Amics del Museu: En Joan Vilella ens ha deixat...

Encara està fresca la seva col·laboració en aquest blog, on va redactar l’extraordinària experiència viscuda l’any passat al Museu de Paleontologia de Lyme Regis del sud d’Anglaterra, que ens ha arribat la trista notícia de la seva inesperada desaparició.

Col·laborador incansable del Museu, fa anys va fer una valuosa donació, la qual ha contribuït, de manera significativa, al creixement de la nostra gran col·lecció, però el més valuós és que, de sempre, en Joan ha portat meticulosament el registre dels espècimens fòssils que encara no han estat catalogats i s’ha dedicat a l’actualització de la base de dades d’aquests registres, eina essencial per a la consulta de la nostra extensa col·lecció. Així mateix, darrerament també es dedicava a l’ordenació i conservació de documents de la biblioteca per tal de resguardar-los i fer-los accessibles a tothom qui els vulgui consultar. També es dedicava a fer de guia del Museu a les visites... però el que trobarem més a faltar serà el seu inesborrable somriure.

En Joan Vilella ens ha deixat, però el seu llegat i la seva manera de fer restarà viva entre els companys amb qui va compartir l’afició, la passió, per la Paleontologia. Descansi en pau.

Joan Vilella: Una visita a la Costa Juràssica-Sud d'Anglaterra

La nostra visita es va limitar a les localitats de Lyme Regis (Devon) i Charmouth (Dorset), probablement la franja més famosa, pels seus descobriments arqueològics i la seva abundància en fòssils.

Exemplars exposats a l’entrada del Lyme Regis Museum

Són uns penya-segats del Juràssic Inferior, amb capes alternes de pedra calcària i esquist, on es produeixen despreniments de roca i esllavissaments de terra quan hi ha temporals o marees fortes. La pluja i l’onatge netegen els sediments generats per aquestes accions mecàniques i alliberen els fòssils que contenen.

Els fòssils que es poden trobar a peu de platja són:

·        Ammonits, que a la zona s’anomenen Snakestone (“serps enrotllades”). N’hi ha exemplars molt bonics, fossilitzats en pirita.

·        Gryphaeas, anomenats popularment Devil’sToenails (“ungles del diable”).

·        Belemnits, anomenats Thunderbolts (“raigs”) a la zona.

·        Ofiuroïdeus.

·        Crinoïdeus.

·        Vèrtebres d’Ictiosaure.

·        Escates de peix.

·        Eriçons de mar.

En aquests jaciments s’han trobat exemplars magnífics, complets o gairebé complets, d’ictiosaures i plesiosaures que es poden admirar al Museu de Lyme Regis i al Museu d’Història Natural de Londres. Alguns d’aquests exemplars trobats per Mary Anning (1799-1847).

He de dir que nosaltres no vam trobar gaire cosa per tres motius principals:

·        Falta de temps.

·        Desconeixement dels jaciments.

·        I, sobretot, per condicions climàtiques adverses... Curiosament, en aquest cas vol dir que feia un temps de platja esplèndid. El geòleg del Museu de Lyme Regis que ens va acompanyar en la visita guiada ens va explicar que en aquesta zona, “bon temps” per buscar fòssils vol dir uns quants dies de tempestes, pluges i fort onatge.

També es troben molts nòduls de sílex de diferents tonalitats, recoberts de pàtina blanca i de formes curioses que es creu que són esponges.

INFORMACIÓ IMPORTANT PELS COLECCIONISTES

A aquests jaciments es permet la total llibertat de cerca i recollida de fòssils.

A més a més, els fullets del Museu i els panells d’accés a les platges indiquen clarament les dades del jaciment i conviden els visitants a buscar fòssils.

Les següents dades sobre la lliure recollida de fòssils s’han traduït del fulletó (en anglès) FossilHuntingatLyme Regis, publicat pel Museu de Lyme Regis.

Cartell informatiu amb el “Codi del Col·leccionista”

El codi dels col·leccionistes:

·        La “caça” de fòssils és un fantàstic passatemps a l’aire lliure, cal tenir bona vista i estar molt atents als detalls, cal mirar amb atenció, bona sort!

     Informar de troballes inusuals o rares - Les troballes d’alt valor o rares poden contribuir a millorar el nostre coneixement científic i s’ha de registrar. Pot informar sobre les seves troballes al Lyme Regis Museum o al CharmouthHeritageCoast Centre.

·        Recollida responsable – Si té la sort de trobar alguna cosa que creu que és important, els especialistes ho registraran i li demanaran les seves dades de contacte, però no li prendran el fòssil.

Les visites guiades organitzades pel Lyme Regis Museum (Lyme Regis MuseumFossilWalks) són una forma excel·lent de que les famílies i les escoles aprenguin més sobre els fòssils. Les realitzen geòlegs experts en la zona i permeten al públic en general aprendre molt sobre la geologia de la zona i recollir fòssils que es poden endur cap a casa.

El geòleg Richard Edmonds durant la visita guiada

En Richard mostrant fòssils dels que es 

podran trobar durant la visita

Podeu veure com un país civilitzat i amant de la cultura considera els seus ciutadans lliures d’augmentar la seva cultura, posant en valor que recollir fòssils que seran destruïts per l’erosió és millor que no fer-ho.

Perquè al nostre país no es pot fer funcionar així si en la majoria dels nostres jaciments passa el mateix?

La situació actual a Espanya és la següent:

·        Està prohibit recollir qualsevol fòssil.

·        La reglamentació fa referència a material “arqueològic o paleontològic”, sense diferenciar-los, tracta tots els vestigis per igual.

·        El criteri arqueològic és adequat per jaciments de vertebrats, seguin rèptils o mamífers en connexió òssia, perquè requereixen excavacions dirigides per especialistes.

·        Però no té en compte que existeixen altres tipus de jaciments. Els jaciments fossilífers es poden classificar en dos tipus:

1.     Jaciments en els quals l’erosió ha alliberat els fòssils, les escombreres de les mines o pedreres, o les tarteres naturals o producte d’obres públiques; en aquests jaciments el fòssils estan exposats als elements i si no es recullen els destruirà l’erosió més d’hora que tard.

2.     Jaciments on els fòssils estan protegits per la roca on estan inserits.

Els jaciments de valor especial, com els Estratotips, haurien de protegir-se. Però s’hauria de permetre la cerca i recollida de fòssils en els jaciments de tipus 1 per nodrir les col·leccions particulars d’aficionats, escoles i museus locals.

AVANTATGES I JUSTIFICACIÓ DEL COL·LECCIONISME DE FÒSSILS

La cerca i recollida de fòssils és una activitat a l’aire lliure que comporta un contacte amb la natura, implica un coneixement de la geologia, coneixements i ús dels mapes, la consulta de publicacions, la visita a museus i l’assistència a exposicions i conferències.

Tot això contribueix a augmentar la cultura a nivell personal i l’interès general per la geologia i, principalment, la Paleontologia.

Els aficionats han donat grans quantitats de fòssils a museus, que han correspost tot sovint dedicant espècies noves als qui han recollit i cedit el material.

Els fòssils de les col·leccions i els nous jaciments descoberts pels aficionats són de gran ajuda pels paleontòlegs, tal i com proven les nombroses cites a aficionats a les seccions d’Agraïments a les publicacions científiques.

Així, encoratjo a les autoritats competents a valorar els avantatges que tindria tenir en compte aquesta proposta.

Amics del Museu: Sortida geològica entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà

El passat diumenge 26 de maig uns quants entusiastes de la geologia vam participar de la sortida geològica programada pels companys d’Itineraris Geològics, la qual va tenir lloc entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà en un tall sud-nord del Mantell del Cadí. Aquesta va ser una sortida complementària de la que ja vam fer pels voltants de Berga on vam poder veure, entre altres coses, el contacte tectònic, conegut com encavalcament de Vallfogona, entre els materials al·lòctons (transportats cap al sud pels mantells de corriment) i els materials autòctons deformats de la Conca de l’Ebre. Avui també veurem aquest mateix encavalcament però més a llevant, a l’altra banda del riu Llobregat.

Per això, després de trobar-nos a un bar dels afores de Berga amb el que serà el nostre guia, el geòleg Roberto Espínola, prenem de nou els cotxes i ens desplacem cap a l’embassament de La Baells per tal d’observar com l’emplaçament del Mantell del Cadí ha redreçat totalment els estrats de conglomerats i lutites de la Conca de l’Ebre, l’avantpaís deformat del Pirineu.

En Roberto, el nostre guia, ens mostra els estrats redreçats 

per l’empenta del Mantell del Cadí

Abans, però, sota l’ombra d’uns pins, ja que fa un sol de justícia, en Roberto ens situa geològicament sobre el terreny que visitarem avui, per això ens parla de com es va formar la conca sedimentària que va donar lloc als Pirineus, dels mecanismes de desplaçament dels mantells de tipus “bloc superior”, i de la conca d’avantpaís. De tot això, i dels detalls de les parades que farem, en parla l’excel·lent dossier que se’ns ha facilitat a tots els participants.

Tot plegat costa una mica de veure, per això en Roberto ens porta a un altre aflorament on es veu perfectament un petit paleocanal amb el qual podem situar on està la base de l’estrat redreçat. Per ajudar-nos a la comprensió, ens dibuixa uns senzills esquemes en una gran pissarra. I després dels molts esforços, i molts girs de la pissarra, acabem entenent el “quid” de la qüestió!

Costa un xic veure la posició vertical dels estrats....

Anant per la carretera en direcció a Vilada i Borredà, ens parem en un punt per observar el responsable del tal “atropellament”: l’encavalcament de Vallfogona, estructura tectònica de primer ordre sobre la qual ha “viatjat” el Mantell del Cadí i que es considera la base del Pirineu. En aquest punt s’observa com les margues grises de la Formació Margues de Banyoles, de l’Eocè mitjà, es posen damunt dels materials de l’Eocè superior de l’avantpaís. Les margues estan absolutament “trinxades” però encara es poden reconèixer bonics exemples de ripples simètrics i estructures de càrrega.

Tot observant l’encavalcament de Vallfogona

Petita llosa amb ripples

Des de l’entrada de Borredà tenim bones vistes cap a ponent, de manera que podem observar la Serra de Picancel (al sud), on afloren els materials de la conca de l’Ebre deformats; enfront tenim els Rasos de Peguera, on afloren els material al·lòctons transportats pels mantells del Pedraforca inferior i Cadí, i també tenim uns bonics exemples de ventalls al·luvials que progradaven cap al nord. En Roberto els aprofita per introduir-nos en els conceptes de proximal i distal.

Observant el paisatge cap a ponent

A partir d’aquí, prenem la direcció nord, cap a Sant Jaume de Frontanyà, per tallar el Mantell del Cadí que aquí mostra l’estructura d’un gran sinclinal, dit Sinclinal de Ripoll, d’orientació E-W. Així d’aquesta manera anirem trobant cada cop materials més moderns fins arribar a l’eix del sinclinal. I comencem pels més antics que afloren i que són les turbidites de la Fm. Campdevànol (o Fm. Vallfogona). Tots els materials que veurem a partir d’aquí mostren un cabussament cap al nord.

Tot observant un aflorament de turbidites

Precisament, en l’itinerari des de Bagà (on vam veure alguns dels materials més antics del Mantell del Cadí), ens vam quedar a la vista d’aquestes turbidites de la Fm. Campdevànol, ja que el següents més moderns quedaven coberts pel mantell inferior del Pedraforca. Avui tenim la immillorable oportunitat d’observar la resta d’ “ingredients” del “pastis basal”.

Esquema d’unitats estratigràfiques extret de la

 Història Natural dels PPCC, vol II, fig. 112

Més endavant, en un altre aflorament, en Roberto ens mostra els mecanismes de formació de les turbidites i també podem observar estructures sedimentàries de base tals com sole marks, flute cast, bioturbació...que donen informació de la polaritat i la direcció dels paleocorrents. El nostre botànic, en Josep Solé, també ens mostra les flors de la primavera que creixen als marges de la carretera, sobretot després de les darreres pluges.

En Roberto ens indica diverses estructures sedimentàries de base...

...i en Josep ens indica diverses flors de la primavera

Un xic més endavant podem observar un bonic exemple d’slump, una capa de gresos molt rebregats per causa d’una esllavissada. Aquestes estructures donen informació del punt de major profunditat de la conca.

Tot observant un bonic exemple d’slump

Seguidament ja tornem a trobar les Margues de Banyoles, però aquest cop en la seva posició estratigràfica “normal” i, al seu damunt, els materials d’ambients transicionals de la Fm Coubet intercalats entre els gresos i lutites continentals de la Fm. Bellmunt. Aquí se’ns explica els diferents ambients sedimentaris presents en un delta, i el per què uns són grisos i uns altres són vermells.

Contacte normal entre els materials de les 

formacions Margues de Banyoles i Bellmunt

A partir d’aquí ja van aflorant materials cada cop més continentals I és que els Pirineus ja s’aixequen definitivament en aquest sector, deixant-lo per sobre del nivell del mar. Als nivells de lutites podem observar moltes traces de bioturbació.

Els materials cada cop més continentals de la Fm. Bellmunt...

...amb nombroses traces de bioturbació

Així arribem a Sant Jaume de Frontanyà, el què diuen que és el municipi més petit de Catalunya i situat al nucli del sinclinal de Ripoll, on afloren els materials més moderns que veurem avui. Per això sortim de l’aparcament i anem fins a la base del turó que domina el poble on trobem uns gresos blanquinosos (dits arcòsics) per la gran quantitat de feldspat que tenen, segurament producte de la meteorització de granitoides. També apareixen petites capes de conglomerats amb alguns còdols paleozoics.

Aspecte dels gresos i conglomerats arcòsics

Fent un resum de la jornada

Aquí en Roberto ens fa un resum de tot el que hem vist en la jornada d’avui, però no marxem sense visitar la seva impressionant església, una joia del romànic on hi destaca un cimbori de dotze costats, únic a Catalunya, i un retaule gòtic que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

El grandiós temple de Sant Jaume de Frontanyà

Així, en acabada aquesta obligada visita, anem cap a l’aparcament on felicitem el nostre guia pel seu excel·lent mestratge i ens acomiadem dels companys fins a la propera sortida!