Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 27 de maig de 2021

Amics del Museu: Visita a l'exposició "Mart. El mirall vermell"

Mart està de moda. A la seva superfície no paren d’arribar sondes, com els cèlebres rovers Opportunity i Curiosity, i les recentment arribades Perseverance i Tianwen-1 que hi han “aterrat” el febrer i el maig d’enguany, amb la intenció de seguir explorant-ne els seus secrets. Per això no ens ha d’estranyar que s’hagi muntat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) una exposició dedicada a l’astre vermell, el quart planeta del Sistema Solar, i que es pot veure fins l’11 de juliol d’enguany.


Fragment del meteorit KSAR Ghiane 002

L’exposició comença amb un fragment d’un meteorit procedent de Mart, el KSAR Ghilane 002, més conegut com KG 002, i amb preguntes com: Per què ens atrau Mart?; Pot la recerca espacial posar remei a la crisi climàtica?; Què ens explica Mart sobre el present i el futur de la nostra espècie?; i la més inquietant de totes: És Mart el nostre Pla B? Aquestes preguntes són el fil conductor de l’exposició que s’estructura en tres àmbits ben definits.


En el primer espai, ambientat en color blau, hi ha plafons en tres idiomes (català, castellà i anglès) i pantalles amb entrevistes, on s’analitza el nom de l’astre vermellós a través dels temps i les diferents cultures: Nergal, Harmakis, Mangala, Guan Yu, Ares, Mart... diferents noms però atributs similars. També s’hi exposen diverses peces arqueològiques on s’hi representa Ares, el déu de la guerra a la mitologia grega i símbol d’allò que és masculí, però pels romans també fou el consagrador de la primavera al mes que porta el seu nom: Mart 

Copa del 530-520 aC amb representacions d’Ares

Tot seguit venen les explicacions del Cosmos per part dels astrònoms com Ptolemeu, Copèrnic, Galileu i Kepler, basades en una llarga tradició d’observacions que es remunten a la Mesopotàmia i a l’aparició d’un nou aparell: el telescopi. Aquí, a més dels plafons, s’hi exposen bells exemplars d’antics llibres d’astronomia com un Almagest de Ptolemeu del s.II aC, un llibre de l’astrònom alemany Petrus Apianus, de l’any 1540, que conté un planisferi format per sis discs mòbils, i un globus armil·lar de finals del s. XVIII.

Almagest de Claudi Ptolemeu 
procedent de la Biblioteca de Reserva de la UB

Astronomicum Caesareum de Petrus Apianus 
procedent de la Biblioteca de Reserva de la UB

Globus armil·lar de Charles-François Delamarche 
procedent del Museu Marítim de Barcelona

Huygens, Cassini i Herschel són els continuadors de l’obra de Kepler, i els que obren la porta a un nou gènere literari, la ciència-ficció, amb Cyrano de Bergerac, Jonathan Swift i Emmanuel Swedenborg com a primers abanderats. Així passem al segon àmbit de l’exposició, ambientat en color roig, on els avenços científics permeten d’observar el planeta vermell de més a prop, cosa que inflama una edat d’or de la «ciència-ficció».


En aquest espai es poden veure els cèlebres “canals” de Mart infinitament cartografiats per Giovanni Schiaparelli i portats al paroxisme per Percival Lowel, qui va voler veure en els “canals” la obra d’enginyeria d’uns éssers intel·ligents: els marcians.

Mapa dels “canals” de Mart de Schiaparelli

Materials diversos de Lowel relacionats amb els “canals”

Astrònoms seriosos, com Eugène Antoniadi, es van afanyar a qualificar els “canals” de mera il·lusió òptica, però la llavor de la possible vida a Mart ja havia arrelat molt profundament a la societat... tant que va donar els seus fruits tal i com es pot observar a l’exposició on s’hi pot veure una petitíssima mostra del material que va generar en forma de llibres, còmics, pel·lícules i novel·les d’autors tant consagrats com H.G. Wells o Ray Bradbury.

Crònica d’un viatge a Mart de Kindermann

Visionant un fragment d’una antiga pel·lícula




Tot això provoca un efecte “crida” en la qual inventors, com Tesla i Edison, i enginyers i físics com Paulet, Tsiolkovski, Goddard i Oberth, imaginen naus i sondes que poguessin arribar a Mart. Però això no serà possible fins l’arribada de Wernher von Braun, l’enginyer més important en la història de l’aeronàutica. Amb ell aquest projecte comença a prendre cos en dissenyar els coets que van dur l’home a la Lluna.

Wernher von Braun també somiava d’anar a Mart...

La tasca dels divulgadors científics, com l’astrofísic Carl Sagan i la seva cèlebre sèrie de TV «Cosmos», han fet arribar al gran públic la consciència i la resposabilitat de la ciència vers l’univers del qual formem part.

Espai dedicat a Carl Sagan

Tot seguit arriba un repàs, a través d’un quasi poètic audiovisual, de la successió de missions que s’han enviat a Mart (Mars, Mariner, Viking...) a la recerca de biomarcadors, vida actual o passada, i de les quals tant ens n’ha parlat Mn. Nicolau en les seves conferències. Els rovers Opportunity i Curiosity ens mostren una superfície marciana no gaire allunyada d’alguns indrets desèrtics terrestres.... això fa plantejar la pregunta: és aquest el futur de la Terra?

Comparació entre el Parc Miner de Riotinto (Huelva), a l’esquerra 
i les Muntanyes Nereidum (Mart), a la dreta


Mapa geològic d'una regió de Mart

Així passem al tercer i darrer àmbit de l’exposició ambientat en verd, el color tradicionalment adjudicat als habitants de Mart, on es fa un exercici d’imaginació en plantejar futurs projectes, més o menys seriosos, de viatges tripulats a Mart, i de com podria ser una vida a Mart, i de com podrien ser els éssers que hi viurien. I perquè ens ho imaginem millor en una gran pantalla es projecten les millors imatges de Mart.

Darrer àmbit de l’exposició

Belles imatges de Mart

Meteorit KG 002 /Col·lecció José Vicente Casado Martínez

Després de fer-nos volar amb la imaginació fins a Mart, abans de sortir de l’exposició ens posen de nou els peus a terra, i mai millor dit, en recordar-nos que, malgrat la infinitat de missions, sabem molt poc del nostre planeta germà ja que cap d’aquestes missions ha retornat amb material d’estudi i hem de confiar aquest a un centenar de meteorits que es coneix que procedeixen de Mart. Per tant l’exposició s’acaba tal i com ha començat: en una vitrina està exposat l’anomenat KG 002, un meteorit molt especial, descobert l’any 2010 al desert del Sàhara tunisià i l’únic que pertany a un estrat més profund del planeta vermell... estem només al principi del viatge, però amb paraules de Carl Sagan: «La imaginació ens durà sovint a mons que no han existit. Però sense la imaginació no anirem enlloc»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada