El dilluns 3 de novembre una representació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona va anar a visitar Cosmocaixa on s’exposa el famós mamut llanut (Mammuthus primigenius). Aquest enorme mamífer pertany a l’ordre Proboscidea i a la família Elephantidae. L’exemplar en qüestió fa 3,4 metres d’alçada a l’espatlla, uns 6 m de longitud total i hauria assolit en vida un pes aproximat d’entre 4 i 6 tones. Prové d’una troballa feta al riu Irtish, a la regió de Tiumen (Sibèria Occidental). Pràcticament el 90 % del material exposat, és original.
Només podem apreciar l’esquelet, però hauria tingut un pelatge molt dens i llarg, amb una capa de llana i una altra de pèls externs més llargs, alguns fins a 90 cm. Hauria presentat una gruixuda capa de greix subcutani, de fins a 8 cm, que ajudava a conservar la calor. Les “defenses”, mal anomenades “ullals”, són en realitat una prolongació de les seves incisives superior, no de les canines. Adopten una forma en espiral i són molt corbades cap amunt; podien fer més de 4 metres de llarg. Els queixals o molars eren grans i plans, adaptats a triturar herba dura i vegetació de tundra. Per les mostres de pèl trobades en altres exemplars, probablement hauria tingut un pelatge de color marró fosc o rogenc.
El mamut habità Euràsia septentrional i Amèrica del Nord, sobretot a les zones fredes de la tundra i estepa durant el Plistocè tardà. Es trobava des de la península Ibèrica i França fins a Sibèria, i també a Alaska i Canadà. Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona tenim registrades peces trobades a Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Sant Cugat del Vallès, a més dels de Sibèria i mar del Nord.
El seu hàbitat era la tundra i l’estepa, amb una combinació de praderies fredes i àrides amb herba, molses i gramínies. També podia menjar molses, escorça i branques tendres durant els hiverns més durs. Probablement gregari, formant ramats similars als dels elefants actuals, dirigits per una femella adulta, anomenada matriarca. Els mascles adults sovint vivien sols o en petits grups. Es creu que migraven seguint la disponibilitat de vegetació.
El mamut llanut va aparèixer fa aproximadament 400.000 anys, durant el Plistocè mitjà. Es va originar a Sibèria, a partir d’una espècie anterior, el mamut de les estepes (Mammuthus trogontherii). El mamut llanut va viure principalment al Plistocè tardà, i va sobreviure fins a l’Holocè inicial. Es va extingir fa uns 4.000 anys, on les darreres poblacions havien sobreviscut a illes com Wrangel (Àrtic rus).
Les causes de la seva extinció no estan del tot clares, però es podrien assenyalar tres motius principals:
- El canvi climàtic que després de l’última glaciació va reduir la tundra.
- Les possibles malalties o problemes genètics en poblacions petites.
- La pressió de caça humana.
Els humans caçaven mamuts per la seva carn, pell, greix i defenses (utilitzades com a eines o decoració). Les coves prehistòriques mostren pintures i gravats de mamuts. Les restes de mamuts congelats han proporcionat ADN ben conservat, i avui dia s’estudia la possibilitat de “desextinció” mitjançant tècniques de clonatge o enginyeria genètica.
Dr. Joan Barrull
Conservador de Mamífers
Museu Geològic del Seminari de Barcelona
