Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 1 d’agost de 2018

Amics del Museu: ANTONI RIERA en el record

Per recordar a les persones que ens han deixat, sempre és bo qualsevol moment. No cal esperar que sigui un aniversari amb un número rodó del naixement o del decès. Hom creu que aquest és un moment adient per recordar Antoni Riera i Bagué, que durant molts anys fou President de l’Associació d’Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Antoni Riera i Bagué (1935-2018)

Antoni Riera i Bagué va néixer a Barcelona el 26 d’abril de 1935. Fou el segon de quatre germans i dues germanes. El seu pare fou arquitecte oficial de Sant Julià de Vilatorta, lloc d’on provenien els Riera –el qual ell tenia com d’on era natural-. Allà podríem dir que és on es va criar, ja que en aquell poblet osonenc fou  on la seva família es traslladà en els temps de la guerra civil i primera postguerra. Sant Julià era el lloc ideal on assolir les seves més importants aficions: la natura i la història. La natura, en ser un lloc geològicament privilegiat, per la disposició dels seus terrenys del terciari inferior al damunt dels granitoits i materials paleozoics de les Guilleries, i l’abundor dels fòssils.

Sortida del Amics del Museu a la Plana de Vic (octubre 2013)

Qui no recorda el treball “Génesis de la Plana de Vic” del Dr. Jaume Almera, publicat el 1906. O el Col·legi de Benassat de nens orfes, entre St. Julià i Folgueroles, amb un important museu paleontològic (malauradament perdut en un incendi). D’aquella època ve el contacte amb la paleontologia. Sempre recordava un gros motlle de campanile que la seva avia feia servir per aguantar la porta de la cort. De la història, al ser nebot de Enric Bagué, famós historiador medievalista, al qual es deuen una munió de diverses obres, moltes d’elles de caire divulgatiu. O el seu germà Josep Maria Riera, el qual seguí els passos del seu pare, ja que era arquitecte oficial de Corbera de Llobregat, i va recopilar la seva història, i articles històrics sobre Molins de Rei, on era casat.

Antoni Riera estudià el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, on tingué de professor al Dr. Josep F. de Villalta, distingit paleontòleg, el qual va guiar les seves primeres passes; sempre recordava les classes tan amenes, en les quals parlava dels descobriments de mamífers fòssils que aleshores feien amb el Dr. Miquel Crusafont en el miocè del Vallès i Penedès cap els 1940 i primeries dels 1950.

Un cop acabats aquells estudis, inicia la carrera de ciències químiques, llicenciant-se el 1960, i que va compaginar amb estudis de graduat social. Després de les milícies universitàries, comença a treballar a l’empresa suïssa Ciba, principalment a l’àrea comercial, la qual cosa li va permetre viatjar per Espanya i estranger, com ara Suïssa, on va poder realitzar diverses adquisicions de minerals. A començaments dels 1960 contrau matrimoni amb la Sra. Mariona Renter, amb qui tingueren dos fills i una filla. Antoni Riera també era un gran enamorat de la seva família en sentit ampli, ja que mantenia el contacte amb tots els seus germans, nebots, oncles, etc., assistint a totes les diferents cerimònies (bateigs, casaments, enterraments, etc), i el dinar anual dels Riera. També era molt amic dels seus amics, mercès el seu caràcter extrovertit i la seva bonhomia.

Celebrant el seu 80è aniversari amb els Amics (Foto: Agustí Asensi)

Els seus estudis químics li permeteren canalitzar la seva gran afició per la mineralogia, aconseguint una interessant col·lecció de minerals, la qual va formar part del Museu de Geologia “Cap de Creus”, fins a l’extinció d’aquella associació.

Era soci fundador de l’Institut Català de Mineralogia, Gemologia i Paleontologia (ICMGP), de la qual en fou president durant molts anys. També va pertanyer al Grup Mineralògic Català. A través de l’Institut va formar part de les juntes d’Expominer i del Museu Mollfulleda de Mineralogia d’Arenys de Mar. Tothom d’aquells temps el recorda organitzant nombroses excursions col·lectives amb altres socis, moments en els quals la vida associativa era més important que no ara. Deixem per aquelles associacions el pas pormenoritzat per elles de l’Antoni Riera. 

Excavació del sireni de Montserrat (foto. Antoni Riera)

No es voldria oblidar la seva participació gestora en la troballa del sireni de Montserrat que realitzà el Sr. Isidre Gurrea, i que va procurar, amb el consell de Mn. Lluís Via, que es conservés al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fet molt d’agrair. Ara fa uns anys, quan l’exemplar fou definitivament restaurat, primer pel Sr. Jose M. Moraleja, i després pel Sr. Evaristo Aguilar, va coordinar un homenatge del Museu Geològic del Seminari al Srs. Gurrea, Aguilar i a l’ICMGP. Recordar les tasques d’extracció que realitzaren els Srs. Gibert i Llenes, del Museu Crusafont, de Sabadell. També formava part del Comité Organitzador d’Expominer i de la Junta del Museu Mollfulleda de Mineralogia, d’Arenys de Mar.

Acte de presentació del sireni a la seu del Museu

Després de deixar la presidència de l’ICMGP, va produir-se la seva jubilació anticipada a Ciba, l’any 1995, quan tenia uns 60 anys. És per aquells anys que torna a emprendre la seva relació amb el Museu Geològic del Seminari, aconsellat pel seu Director, el Dr. Sebastià Calzada. Per les seves dots, se n’ocupa de la biblioteca (registre de les obres i ubicació a les prestatgeries, etc.). En aquells anys cristal·litza el projecte d’una associació d’Amics del Museu (AMGSB) que aglutinés a totes les persones relacionades d’una manera o altre amb aquella institució. És l’any 1994 en el que són aprovats els seus estatuts; a les reunions que serviren per a confeccionar-los intervingué Antoni Riera. Era el soci número 4 i fou elegit Vicepresident a la primera Junta; en fou primer President Mn. Santiago Casanova.

El 2000, Mn. Casanova va deixar la presidència dels AMGSB i fou elegit President per l’Assemblea General de Socis, càrrec que ha ocupat fins el dia i hora del seu traspàs. La vida dels AMGSB no sols no va decaure, sinó que va augmentar. Es feien unes dues excursions a l’any (primavera i tardor) i durant l’hivern es procurava visitar algun museu geològic o paleontològic. El butlletí, d’una extensió de quatre pàgines, va arribar fins a les setze, fins a l’any 2011, en el qual, les noves tecnologies permeteren reconvertir-lo en blog informàtic, portat per la Sres. Isabel Benet i Jorgina Jordà, augmentant molt la seva qualitat i difussió universal. Mercès a la seva mediació, s’incorporaren algunes col·leccions paleontològiques, com la del Sr. Andreu Bresca, de Sant Julià de Vilatorta.

Per tal de donar relleu al Museu i als AMGSB, es preocupà que formés part de la Federació Catalana d’Amics dels Museus (FECAM) com a fundadors de la mateixa el 2000. Antoni Riera va formar durant molts anys com a tresorer de la junta directiva d’aquella associació, la qual organitzà una trobada i celebració de la seva Assemblea General el sis de març de 2010 al Seminari. Un cop finalitzada, els assistents van efectuar una visita al Museu. El. 13 de novembre de 2008 va rebre la medalla d’or del Museu, de mans de Mn. Josep Turull, Rector del Seminari.

En l'acte d'atorgació de la Creu de Sant Jordi (abril del 2009)

Amb motiu del 135è aniversari de la fundació del Museu, a finals de 2008 s’inicia una campanya per a l’atorgament de la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que la Generalitat de Catalunya concedeix a institucions i particulars que s’hagin distingit per la seva aportació a la cultura del país. Antoni Riera fou l’anima mater d’aquesta campanya, en la qual es va bolcar en cos i ànima, visitant a moltes persones de tots els àmbits de la societat, per a que donessin el seu recolzament al Museu. Finalment, el 21 d’abril de 2009, el Director de Museu, Dr. Sebastián Calzada rebia aquella condecoració de les mans del President de la Generalitat, Josep Montilla.

Antoni Riera amb la Creu de Sant Jordi

El 12 de juny següent, tingué lloc l’acte de col·locació de la condecoració a la Sala d’exhibició del Museu, sota la presidència de l’Emm. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Sr. Lluís Martínez Sistach, entre d’altres personalitats. En aquell acte, el Sr. Riera va pronunciar un breu parlament, agraint a totes aquelles persones i institucions que havien recolzat al Museu per aconseguir aquella distinció (Butlletí núm. 60).

Acte de presentació de la Creu de Sant Jordi a la seu del Museu

Antoni Riera estimava a tots els socis del Museu, preocupant-se en tot el que li demanaven i procurar acontentar a tothom i solucionar les qüestions que se li plantejaven de la millor manera possible. Rarament s’enfadava, essent una persona molt comprensiva i de caràcter pacífic. Mai deia una paraula malsonant. Sempre amb un to de veu pausat, suau i constant; mai ni un crit. En ser president, sempre representava als AMGSB a tota mena d’actes, inclús representant al propi Museu, per delegació de la seva Direcció, ja que confiava molt en ell, per la seva honradesa i cavallerositat. Era fervent seguidor del P. Theilard de Chardin, del qual havia llegit els seus llibres. El 2005 va publicar una nota biogràfica comentada al butlletí social (núm. 44).

En els darrers anys de la seva vida va patir diferents malalties, de manera successiva, i també una caiguda, les quals l’impediren venir al Museu tot el que ell hagués volgut Un ràpid agreujament de la seva salut, desembocà en el seu traspàs la vigilia de Sant Josep de 2018. Descansi en pau.

1 comentari:

  1. El meu record i estimacio pel "president".
    Sempre hi sera present en el nostre entorn, com la estimable persona que era.

    Marçal Vera

    ResponElimina