Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 13 d’abril de 2018

Amics del Museu: VISITA A L'EXPOSICIÓ "LA BELLESA DE L'UNIVERS"

No hi havia inexistència ni existència, aleshores. / No existia l’atmosfera ni el cel que està més enllà. / Què estava ocult? On? Protegit per quí? / Hi havia aigua insondablement profunda allà? // No hi havia mort ni immortalitat, aleshores. / Cap senyal diferenciava la nit del dia. / Un de sol respirava sense alè pel seu propi poder. / Més enllà d’això, no existia res. // 

Al començament l’obscuritat amagava l’obscuritat. / Tot era aigua indiferenciada. / Embolcallat en el buit, esdevenint, / aquest u va sorgir pel poder de l’escalfor. // El desig baixa sobre això al començament, / esdevenint la primera llavor del pensament. / Els savis, buscant en el cor amb intel·ligència, / van trobar el nexe entre existència i inexistència. //

El seu lligam va estendre’s a través. / Hi havia un sota? Hi havia un sobre? / Hi havia procreadors, hi havia potències. / A sota energia, al damunt impuls. // Qui sap realment? Qui pot proclamar aquí / d’on prové, d’on és aquesta creació? / Els deus van venir després. / Qui sap, aleshores, d’on va sorgir? // Aquesta creació, d’on va sorgir? / Potser va ser produïda o potser no. / Aquell que vigila des del cel més alt, / només ell ho sap. O potser no ho sap. 
(Rig Veda (Himne de la Creació) Traducció d’Eulàlia Bosch).

Aquest és l’himne de benvinguda a l’exposició “La bellesa de l’univers” que fins al dia 10 de juny es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona.



“La bellesa de l’univers” és el títol general d’aquesta exposició que conjumina art i ciència tot expresant la visió del cosmos de dos reconeguts artistes: la catalana Eugènia Balcells, qui ens presenta la mostra “Anys Llum”; i el fotògraf i cineasta nord-americà Michael Benson, qui ens mostrarà la increïble diversitat del nostre sistema solar a l’exposició “Altres Mons”, un excel·lent complement als dos cicles de conferències de Mn. Francesc Nicolau, Noves troballes i més estudis del sistema solar, dels quals acabem de publicar-ne tots els resums en aquest blog.


La primera exposició, “Anys Llum”, ens reb una projecció esfèrica del nostre univers en expansió envoltat de la més absoluta foscor, com si el contemplessim des del “no-espai”, des del “no-temps”, mentre s’escolta de fons un so inquietant compost pel músic Brian Eno. Sort que a l’entrada hi ha un vigilant que t’avisa de que vagis en compte! Tot seguit ja s’entra a la primera sala on es despleguen les obres de l’artista Eugènia Balcells, entre les quals hi destaca l’Homenatge als elements, un gran plafó on s’hi representen els elements de la taula periòdica segons els seus espectres únics. El plafó es complementa amb un bell escrit de caire poètic del científic David Jou.





Aquests espectres també es projecten sobre una paret i nosaltres ens hi podem interposar de manera que quedem del tot integrats a l’obra. També hi ha un seguit de barres d’al·lumini, de diferents llargaries, penjades d’una barra i que sonen en ser colpejades.



A l’exposició també es pot veure un petit audiovisual, fet des del grup de telescopis Isaac Newton del Roque de los Muchachos a l’illa de Gran Canaria, en el qual l’Eugènia Balcells entrevista al seu germà, l’astrònom Marc Balcells, sobre les característiques i dimensions del nostre univers. Seguidament ja entrem a l’àmbit de l’exposició “Altres Mons” de Michael Benson.



Aquest prestigiós fotògraf fa un repàs a aspectes sorprenents del nostre sistema solar gràcies al material aportat per les diverses sondes i naus espacials New Horizons, Rosetta, Cassini, Galileu, Voyager, Messenger, Mariner, Viking, el rover Curiosity… aparells que, gràcies a les xerrades de Mn. Nicolau, ja ens són prou coneguts. Posteriorment les imatges han estat seleccionades i processades digitalment per l’autor per donar-los-hi més espectacularitat.


Petjades del vehicle Curiosity Rover a Mart (febrer 2014)

Fobos (objecte fosc a la dreta), petit satèl·lit de Mart,
sobre el gran cràter Herschel (Viking Orbiter 1, setembre 1977)

L’exposició, encara que diàfana, manté uns certs apartats on s’hi exposen imatges d’un tema comú. Així estan els espais dedicats al Sol, a Júpiter, a Venus, a Mart, als asteroides… A cada apartat hi ha un plafó horitzontal que ens informa del tema general i, després, cada imatge va acompanyada de la corresponent informació (en català, castellà i anglès) sobre el motiu de la fotografia i quan i per quina sonda va ser presa la imatge.




Dins aquests apartats no hi podia faltar un espai dedicat al nostre planeta Terra, on la informació l’aporten la gran quantitat de satèl·lits que ens orbiten, i també hi ha un espai per a la Lluna el nostre satèl·lit natural on la seva famosa “cara oculta” ja no ho és gens d’oculta.



El planeta més fotogènic, però, segueix éssent Saturn el qual, amb els seus anells i satèl·lits, ha estat durant molts anys l’objectiu màxim de la sonda Cassini fins que el setembre de l’any passat se la va fer caure contra aquest planeta.

Saturn projectant la seva ombra sobre els anells, que al seu torn
reflecteixen la seva llum sobre el costat nocturn del planeta (Cassini, octubre 2013)

En primer terme Rea, el segon satèl·lit més gran de Saturn,
amb el seu veí Dione sota el perfil dels anells de Saturn (Cassini, gener 2011)

Aparador de la botiga

Al voltant d’aquesta exposició s’han previst tot un conjunt d’activitats paral·leles i relacionades: xerrades, tallers, taula rodona, sessions al planetari, visites comentades… I com sempre, a la botiga del museu hi ha tot un ventall de productes dedicats al tema d’aquesta exposició, per si hem de fer (o fer-nos) un regal ben original.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada