Entre els passats 10 i el 12 de novembre, es va celebrar la segona edició d’enguany de la MINERALEXPO Barcelona-Sants, la fira de minerals organitzada pel Grup Mineralògic Català, i que sempre compta amb molt bona acollida per part de visitants i expositors.
Els assistents vam
poder gaudir d’una gran diversitat de minerals de diferents qualitats i preus,
amb la qual cosa tothom va sortir-ne satisfet.
Del que es va poder
veure em va cridar l'atenció: mostres de fenaquita d’A Franqueira, Pontevedra,
localitat molt més coneguda pels seus berils; galena octaèdrica de la pedrera
de Bakio, Biscaia; unes boniques conicalcites de Fiñana, Almeria o una bonica
mostra d’aragonita sobre dolomita d'Ojos Negros, Terol que era novetat d’aquest
any. També alguns minerals clàssics de bona una mida i de localitats actualment
no accessibles com ara marcassita de Reocín, Cantàbria; beril de Pereña,
Salamanca o quars fumat de Cerro Muriano, Còrdova. La venda de col·leccions
antigues també va permetre veure cassiterites de diverses localitats o les
clàssiques mostres de vivianita de la Corta Brunita, per exemple.
Aragonita sobre dolomita d'Ojos Negros, Terol; Foto: Sergio Evangelio |
Marcassita de Reocín, Cantàbria |
Quars fumat de Cerro Muriano, Còrdova; Foto: Sergio Evangelio |
Vivianita
de la Corta Brunita, La Unión, Múrcia; Foto: Sergio Evangelio
Com sempre, no van
faltar minerals d'arreu del món: de l’Iran, andradita amb hedenbergita de
Gachin Salt i mostres de granat amb andradita dels Monts Belqueys.
D’Afganistan, escapolita de la vall Kokcha i del Kazakhstan un exemplar de bornita
molt ben cristal·litzat. També destacava un bon assortit de minerals de
Namíbia: ortòclasi, beril aiguamarina i boltwoodita d'Erongo a més d’unes bones
mostres d’or amb shattuckita de Kaokoveld. També del continent africà, calcita cobaltífera
amb kolwezita de la mina Mashamba, RD Congo o un exemplar de les sempre curioses
tanzanites d’Arusha, Tanzània. D’altres indrets, destacar una mostra de quars
amb terminació pinacoidal de la mina Poema, Bolívia; del Brasil, beril heliodor
de Padre Pariso o una peça de titanita amb cristalls translúcids de molt bona
mida; ametista d'un indret poc conegut com és Nyiri, Hongria o una mostra de les
clàssiques però no per això menys espectaculars esfalerites cleiòfanes de
Madan, Bulgària, que tot i ser força grans, es veien ben translúcides amb una
bona il·luminació.
Bornita del Kazakhstan |
Ortòclasi d'Erongo, Namíbia |
Beril aiguamarina d'Erongo, Namíbia |
Calcita cobaltífera amb kolwezita de la mina Mashamba, RD Congo |
Quars amb terminació pinacoidal de la mina Poema, Bolívia |
Ametista de Nyiri, Hongria |
Com a curiositat, destacar una mostra artificial de gadolini (un metall del grup de les terres rares, blanc platejat amb reflexos tirant a color llautó, mal·leable i dúctil). És coneix com a temperatura de Curie aquella a partir de la qual una substància magnètica deixa de ser-ho i es torna paramagnètica (es a dir, no l'atrau l'imant). La del gadolini és de 229ºK , o sia, 18,89ºC. Aquest fet es podia comprovar a la mateixa fira, ja que quan ens trobàvem a 18º la mostra era molt magnètica, però quan pujava per damunt d'aquella temperatura, ja no ho era, amb la qual cosa l'imant deixava d'atraure-la.
Una segona
curiositat era una mostra de nòdul polimetàl·lic de manganès extret del fons de
l'oceà Índic, a molta profunditat, per una expedició soviètica realitzada als
anys seixanta.
Nòdul
polimetàl·lic de manganès, fons de l'oceà Índic
De més a prop de
casa, es van poder trobar minerals de Cap de Creus: beril, latzulita, cianita
pedomòrfica d'andalusita..., extrets abans dels anys vuitanta; fosfats del turó
de Montcada, variscita, crandal·lita; fluorita de Gualba de Dalt; els clàssics
minerals de la pedrera Berta; una molt bonica andradita de la Mina del Socau i
molts més.
Andradita de la mina del Socau, Vallcàrquera, Figaró-Montmany; Foto: Carles Manresa |
Pel que fa als
fòssils, bona varietat de mostres: ammonites, crustacis, decàpodes,
equinoïdeus, peixos, mol·luscs... A destacar uns peixos de les illes Orkney,
Escòcia, o una salamandra de Gracanica, Bòsnia Hercegovina.
Peixos
de les illes Orkney, Escòcia
Durant el transcurs
de la fira es van realitzar una sèrie d'activitats paral·leles relacionades amb
el món de la mineralogia, com ara tallers i conferències.
Només em resta
donar les gràcies a tots els que m'han parlat dels minerals més destacats i ens
han permès fotografiar-los. També vull agrair als companys del Grup Mineralògic
Català per encarregar-se d'organitzar aquesta fira any rere any.
Fotos: Màrius Asensi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada