Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 20 de juliol del 2012

Mn. Francesc Nicolau: EL CALENDARI I LA MESURA DEL TEMPS (III)


La reforma juliana del calendari romà

Com ja vam dir la setmana passada els pontifices eren a Roma els ecarregats de fixar el calendari cada any. I com que no sabien gaire d’astronomia la cosa no podia anar bé. Es va intentar una correcció del còmput a l’any 450 de la fundació de Roma per obra de Cleòstrat de Tènedos que va fer posar un mes de 22 dies cada 8 anys en lloc de 23 o 22 que posaven arbitràriament. Però com de vegades, a més dels mals càlculs, hi entraven els interessos dels pontifices, la fixació no es feia amb gaire correcció i amb el temps es va arribar a una diferència de prop de tres mesos entre la realitat i el còmput.

Som ja a l’any 707 de la fundació de Roma (46 a. C.) i Juli Cèsar és el dictador i el gran pontifex. I decideix fer-hi una reforma sòlida i duradora. Crida un astrònom d’anomenada, Sosígenes d’Alexandria, i li encarrega que arregli la cosa. Aquest astrònom havia arribat amb les seves observacions a calcular que l’any solar dura 365,25 dies (valor molt aproximat al real que és de 365,2422 dies) i fa una proposta que és acceptada pel dictador: fer l’any de 365 dies durant tres anys i de 366 al quart any, i després repetir això constantment, i així la quarta part de dia que dura l’any realment per sobre de 365 dies, queda perfectament compensada.


En aquell moment es determinà que calia començar per ajustar la realitat desballestada, de manera que l’any que era en curs es va fer de 445 dies, perquè el començ real de la primavera fos el 25 de Martius, tal com s’hi feien les festes d’aquesta entrada primaveral. Aquest any se l’anomenà annus confusionis (any de la confusió). Els dies dels mesos es determinà que fossin (traduint al català) al gener de 31 dies, al febrer 30 quan l’any fos de 366 dies i 29 els altres anys, al març 31 dies, l’abril 30, al maig 31, al juny 30, al quintilis 31, al sextilis 30, al setembre 31, a l’octubre 30 al novembre 31 i al desembre 30. Fixeu-vos que encara no eren tal i com els tenim ara. S’hi farà més tard una altra reforma de la qual ja en parlarem.

Per a acabar-ho d’adobar, el dia de més que havia de tenir el febrer, quan li tocava tenir-ne 30, no s’afegia al final sinó entre els dies 23 i 24 seguint la vella tradició del mes Mercedinus. Com que el 24 de febrer se l’anomenava sextus ante kalendas Martii (sisé dia abans de les calendes de març), el que li precedia s’anomenà bis sextus ante kalendas Martii (el dues vegades sisé abans de les calendes de març). I per tenir aquest dia de més l’any que li tocava s’anomenà “l’any del bissextus”, paraula que originà l’any bixest o any de traspàs com sol dir-se més freqüentment (bisiesto en castellà, bissextile en francès i anglès i bisestile en italià)


Aquesta reforma “juliana”, anomenada així per referència a Juli Cèsar, no va durar gaire. Desgraciadament sota l’emperador que seguí a la dictadura de Cèsar s’hi feu una correcció que creiem poc encertada i em sembla que em donareu la raó. En parlarem la setmana que ve.

Si voleu veure el següent capítol, cliqueu aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada