No fa gaire m’he trobat amb un article que explica un detall de la vida de certs rèptils i que han descobert uns paleontòlegs tot estudiant fòssils del Triàsic marí del jaciment de Mont San Giorgio, a la frontera entre Suïssa i Itàlia. Com recordareu, el Triàsic és el primer dels tres períodes de l’Era Secundària o Mesozoica i que s’inicià fa uns 252 milions d’anys. En aquells temps tot just començava a disgregar-se l’únic continent que existia, l’anomenada Pangea, procés que acabarà donant la distribució de terres emergides que tenim actualment.
La
troballa l’han fet dos científics del Museu d’Història Natural d’Stuttgart
(Alemanya), Stephan Spiekman i Eudald Mujal. Aquest darrer és català i també
està associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell.
I què han trobat aquests dos científics? Doncs examinant restes de dos
exemplars del rèptil marí dit Tanystropheus,
de 242 milions d’anys d’antiguitat i conegut pel seu coll llarg, hi han
identificat senyals clars d’haver rebut dentades mortals, és a dir, que en
ambdós casos el coll d’aquests rèptils havia estat mossegat per un altre animal
més fort que ells, probablement un Nothosaurus
giganteus que és de la mateixa època, però això no es pot assegurar.
I
quin interès té aquesta troballa? Que és la comprovació de la imaginació d’un
geòleg, Henry de la Beche qui l’any 1830 va pintar una aquarel·la que
expressava gràficament, i segons ell creia que devia ser, la vida dels rèptils
d’inicis del Triàsic i resulta que en ella es veu com un gran rèptil mossega el
coll d’un rèptil més petit i que té el coll llarg. L’aquarel·la de fa gairebé
dos segles expressava una realitat comprovada ara.
Eudald Mujal ens diu: «És la part romàntica de la nostra recerca. Veure que hi ha una evidència de com era la vida dels rèptils del Triàsic segons l’havia imaginada molt abans un geòleg, no deixa de ser interessant». I a mi també m’ha semblat que us plauria saber-ho i per això us ho he volgut explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada