Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 28 d’abril de 2017

Amics del Museu: SORTIDA DELS AMICS A VILANOVA DE LA SAL

El passat dissabte 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, vam dur a terme la sortida de primavera de l’Associació d’Amics del Museu. Aquest cop vam anar a visitar les salines de Privà, més conegudes com les salines de Vilanova de la Sal, a la comarca de la Noguera.

Vista de les salines de Vilanova de la Sal 

Després de reunir-nos al parking del Centre d’Interpretació de l’Or a Balaguer, vam prendre la carretera local LV-9047 en direcció a Gerb i des d’aquí, per la carretera LV-9046, ens vam endinsar en el garbuix geològic de les serres marginals on s’observen els primers plegaments visibles del Prepirineu. A la porta de les salines ja ens esperava en Miquel Marcelino, alcalde en funcions de Vilanova de la Sal i que avui ens va fer de guia d’aquest espai tan singular.

El grup reunit a la porta de les salines


Abans d’entrar, el company i geòleg Carles Manresa ens va fer entrega, a en Miquel i a l’Associació d’Amics del Museu, del llibre El ciclo productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX de l’autor Alberto Plata Montero i editat per la Diputació Foral d’Àlaba i que passarà a formar part del fons bibliogràfic del nostre museu.

En Miquel Marcelino ens fa de guia



Abans d’entrar, però, en Miquel ens va explicar que des de l’any 2004 les salines de Vilanova de la Sal són propietat de l’associació Ascalfó (Associació Catalana de Lleure Formatiu), de la que ell en forma part. Aquesta associació està formada per un grup de voluntaris, professionals i especialistes en diversos camps que comparteixen un mateix objectiu: la recuperació i la conservació del patrimoni natural, cultural i paisagístic. Les salines de Vilanova de la Sal són un element molt important d’aquest patrimoni que cal conservar i donar a conèixer a través de visites guiades. A més a l’any 2009 les salines van ser declarades Bé Cultural d’Interès Local.

Atents a les explicacions d'en Miquel

Un cop a dins prestem molta atenció a les interessants explicacions que en Miquel ens dóna sobre la història de les salines des que ja al Neolític es va descobrir la font d’aigua salada, tal i com ho demostren les troballes arqueològiques que s’hi han fet. Però no és fins l’arribada dels romans que es comença a “conrear” la sal... i és que això de fer sal no és gens fàcil, i en Miquel ens explica l’evolució de l’elaboració de la sal a través dels diversos paviments que s’han conservat al fons de les basses d’evaporació, des de la simple argila premsada fins als paviments de ciment portland, passant pels paviments de lloses de calcàries taulejades, que tan abunden per aquesta contrada.

Observant l'antic paviment de lloses calcàries...

... i el més modern de rajoles de ciment portland

Les argiles premsades sota les rajoles

També se’ns va explicar el perquè de trobar sal tan lluny de la costa actual, i és que l’origen d’aquesta sal cal buscar-lo en l’inici de l’obertura de l’oceà Atlàntic, ara fa més de 200 milions d’anys, quan damunt d’immenses planes fangoses s’hi formaven grans bassals d’aigua hipersalina sota un clima tropical desèrtic. També se’ns va explicar el fet que aquí hi hagi una important acumulació de guixos i sals (dites “evaporites”), i és que ens trobem dins de l’estructura geològica coneguda com a diapir de Les Avellanes. Aquest diapir es va formar durant l’aixecament dels Pirineus axials i per causa del desplaçament cap al sud de la seva cobertora sedimentària en forma de mantells de corriment. Aquests mantells es van moure damunt les argiles i evaporites de la fàcies Keuper del Triàsic superior; i és que les argiles i evaporites són roques molt plàstiques que, sota un esforç tectònic, actuen com una “pell de plàtan”.

Les actuals basses d'evaporació

Fetes aquestes explicacions vam anar a veure les modernes piscines d’evaporació, malauradament sense aigua perquè encara no ha començat l’època del conreu de la sal, i primer cal revisar-les per evitar les pèrdues per filtració. També vam anar a donar un cop d’ull al pou d’aigua salada i a la sínia de fusta que es va instal·lar antigament per fer pujar l’aigua gràcies a l’esforç d’un ruc que donava voltes, això sí, sempre cap a l’esquerra, perquè se’ns va assegurar que els rucs que giren en sentit horari... es maregen!!! Actualment l’aigua s’extreu amb una bomba elèctrica.

En Miquel ens mostra els estris per la recollida de la sal

L'antiga sínia de fusta

En acabat passem per la "botiga"

Abans de marxar vam passar per la “botiga” per comprar sal recollida a les salines, la qual segons l’opinió de prestigiosos cuiners, és una de les millors a l’hora de potenciar el sabor dels aliments i això s’ha de provar!!! Cadascun dels pots porta una etiqueta on s’explica què és i a què es dedica l’associació Ascalfó.

Uns dels molts productes que s'hi ofereixen


Després d’acomiadar-nos vam anar a donar un cop d’ull a les calcàries taulejades, en les quals poden trobar-se acumulacions de bivalves que les daten com a Carnià inferior. També vam rebre explicacions sobre el trencament de Pangea, la formació de l’oceà Atlàntic, la dispersió dels continents i el tancament del mar de Tetis el qual va donar lloc a les serralades modernes que formen el Front Orogènic Alpí.

Aspecte de les calcàries taulejades del Triàsic superior

En Jordi ens mostra restes de fauna marina

La Isabel ens mostra la ruptura de Pangea

També es va parlar d’unes pedres molt especials que abunden per aquesta zona: es tracta de les ofites, unes roques ígnies subvolcàniques de color verdós, i que estan íntimament relacionades amb el trencament de Pangea i la formació de l'oceà Atlàntic. Aquestes roques es van emplaçar en forma de "sills" i estàn formades principalment per augita (que és un clinopiroxè) i labradorita (que és una plagiòclasi). La seva textura porfírica els dóna una gran coherència i per això s’exploten en pedreres com a àrids.

I com encara era aviat, vam anar en cotxe per la carretera C-12 en direcció al port d’Àger i en una àrea de lleure a tocar d’aquesta carretera vam poder observar un bon aflorament d’ofites en contacte amb les argiles i guixos del Keuper. Es va poder observar també com l’emplaçament d’aquestes ofites va provocar una alteració (petit metamorfisme de contacte) en aquestes argiles i guixos triàsics. També vam poder veure com les ofites es disgreguen en forma de boles. En aquesta àrea de lleure, on hi ha una capelleta feta amb carreus d’ofites, ens vam fer la foto de grup per tenir un bon record d’aquesta jornada.

Preciós aflorament d'ofites

Meteorització de les ofites en forma de boles

Textura porfírica de les ofites que semblen una pell de serp


Després del tradicional dinar de germanor al resturant del monestir de Bellpuig de les Avellanes, encara vam tenir temps d’anar fins a la presa de l’embassament de Canelles per veure un dels pocs llocs on les ofites del Keuper contenen un mineral d’alteració anomenat aerinita. Aquest filosilicat fou molt important a l’Edat Mitjana perquè amb ell es fabricava el color blau intens dels murals de les esglésies romàniques, en substitució del lapislàtzuli que era molt costós. Aprofitant els bons afloraments de la zona, també se’ns va explicar com, durant l’orogènia Alpina, el mantell de corriment de les serres marginals va “viatjar” cap al sud a lloms de les argiles i evaporites del Keuper, tot aprofitant la seva gran plasticitat.

A la presa del gran embassament de Canelles

Aspecte de l'aerinita

Explicacions de com els mantells "viatgen" a lloms del Keuper

Les boniques flors de l'albó de muntanya

Aflorament de materials del Keuper molt rebregats

Abans de marxar, però, encara vam tenir temps d’observar les grans espigues de vistoses flors blanques de l’albó de muntanya (Asphodelus albus), i també l’extraordinària deformació de les argiles del Keuper, en un aflorament situat a l’altra banda del riu, damunt de les quals es troben els materials del Cretaci superior. Així, amb la panoràmica de les serres daurades pel sol de la tarda, donem per finalitzada la sortida de primavera d’enguany. Fins a la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada