Ens trobem
amb un fet alarmant: els experts en ecologia ens adverteixen que el consum que
fem dels productes del nostre planeta supera els límits de la seva capacitat de
regeneració i ens en anem cap a un deteriorament ambiental que pot dificultar
cada vegada més irreversiblement la vida humana.
L’escalfament
global, causat en gran part per les indústries i els vehicles de transport, no
és una pura teoria de certs geòlegs sinó una realitat constatada cada vegada
més, però hi hem d’afegir el consum voraç dels recursos naturals, la
contaminació produïda per tans productes, la desertització creixent amb la
degradació de molts boscos, la utilització dels combustibles fòssils fins a un
pròxim exhauriment…, unit tot això al galopant creixement demogràfic, fan dificil
l’esdevenidor de la vida a la Terra.
Potser
recordareu que fa 20 anys hi va haver a Rio de Janeiro una cimera de les
nacions en què es parlà del canvi climàtic, de la protecció de la biodiversitat
i de la lluita contra la desertització. Hi hagueren uns convenis que només
s’han observat en part. Per això, el juny del 2012 es va convocar una altra
reunió, a la mateixa ciutat, dels líders mundials de més de 190 països per
marcar nous objectius socials i ambientals. No tenim el text íntegre dels
convenis que s’hi van fer, però sembla que, pel que va dir la premsa, en gran
part són repetició formal del que s’acordà fa dues dècades, bo i insistint que
es tinguin més en compte els determinis presos. Déu faci que s’ho prenguin ben
seriosament tots els firmants, però molt ens temem que la cosa variarà poc.
Gispert Glaser
Un membre del
Consell Internacional per la Ciència, Gispert Glaser, diu: “Estem vivint per
sobre de les possibilitats del planeta. Això està demostrat científicament”.
Crec que val la pena tenir en compte aquestes paraules d’un expert que en sap
més que nosaltres. Si els governats de cada país no s’ho prenen ben
seriosament, és clar que no ens en sortirem .
L’exdirector
de l’Agència Europea del Medi Ambient, Domingo Jimenez Beltrán, es plany que no
hi hagi una institució internacional que vetllli per aquest assumpte. “L’ONU-
diu- es marca objectius per aconseguir avenços socials i ambientals, però no
s’exigeix a sí mateixa l’obligació de posar els mitjans per assolir-los”.
Falta, doncs, un govern ambiental que en nom de les Nacions Unides actuï
eficaçment. Nosaltres poc hi podem fer, però si prenem consciència de la
magnitud d’aquesta crisi potser, de mica en mica, la sensibilització de la
humanitat farà que es deturi allò que està destruint el seu habitacle. Déu ho
vulgui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada