Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 25 de juliol del 2017

Mn. Francesc Nicolau: LA SONDA JUNO AL PLANETA JÚPITER

Tots recordareu que el gener d’enguany la sonda Juno, llançada per la NASA l’agost del 2011, havia arribat ja als encontorns de Júpiter. Que es trobava a només 2.575 Km dels núvols que envolten el planeta (10 vegades més aprop que totes les altres sondes que s’hi havien acostat) i que s’hi havia quedat orbitant-lo a fi d’examinar-lo ben a fons i escatir els seus secrets. Eren 37 circumvalacions projectades. I em preguntareu: què s’ha obtingut, fins ara?

La sonda Juno orbitant Júpiter

No s’ha acabat la missió però sí que us hem de dir que ja tenim sorpreses. El maig passat la revista Science ja n’explicava unes quantes. Crec que us interessarà saber-les Júpiter té un camp magnètic més intens del que hom creia possible, és 10 vegades més potent que el de la Terra, també un camp gravitatori que no s’ajusta del tot al que s’havia calculat, cosa que vol dir que els models teòrics de l’interior de Júpiter són incomplets o erronis, també s’hi ha vist un gran plomall d’amoníac que s’eleva des de les profunditats com un geiser. De què prové?

L'investigador de la NASA Scott J. Bolton

L’investigador principal de la Juno, Scott J. Bolton del Southwest Research Institute (Texas, EEUU), es mostra sorprès i diu: “Hi passen coses que ens han fet fer un pas enrere i repensar tot això com un nou Júpiter”. L’òrbita de Juno s’ha modificat, fent-la més allargada, de manera que li permet acostar-se al planeta fins a 4.200 Km dels seus núvols cada 53 dies. I segueix escrutant l’atmosera i l’interior amb una precisió que cap nau mai no havia aconseguit.

La seva òrbita va evolucionant i sobrevolant les regions polars, cosa fins ara no aconseguida. A partir de la latitud de 60º desapareixen les franges de nuvols del planeta i, oh sorpresa, els pols són com regions caòtiques, amb domini dels petits ciclons. Els seus diàmetres van de 50 fins als 1.400 Km, cgosa molt diferent dels pols de Saturn. A més presenten un color blavenc que encara no s’ha pogut interpretar amb certesa. Quines seràn les substàncies que hi predominen?

Aspecte d'un dels pols de Júpiter

Amb tot això, i el que encara vindrà, es vol arribar a comprendre quan i com es va formar Júpiter i tot el sistema solar, incloent-hi la història de la Terra. Per poart nostra no veiem gaire clar que es pugui arribar a conclusions segures. Les dades que es van rebent no fan més que desorientar i antics esquemes s’han hagut de modificar. Ja ens ho faran saber. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada