crocodil Hispanochampsa, l’antracotèrid Elomeryx, el mustèlid Plesictis i el rosegador Theridomys.



Abans de marxar, però, val la pena anar a la secció de vitrines corresponents a les col·leccions monogràfiques, situades a mà esquerra de l’entrada, on també poden veure’s notables exemplars de fòssils del Paleogen com uns estel·làrids de l’Eocè de Montesquiu, un exemplar del peix Mene rhombeus de l’Eocè d’Itàlia, una mandíbula del rèptil Brachiodus cluai de l’Oligocè de Tàrrega, els gasteròpodes Cernina vulcani de l’Eocè de Jaca, unes dents de tauró (amb l’esmalt intacte) de l’Eocè de Casablanca (Marroc), i una fulla d’Ailanthus cerverensis de l’Oligocè de Cervera.


I fins aquí aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Paleogen del nostre Museu. En properes "visites" del Museu Virtual, donarem un cop d’ull als fòssils del següent període del Cenozoic: el Neogen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada